En el marc del 3r Congrés Català d’Antropologia (CoCA) celebrat a la
Universitat de Barcelona els dies 28-30 de gener de 2026, es va
presentar aquest simposi, que forma part de la recerca que realitza
Montserrat Clua sobre la història de l’antropologia espanyola i la
necessitat d’aportar noves dades i noves mirades per omplir aquells buits
existents però, sobretot, per revisar les dades que ja existeixen des d’una
mirada de gènere, decolonial i revisant les aportacions dels i les
folkloristes del segle XX

Resum:
Com és sabut, l’antropologia va tenir un origen i desenvolupament molt
lligats a l’expansió colonial europea i el racisme. En el marc de
l’antropologia catalana desconeixem si van tenir lloc aquests lligams, ja
que la història de la disciplina ha estat un camp pràcticament inexplorat.
D’una banda, s’han anat reproduint els pocs treballs pioners sobre la
nostra història que van elaborar-se als anys 90; i, d’altra banda, seguint
aquestes primeres investigacions, s’ha consolidat una diferenciació entre
l’inici de la disciplina als anys 70 del segle XX i tot l’anterior, que ha estat
reduït a uns predecessors més o menys il·lustres, però dels quals hom es
desvincula. En temps recents, alguns/es investigadors/es han començat
a repensar elements de la història del nostre passat disciplinar des de
perspectives de gènere, decolonials i/o reivindicant l’aportació del
folklorisme com a font etnogràfica. Es tracta de propostes puntuals que
no substitueixen la necessitat de construir una història de l’antropologia
catalana com a subcamp propi dins la nostra disciplina, però que
permeten repensar el rol que tingué el folklorisme, d’una banda, i el
colonialisme i el racisme, de l’altra, en el desenvolupament de
l’antropologia aquí. Aquest simposi vol convidar a presentar
comunicacions que: a) permetin conèixer elements del nostre passat que
puguin ajudar a revisar críticament la història de l’antropologia catalana
que s’ha construït fins ara, b) aportin coneixement sobre l’obra de figures
oblidades o desconegudes del nostre passat, i c) proposin noves
maneres d’afrontar la història de la disciplina des d’una perspectiva
crítica.

Coordinació
Montserrat Clua i Fainé
Mireia Guil Ejea

Dimecres 28
12-14h:
MONTSERRAT CLUA: Introducció al Simposi
SARAI MARTIN LÓPEZ: Epístoles d’una etnologia colonial a l’Àfrica: la
correspondència entre August Panyella i Jordi Sabater Pi.
GEMMA DOMÈNECH i CASADEVALL/SAIDA PALOU RUBIO:
L’antropologia catalana des de l’exili: Maria Rosa Mallol Pibernat, pionera
de d’antropologia colombiana
MARTINA MUÑOZ: Colonialitat i museus: Aproximació etnogràfica a les
col·leccions d’origen colonial de dos museus públics catalans
ALBERTO LÓPEZ BARGADOS/SARAI MARTIN LÓPEZ: Reverberacions
colonials: les expedicions científiques del Museu Etnològic de Barcelona

De 16 a 18h:
ÀLEX TEJERO i BONACHE: Exhibir la submissió: la col·lecció filipina del
MUEC o la crònica material d’un setge.
ALBA VALENCIANO MAÑÉ/GUSTAU NERIN ABAD: August Panyella, el
Museu Etnològic i la construcció colonial del patrimoni fang a Guinea
Equatorial
ELISEU CARBONELL: “Els pagesos no estan per tradicions”
L’antitradicionalisme com una forma de respecte a la tradició. El cas de
Josep Pla.

Dijous 29
De 16 a 18h
NÚRIA MORELLO CALAFELL: La bruixa en les creences populars i la
memòria oral. Revisant l’aportació folklorista amb perspectiva de gènere
SANDRA ANITUA JORGE: La veu oblidada de Palmira Jaquetti: gènere,
folklore i etnografia
LLUIS BELLAS: Agustí Duran i Sanpere i l’antropologia catalana: un
compromís vital amb la cultura
JOSEP NICOLAU PERELLÓ: Els conceptes «popular» i «tradicional»
entorn del folklore: la definició del folklorista Andreu Ferrer Ginard.
MIREIA GUIL: Clausura