Zootoca vivipara (Lichtenstein, 1823)

ESP Lagartija vivípara // Lagartija de turbera EN Viviparous lizard // Common lizard

Model 3D de la regió cefàlica d’un adult de Z. vivipara capturat a XXXXX el dd/mm/aaaa. Model obtingut per XXXXXXXX

Descripció

Sargantana de mida petita que en el nostre territori poques vegades arriba als 65 mm de longitud cap-cos. Té el cos llarg (Arnold & Ovenden, 2007) de secció arrodonida, no aplanat, recobert dorsal i lateralment per escates granulars lleugerament carenades. D’aquestes, es comptabilitzen, transversalment, entre 29 i 36 al centre del cos. Ventralment, les escates són llises i poc imbricades (García-Salmerón et al., 2024). Presenta plec regular patent i un collar clarament serrat al marge inferior. Té el cap relativament robust, no aplanat i curt, amb el perfil superior convex i el musell arrodonit (Barbadillo et al., 1999). La sèrie de grànuls supraciliars sota les escates supraoculars està reduïda o absent i presenta una única escata postnasal (Salvador, Roig i Carretero, 2014). Els seus membres són relativament curts. Té la cua gruixuda i de secció cilíndrica, recoberta per escates grans i fortament aquillades (Barbadillo et al., 1999).

El dors és marró o marró-vermellós, uniforme, amb o sense línia vertebral negrosa o marró fosca (Salvador, Roig i Carretero, 2014). Normalment, hi ha a cada costat una banda lateral marró o de marró-vermellós a negre, delimitada a la part superior per una línia clara més o menys evident. De vegades, per sobre la banda existeix una altra línia fosca que pot ser contínua o discontínua (Barbadillo et al. 1999). Presenta el ventre de color groguenc, blanquinós, ataronjat o vermellós i més o menys pigmentat amb taques grisenques o negroses (Salvador, Roig i Carretero, 2014).

Dimorfisme sexual: Les femelles són, de mitjana, de major longitud que els mascles (Salvador, Roig i Carretero, 2014). Els mascles acostumen a presentar més taques negres disposades de forma longitudinal al llarg del cos. També tenen el cap una mica més ample i robust, el tronc més curt, i la cua relativament més llarga en relació amb la longitud cap-cos. A més, en ells, els porus femorals són més grans i la base de la cua està visiblement eixamplada per la presència dels hemipenis, sobretot durant l’època del zel (Barbadillo et al., 1999).

Descripció del juvenil: Els nounats són molt petits, entre 15 i 22 mm de longitud cap-cos. En ells predominen tons dorsals molt foscos o negres, sobretot a la part posterior del cos (Barbadillo et al., 1999). Els juvenils tenen la zona ventral clapejada de gris fosc o són gairebé negres i amb un disseny de línies longitudinals més clares amb prou feines visible (Pérez-Mellado, 1998).

Habitat

Requereix un ambient bastant humit i es troba típicament entre l’herba o en qualsevol altre tipus de vegetació herbàcia (Arnold & Ovenden, 2007). Present des del nivell del mar a la cornisa cantàbrica fins als 2.100 m a la serralada Cantàbrica i els 2.400 m als Pirineus (Barbadillo et al., 1999). Es troba en zones de torberes i vores de rierols coberts per gramínies, però també es pot trobar en herbassars o matollars circumdants, praderies humides, vores de fagedes o altres masses forestals amb suficient humitat ambiental (Salvador, Roig i Carretero, 2014).

Distribució

Es tracta de l’espècie de rèptil amb una àrea de distribució més extensa del món (García-Salmerón et al., 2024). Aquesta espècie es troba en gran part del Paleàrtic, des d’Escòcia i la península Ibèrica, a l’oest, fins a l’illa de Sakhalin i nord de l’illa de Hokkaido, a l’extrem oriental. Latitudinalment, s’estén des del nord de la península Ibèrica i Bulgària fins més enllà del Cercle Polar Àrtic. A la península Ibèrica s’estén en una estreta franja septentrional, que inclou la Serralada Cantàbrica, el País Basc i els Pirineus. Així com poblacions extralimítrofes a Galícia, al nord de les províncies de Lugo i la Corunya, i al nord de les Muntanyes de Lleó (Salvador, Roig i Carretero, 2014).

Estat de conservació

Categoria global IUCN (2023): Preocupació Menor LC (Ursenbacher et al. 2024)

Categoria Espanya IUCN (2002): Casi amenaçada NT (Salvador, Roig y Carretero, 2014)

Catalogat com a Preocupació Menor a causa de la seva àmplia distribució, la tolerància a una àmplia gamma d’hàbitats, posseir una gran població, i pel fet que és poc probable que disminueixi prou de pressa per a qualificar-la en una categoria més amenaçada (Ursenbacher et al., 2024). A Espanya es troba gairebé amenaçada a causa de transformacions silvopastorils, plantacions d’eucaliptus, instal·lació de parcs eòlics, l’explotació de la torba i per una excessiva pressió ramadera (Braña & Bea, 2002).

Galeria d’imatges

Bibliografia

Arnold N., Ovenden D. 2007. Reptiles y Anfibios: guía de campo. Ediciones Omega, Barcelona.

Barbadillo L.J., Lacomba J.I., Pérez-Mellado V., Sancho V., López-Jurado L.F. 1999. Anfibios y reptiles de la Península Ibérica, Baleares y Canarias: guía ilustrada para identificar y conocer todas las especies. Editorial Planeta, Barcelona.

Braña F., Bea A. (2002). Lacerta vivipara (Jacquin, 1787). Lagartija de turbera. Pp. 236-237. En: Pleguezuelos J. M., Márquez R., Lizana M. (Eds.). Atlas y Libro Rojo de los Anfibios y Reptiles de España. Dirección General de Conservación de la Naturaleza-Asociación Herpetológica Española, Madrid

García-Salmerón A., Carbonell-Morales G., Torres-Orriols N., Martínez-Silvestre A., Baena-Crespo O., Mora-Rueda C., Melero J.A., Loras-Ortí F., Valera-Florensa J., Rivera X., Maluquer-Margalef J. Guía dels rèptils de Catalunya (Barcelona: Editorial Cossetània; 2024)

Salvador, A., Roig, J. M., Carretero, M. A. (2014). Lagartija de turbera – Zootoca vivipara. En: Enciclopedia Virtual de los Vertebrados Españoles. Salvador, A., Marco, A. (Eds.). Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid. http://www.vertebradosibericos.org/

Pérez-Mellado V. 1998. Lacerta vivipara Jacquin, 1787. Pp. 232-242. En:Salvador, A. (Coord.). Ramos, M. A. et al. (Eds.). Reptiles. Fauna Ibérica, vol. 10. Museo Nacional de Ciencias Naturales-CSIC, Madrid.

Ursenbacher, S., Aghasyan, A., Avci, A., Tuniyev, B., Crnobrnja-Isailović, J., Lymberakis, P., Andrén, C., Cogălniceanu, D., Wilkinson, J., Ananjeva, N.B., Üzüm, N., Orlov, N.L., Podloucky, R., Tuniyev, S., Kaya, U., Böhme, W., Nettmann, H.K., Joger, U., Cheylan, M., Pérez Mellado, V., Borczyk, B., Sterijovski, B., Westerström, A., Bi, J., Schmidt, B., Terbish, K., Munkhbayar, K., Nazarov, R., Shi, L., Zhao, W., Strachinis, I. & Sagonas, K. 2024. Zootoca vivipara. The IUCN Red List of Threatened Species 2024: e.T243561476A217510164. https://dx.doi.org/10.2305/IUCN.UK.2024-2.RLTS.T243561476A217510164.en.