L1: Exclusions per raons de gènere, racialització, pertinences ètniques amb perspectiva interseccional, moviments socials i anàlisi de conflictes

AHCISP va néixer amb l’objectiu d’estudiar tant l’elogi de les identitats i diferències socioculturals, com la celebració de mestissatges, hibridismes i sincretismes que fan permeables les fronteres entre persones de diverses procedències i adscripcions.

En les seves recerques, AHCISP s’ha centrat a observar com les categories socials històricament considerades innates i, doncs, universals, com la del mestissatge (2005-2008 i 2009-2013), humanitat (2014-2018) o àrea cultural (2019-2022), no només no són òbvies sinó que no són extensives a totes les societats. Les nostres recerques posen en qüestió la dràstica divisió occidental entre natura i cultura. No totes les societats estableixen les mateixes fronteres en les seves categories ni totes resolen de la mateixa manera els intersticis entre categories, els espais intermedis o les mediacions i les coses fora de lloc.

A partir d’investigacions comparatives i transnacionals, interpel·lem les transgressions de fronteres, categories i jerarquies político-culturals identitàries que, en ser erosionades, semblen engendrar identitats ambivalents, i sense ser naturals, sovint són naturalitzades i tenen un gran impacte social.

AHCISP ha reflexionat doncs sobre les categories de gènere (Stocke 1974, 1992a, 1992b, 1998, 2010, Van den Bogaert 2017, 2018, 2019, Iribarren, Serrano, Gatell i Clua, 2024), Raça (Stolcke 1974, 1992a, 19992b, Clua 2011), ètnia (Stolcke 1992b, Ventura 1994, 2000a, Fons 2000), Jueu (Ojeda 2015, 2020, 2021, Queralt 2011), moro (Mateo 2017), Indígena (Martínez Mauri i Ventura 2022a i 2022b), Mestís (Stolcke y Coello, 2007,  Mateo 2012,  Ventura (ed.) 2010, Ventura et al. 2014, Coello, Clua & Muela, 2009), Humanitat (Ventura, 2018b, 2019, Ventura et al.2018,  Carlos 2015,  Surrallés 2018), crioll (Coello 2010, 2013), nació (Clua 2002, 2010, 2014, 2017, 2019; Branca 2017, Rue 2023, Stolcke 2001, ), comunitat (Branca 2017, Fontana 2023, Ventura 1996), àrea cultural (Ventura 2018a, Clua et al. 2022, Mateo et al 2022) i d’altres que els configuren o en són subsidiaris, com el de la migració (Stolcke 1995, Rubio, Clua i Sánchez, 2017, Rubio, Clua i Feixa, 2019, Clua i Sánchez, 2017)), d’esclau (Mateo 2021, 2024) Menor no acompanyat (Empez 2015), Cos i persona (Surrallés 2009a, 2009b, 2012, 2023 Ventura 2001, Van den Bogaert 2016, 2017, 2018a, 2018b, Fons, 2007, 2014, Campo i Fons 2021, Sirvent i Fons 2022 ), entre d’altres, sempre amb la perspectiva d’una antropologia crítica sobre el binomi natura/ cultura (Ojeda, coord. 2011).

AHCISP també ha analitzat els moviments socials i els conflictes vinculats amb col·lectius estigmatitzats en diferents contextos, des de les primaveres àrabs (Mateo et al. 2019, 2022, 2023) als efectes de les guerres en societats indígenes (Oliver 2023, Ventura et al 2019, Olaya, Naranjo y Guevara 2017).


L2: Dimensions Rituals de les Societats Humanes

El ritual, com una de les expressions col·lectives de les societats humanes, és part de la recerca d’AHCISP des dels seus inicis. Equilibri, conflicte, estructura, ontologia, història i relacions de poder impregnen aquesta faceta de les societats que des de les heterodòxies musulmanes (Mateo, 2010, 2013, 2016, 2021a, 2021b, 2022) i jueves (Queralt 2011), hindús (Van den Bogaert 2018a), tradicionals a l’Àfrica subsahariana (Fons 2008, 2011, 2014) o dins del xamanisme amerindi (Ventura 2000b, 2000c, 2008, 2009, 2011, 2012a, 2012b, 2019a, 2019b ), ofereixen mitjans per a manifestar les contradiccions i donar suport existencial col·lectiu. Amb èmfasi en l’estudi de les ontologies, nocions de cos, de persona i d’humanitat, (Carlos 2015, Fons, 2007, 2014, Campo i Fons 2021, Sirvent i Fons 2022,  Surrallés 2009a, 2009b, 2012, 2018, 2023, Van den Bogaert 2016, Ventura, 2001, 2018b, 2019, Ventura et al.2018) l’objectiu també ha estat de repensar la seva pròpia definició i proposar una metodologia d’anàlisi suggerent des de perspectives diverses (Fons & Ventura, 2021, Fons & Alvarez, 2024, Surrallés 2003).

Llista de Resultats
  • Campo, Lorena; Fons, Virginia. 2021. Once Upon a Time a Catalunya. L’antropologia d’allò sensible en temps de pandèmia. Revista d’Etnologia de Catalunya. 46. p. 206-211.
  • Carlos Ríos, Eugenia 2015. La circulación entre mundos en la tradición oral y ritual y las categorías del pensamiento quechua en Hanansaya Ccullana Ch’isikata (Cusco, Perú), Tesi Doctoral en Antropologia Social i Cultural, UAB, 23-Novembre 2015.
  • Fons, Virginia. 2007. Concepto de persona en África central. Revista E-Textos del Instituto de Altos Estudios Universitarios. p. 1-17.
  • Fons, Virginia. 2008. Algunas consideraciones teóricas a propósito de la concepción de la salud procreativa de las mujeres ndowe de Guinea Ecuatorial. En: Fernando Juarez, F. (Ed.). Diversidad frente al espejo. Salud, Interculturalidad y Contexto Migratorio. Quito. Ediciones Abya-Yala y Servicio de publicaciones de la UCLM. p. 213-222.
  • Fons, Virginia. 2011. The Story of the Chicken Sacrifice. ‘Old’ Ritualism and Systems of Thought in Central Africa. The Scientific Journal of Humanistic Studies. p. 14-22.
  • Fons, Virginia. 2014. Spirits, Body and Person among Ndowe of Equatorial Guinea, Central Africa. En: J. Martí (Ed.). African Realities. Body, Culture and Social Tensions. Cambridge: Cambridge Scholars Publishing. p. 191-214.
  • Fons, Virginia; Alvarez Litben, Silvia. 2024. ‘Los llamamos a todos’, ritual de difuntos en la costa de Ecuador. Una propuesta metodológica para su análisis. Revista AIBR. Aceptado. Q1 SJR.
  • Fons, Virginia; Ventura, Montserrat. 2021. Definición de ritual & Propuesta procesual de la actividad ritual. Web Inventario de Rituales de la Red de Interés en el Patrimonio Etnológico (XIPE), Departamento de Antropología Social y Cultural, Universitat Autònoma de Barcelona. https://webs.uab.cat/xipe/
  • Mateo Dieste, J.L. 2010. Salud y ritual en Marruecos. Concepciones del cuerpo y prácticas de curación, Barcelona, Edicions Bellaterra.
  • Mateo Dieste, J.L. 2013. Health and Ritual in Morocco. Conceptions of the Body and Healing Practices, Leiden, Brill, Social, Economic, and Political Studies of the Middle East and Asia, vol. 109.
  • Mateo Dieste, J.L. 2015. ““Spirits are like microbes”: Islamic revival and the definition of morality in Moroccan exorcism”, Contemporary Islam. Dynamics of Muslim Life, vol. 9, nº 1, pp. 45-63.
  • Mateo Dieste, J.L. 2016). Entre el cielo y la tierra. La tariqa ‘Alawiyya en el Rif oriental y Melilla durante la primera mitad del siglo XX, Melilla, Consejería de Cultura y Festejos, Archivo de Melilla.
  • Mateo Dieste, J.L. 2021a. “Ruqya and the olive branch: A bricoleur healer between Catalonia and Morocco”, Annabelle Böttcher, Birgit Krawietz (eds.), Islam, Migration and Jinn. Spiritual Medicine in Muslim Health Management, Cham, Palgrave-MacMillan, pp. 99-120.
  • Mateo Dieste, J.L. 2021b. ““Los adoradores de sangre”. Los rituales de la cofradía islámica ‘Isawiya en los ojos europeos (1880-1956)”, Ilu. Revista de Ciencias de las Relgiones, 26, pp. 67-95.
  • Mateo Dieste, J.L. 2022. “The Jewish Djinn in Northern Morocco. Old and New Neighborhoods”, Siberian Historical Research, 3, pp. 14-32.
  • Queralt Redón, Salvador 2011. El simbolismo de la vida, la enfermedad y la muerte en la cultura safardí otomana (principios del siglo XX), Tesi Doctoral en Antropologia Social i Cultural, UAB, 4 nov 2011. (M. Ventura Dir).
  • Sirvent, Enric; Fons, Virginia. 2022. Exploración de lo humano en la sala de disección. Revista AIBR. 17(1). p. 89-115. Q1 SJR 2019.
  • Surrallés, Alexandre, 2003. “Face to face : meaning, feeling and perception in Amazonian welcoming ceremonies”, Journal of the Royal Anthropological Institute, 9 (4):775-791.
  • Surrallés, Alexandre, 2009a. En el corazón del sentido. Percepción, afectividad, acción en los candoshi, Alta Amazonía, Lima: IFEA / IWGIA. Orig: 2003. Au cœur du sens. Perception, affectivité, action chez les Candoshi, Paris : CNRS Éditions/ Éditions de la maison des sciences de l’homme.
  • Surrallés, Alexandre 2009b «Las retóricas de traducir cuerpo» in P. Pitarch y M. Gutiérrez Estévez (Eds.) Retóricas sobre los cuerpos amerindios, Madrid: Iberoamérica Vervuert, pp.57-86.
  • Surrallés, Alexandre 2012. «Antropología escolástica en la América colonial. Ontología del humano y del animal entonces y derecho territorial indígena hoy» in G. Orobitg y G. Celigueta (Eds.) Autoctonía, poder local y ciudadanía global, Barcelona: Editorial UB, pp.109-130.
  • Surrallés, Alexandre 2018. «La traducción de las nociones de “humano” y “persona” en la lexicografía de la América colonial», in M. Ventura, J.-Ll. Mateo y M. Clua (Eds.) Humanidad: Categoría o condición. Un viaje antropológico, Barcelona: Bellaterra, pp. 253-265.
  • Surrallés, Alexandre 2023. La raison lexicographique. Découverte des langues et origine de l’anthropologie, Paris : Fayard.
  • Van den Bogaert, Alice, 2016. “Cuerpos abiertos, cuerpos cerrados. Cuerpo social y contaminación simbólica en el valle del Jalori, Himachal Pradesh (India)”, in Martí, J. and Porzio, L. (eds.),  Cuerpos y agencia en la arena social. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, pp. 83-104.
  • Van den Bogaert, Alice, 2018a, Les rapports entre castes dans l’Himalaya indien. Paris: L’Harmattan.
  • Ventura Oller, M. 2000b. “Transformations formelles d’une cosmologie réceptive. Notes sur la colonisation chrétienne du chamanisme tsachila (Équateur)” in  D. Aigle, B. Brac de la Perrière et J.-P.Chaumeil.(eds) La politique des esprits. Chamanismes et religions universalistes, Nanterre : Société d’Ethnologie, pp. 209-226.
  • Ventura Oller, M. 2000c. « Objetos rituales e identidad “ , Anthropologica, XVIII: 107- 116, https://revistas.pucp.edu.pe/index.php/anthropologica/article/view/1297
  • Ventura Oller, M. 2001 « El cos com a frontera en un ritual col.lectiu Tsachila », Revista d’Etnologia de Catalunya, 18: 8- 15
  • Ventura Oller, M. 2008. Chamanes amerindios: mediadores y traductores in Martínez Mauri, M. y E. Rodríguez Blanco (coords) Intelectuales, mediadores y antropólogos, Ankulegui, 207-220.
  • Ventura Oller, M. 2009 Identité, cosmologie, chamanisme des Tsachila de l’Équateur. À la croisée des chemins, Paris : L’Harmattan.
  • Montserrat Ventura i Oller, 2011. « Redes chamánicas desde el punto de vista Tsachila », Nuevo
  • Mundo Mundos Nuevos [En línea], Debates, 2011, URL : http://nuevomundo.revues.org/61200
  • Ventura Oller, M. 2012a. En el camino. Identidad, cosmología y chamanismo Tsachila (Traducción del original francés), Quito: FLACSO Sede Ecuador / Abya-Yala / IFEA
  • Ventura Oller, M. 2012b. “Chamanismo, liderazgo y poder indígena: el caso Tsachila”, Revista Española de Antropología Americana, 42 (1),: 91-106.http://dx.doi.org/10.5209/rev_REAA.2012.v42.n1.38637
  • Ventura, M. 2018b. “Humanidades amerindias en transformación: ontologías, dinamismo y contextos”, Monográfico Humanidades amerindias en transformación: Andes y Tierras bajas americanas, AIBR 2018, 13 (2) http://www.aibr.org/antropologia/netesp/1302.php
  • Ventura, M. 2019a. Marking out the bounds of humanity in Tsachila ritual”, in Rivera Andía, Juan Javier (ed.): Non-humans in Amerindian South America. Berghahn Books, pp. 126-141.
  • Ventura, M. 2019b: “Brujería, curandería y chamanismo: la dimensión colonial de la tradición amerindia” in G. Fernández Juárez y F. M. Gil García (eds) Sinestesias. Brujería y hechicería en el mundo hispánico, Quito: Abya-Yala: 473-501.
  • Ventura Oller, M., Mateo Dieste, J.-L. y Clua, M. (eds) 2018 Humanidad: categoría o condición. Un viaje antropológico, Barcelona: Ediciones Bellaterra.

L3: Mobilitats Humanes, Tradicionals i Contemporànies, i Turisme

La mobilitat ha format part de les societats humanes des dels orígens i malgrat les revolucions neolítiques i totes les altres transformacions posteriors i localitzades, que han convertit la sedentarització en l’estat paradigmàtic de la civilització, nombrosos col·lectius s’hi han resistit.

AHCISP incorpora la reflexió sobre les mobilitats humanes des del punt de vista de la relació ontològica, ecològica, econòmica, ideològica i social amb el territori. Espai (Figueres 2021, Ventura 2005, 2011) Nomadismes i semi-nomadismes tradicionals (Figueras 2021, Figueras i Ventura 2024, Ventura 2013), transhumàncies estacionals (Godoy et al. 2024,) i una referència especial al turisme (Milano, 2018, Milano et al., 2021, Sanchez 2021) com a proposta contemporània de mobilitat humana; propostes que situen l’arrelament a la terra en un segon pla i el canvi de lloc com a eix central de la vida social o com a alternativa.

L’objectiu és repensar conceptes clau de l’antropologia, com els d’espai, territori, sedentarisme, transhumància, nomadisme, semi-nomadisme, itinerància, mobilitat i immobilitat (Milano, et al. 2023) i d’altres que, des de l’eix paradigmàtic natura-cultura, permeten reconsiderar el lloc central de la mobilitat en les relacions humanes.

Llista de Resultats
  • Figueras Moreu, Miquel 2021. « À la place des Autres. Espace et allochtonie chez les E’nyepa (Panare), Caribes du Nord-Ouest guyanais (Venezuela) » Tesi Doctorat, EHESS, Paris.
  • Godoy-Sepúlveda F., Sanosa-Cols P., Parra S. A., Peña-Enguix A., González A., Robles A. B., Ramos-Font M. E., Pérez-Luque, A.J., Tognetti M.J., Ventura M., Ravera F. & Dominguez P. 2024. “Governance, mobility and pasturelands ecology. An eco-anthropological study of three pastoral commons in north-eastern Andalusia’s Sierras” Human Ecology Vol. 52 (1) : 1-24.
  • Milano, C. (2018). Overtourism, malestar social y turismofobia. Un debate controvertido. PASOS Revista de Turismo y Patrimonio Cultural, 16(3), 551 – 564
  • Milano, C. Cheer, J., & Novelli, M. (2021). Travel and Tourism in the age of overtourism. London: Routledge.
  • Milano, C., González-Reverté, F. & Benet Mòdico, A., (2023). The social construction of touristification. Residents’ perspectives on mobilities and moorings. Tourism Geographies, 25(4), 1273-1291
  • Figueras, M. i M. Ventura 2024 “On són les arrels?”, simposi 3r Congrés Català d’Antropologia, Lleida, 24-26 gener 2024.
  • Ventura Oller, M. 2005 “Paths between worlds. Space and cosmos in Tsachila Territoriality” in A. Surrallés y P. García Hierro (eds) The land within. Indigenous territory and the perception of the environment. Copenhaguen: IWGIA, pp. 150-157.
  • Ventura, M. 2011 “Puntos de referencia, espacios de socialización en el Occidente Ecuatoriano”,  Quaderni di Thule, 30-31: 465 – 473, Circolo Italiano de Americanistica, Perugia, Italia.
  • Ventura Oller, M. 2013 “La mobilitat en el passat i el present: estigma i diversitat de relacions amb l’entorn“, Perifèria 18(2) https://dialnet.unirioja.es/ejemplar/391296

L4: Dimensions Culturals de les Relacions Mediambientals

En el marc de la tensió entre natura-cultura, AHCISP treballa sobre les relacions de les societats humanes amb els territoris (Surrallés y García Hierro eds. 2004, 2005; García Hierro y Surrallés 2009), amb un pes important en l’eco-antropologia i la conservació mediambiental (Dominguez & Ventura 2019, Godoy et al 2021, Sanosa et al. 2021, Godoy et al 2024), l’etnobiologia (Santos-Fita et al. 2009; Santos-Fita et al. 2012; Santos-Fita & Argueta, 2023), i les relacions entre humans i no-humans (Santos-Fita et al. 2015; Santos-Fita, 2016).

Llista de Resultats
  • Domínguez, Pablo and Ventura Oller, M. 2019 “Pastoral commons/ICCAs in the northeastern mountains of Andalusia and processes of Heritagization” Perifèria 24(2), pp. 277-288   DOI: https://doi.org/10.5565/rev/periferia.705
  • Godoy, Francisco, Pau Sanosa, Adrià Peña, Montserrat Ventura, María Eugenia Ramos, Ana Belén Robles, Mauro Tognetti, Didier Genin, Mohamed Mahdi, Federica Ravera y Pablo Dominguez. 2021 “Una exposición virtual muestra una investigación sobre los comunales pastoriles de Castril, Santiago y Pontones”. Revista PH del Instituto Andaluz de Patrimonio Histórico, 103, 26-29. http://www.iaph.es/revistaph/index.php/revistaph/article/view/4927
  • Godoy-Sepúlveda F., Sanosa-Cols P., Parra S. A., Peña-Enguix A., González A., Robles A. B., Ramos-Font M. E., Pérez-Luque, A.J., Tognetti M.J., Ventura M., Ravera F. & Dominguez P. 2024 “Governance, mobility and pasturelands ecology. An eco-anthropological study of three pastoral commons in north-eastern Andalusia’s Sierras” Human Ecology Vol. 52 (1) : 1-24.
  • Sanosa-Cols, P., Ravera, F., Dominguez, P., Ventura, M. 2021 “Pastoralist conservation: Local Ecological knowledge and collective action for grassland conservation in Sierra de Segura (Spain)”. The XIV Joint International Grassland and International Rangeland Congress proceedings. University of Kentucky. Published by the Kenya Agricultural and Livestock Research Organization.
  • Surrallés, Alexandre y Pedro García Hierro (Eds.) 2004 Tierra adentro. Territorio indígena y percepción del entorno, Copenhaguen: IWGIA
  • Surrallés, Alexandre y Pedro García Hierro (Eds.) 2005  The land within. Indigenous territory and the perception of the environament, Copenhaguen: IWGIA
  • García Hierro, P. Y A. Surrallés (Eds.) 2009 Antropología de un derecho. Libre determinación territorial de los pueblos indígenas como derecho humano, Copenhaguen: IWGIA.

T1. Antropologia Històrica

Amb un èmfasi en l’antropologia històrica (Stolcke 1992a, Mateo i Coello 2015, 2016, 2020) com a mètode i perspectiva, AHCISP enfoca les seves recerques amb una mirada antropològica al passat i entenent el pes del passat en el present, sense oblidar que passat i present tenen sentits diversos (Ventura 2015). Aquest enfocament considera les relacions de poder clau en la constitució social i és per això que els estudis colonials i post-colonials són rellevants en la recerca del grup (Clua 2016, Clua, Kradolfer y Ojeda Coords,2011; Mateo 2003; Mateo y Muriel 2020, Surralles 2023).

Llista de Resultats
  • Clua i Fainé, Montserrat (2016), “A Necessary Review of History of Spanish Anthropology”, American Anthropologist, V.118(3), p.620-622. ISSN: 0002-7294.
  • Clua i Fainé, M.; Kradolfer, S.; Ojeda Mata, M. (coords.) (2011) Pasado y futuro del presente etnográfico, Federación de Asociaciones de Antropología del Estado Español: León.
  • Coello, A.; Mateo, J.L. (2015) (coord.). Monogràfic Més enllà d’una dicotomia enganyosa: reflexions sobre l’antropologia històrica, Quaderns-e de l’Institut Català d’Antropologia 20-2.
  • Coello, A.; Mateo, J.L. (2016) Elogio de la antropología histórica. Enfoques, métodos y aplicaciones al estudio del poder y del colonialismo, Zaragoza, Prensas Universitarias de Zaragoza, Universitat Oberta de Catalunya.
  • Coello, A.; Mateo, J.L. (2020) In Praise of Historical Anthropology. Perspectives, Methods, and Applications to the Study of Power and Colonialism, Routledge Approaches to History, New York/London, Routledge.
  • Mateo Dieste, J.L. (2003) La “hermandad” hispano-marroquí. Política y religión bajo el Protectorado español en Marruecos (1912-1956), Barcelona, Edicions Bellaterra.
  • Mateo, J.L., Muriel, N. (2020) “A mi querido Abdelaziz, de tu Conchita”. Cartas entre españolas y marroquíes en el Marruecos colonial. Barcelona, Icaria.
  • Stolcke, Verena 1992a Racismo y Sexualidad en la Cuba Colonial. Alianza Editorial 1992
  • Surrallés, Alexandre 2023 La raison lexicographique. Découverte des langues et origine de l’anthropologie, Paris : Fayard.
  • Ventura, M. 2015 “Un pasado que no pasa. Reflexiones amerindias”, Monogràfic Més enllà d’una dicotomia enganyosa: reflexions sobre l’antropologia històrica, Quaderns-e de l’Institut Català d’Antropologia 20-2:53-65.

T2. Patrimoni

Concepte crític i ambigu, els estudis sobre el patrimoni o que l’inclouen com a mitjà o destí dels projectes socials són importants en les recerques d’AHCISP.  Una part dels seus membres formen part de la Xarxa XIPE del Departament d’Antropologia Social i Cultural i algunes de les seves recerques incorporen el patrimoni, o la patrimonialització.

Llista de Resultats
  • Clua i Fainé, Montserrat, 2022 “La XIPE: la Xarxa d’Interès en el Patrimoni Etnològic de la UAB” Perifèria, Vol 22 (2), 186-189.  ISSN: 1885-8996
  • Martínez, Mònica; Celigueta, Gemma; Clua, Montserrat; Tomàs, Jordi (2017), “Etnicitat material: a la recerca d’expressions culturals tradicionals a Catalunya, Gunayala, Guatemala i Senegal”, Revista d’Etnologia de Catalunya, nº42, p. 186-201. ISSN: 1132-6581
  • Web ‘Inventari de Rituals’ (https://webs.uab.cat/xipe/) de la Xarxa d’Interès en el Patrimoni Etnològic (XIPE) de la UAB.

Especialitzacions Regionals

Silvia Álvarez, Domenico Branca, Ch’aska Eugenia Carlos Ríos, Gloria Casanova Molina, Ignacio Contreras Ilabaca, Miquel Figueras Moreu, Laura Fontana Sierra, Inti Fuica Fernando Rebolledo, José Manuel Gerez Del Río, Claudio Milano, Edgar Ricardo Naranjo Peña, Esther Oliver Grasiot, Luisa Fernanda Pelaez Cordoba, Elena Sánchez, Dídac Santos-Fita, Alexandre Surrallés, Marguerita Tancini, Montserrat Ventura i Oller.

Àfrica del Nord i Pròxim Orient: Pablo Domínguez, Vanessa Gaibar, Josep Lluis Mateo Dieste

Àfrica Subsahariana: Virginia Fons

Himàlaia/India: Alice Van den Bogaert;

Papua Nova Guinea: Isabelle Amanda Boiteau 

Adriana Arista, Victòria Badia Giménez, Jordi Barbet, Igor Bogdanovic; Montserrat Clua, Pablo Domínguez, Francisco Godoy, Meline Margaryan, Pierluigi Manchia, Ramon Massana, Claudio Milano, Jessica Morente Aniceto, Alexia Rué, Pau Sanosa.