Jordina Belmonte Soler és professora del Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia de la UAB, el qual va dirigir entre els anys 2000 i 2004. És també la fundadora de la Xarxa Aerobiològica de Catalunya (XAC) i del Punt d’Informació Aerobiològica (PIA). Actualment ocupa el càrrec de directora de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB.
Els seus estudis sobre els nivells i dinàmica de pol·len i espores de fongs i els seus al·lèrgens a l’aire, la relació amb la vegetació i la meteorologia, així com el diagnòstic, prevenció i tractament de les al·lèrgies i fitopatologies han fet a la doctora Belmonte pionera en la recerca dins el camp de l’aerobiologia. En aquesta entrevista volem saber la seva opinió pel que fa al present i el futur de les biblioteques.
Des del seu punt de vista, quina funció creu que té una biblioteca?
És un lloc on es pot treballar amb més tranquil·litat que d’altres i on es poden trobar eines necessàries per al treball que un ha de fer.
Quan algú entra a una biblioteca, què creu que hi busca?
Molta gent hi va per la tranquil·litat que pot trobar i per poder treballar en silenci, ja que avui dia costa molt gaudir d’espais sense soroll; també per consultar un llibre o un article científic que no pot comprar o que és difícil de trobar i que la biblioteca el té o el pot demanar.
Creu que és fàcil trobar el silenci a les biblioteques?
Crec que dins les biblioteques la gent encara es comporta, cosa que en aquests moments difícilment fa al carrer o a d’altres indrets. A mi, que tinc certa edat, em costa acceptar que la gent cridi tant quan passa per un passadís de la facultat, o entra en una aula i fins i tot quan va pel carrer. Em molesta molt aquesta actitud, m’irrita. Personalment, considero una delícia estar en un lloc on la gent parla fluix.
Des de la perspectiva de matèries docents, quina seria la biblioteca ideal?
Doncs no tinc un prototipus ideal. Des que sóc docent no vaig a la biblioteca a buscar aquest tipus de material. Però si hagués de dissenyar una biblioteca per donar el màxim de rendiment als estudiants crec que hauria de ser un lloc on hi haguessin suficients exemplars dels llibres que els professors recomanem. Actualment són insuficients perquè, lògicament, és molt difícil que hi pugui haver cent exemplars d’un llibre o d’una revista que és important en un moment determinat per tal que cent estudiants el puguin consultar alhora o, fins i tot, endur-se’l algun cap de setmana. Una biblioteca d’aquestes característiques hauria de disposar d’una gran sala amb molts ordinadors, on hi hagués els exemplars demanats en format pdf i es pogués accedir des d’aquesta via.
Com enfocaria una biblioteca orientada a les Ciències Naturals i Ambientals? La faria diferent?
Seria una biblioteca que tingués molts equips d’àudio i de vídeo, de manera que es poguessin visualitzar bona part dels excel·lents documentals que avui dia hi ha al món. També hi hauria d’haver llibres –d’això no ens n’escapem mai– en format electrònic o en paper: llibres de classificació, de minerals, animals, plantes… per tal que els usuaris trobin ben ordenat científicament el que és cada cosa; això és molt important per aprendre. Evidentment que la informació obtinguda a la biblioteca s’ha de poder complementar amb sortides al camp per «tocar» realment les coses, veure-les no és suficient. Però sí que és important que una biblioteca orientada cap a les Ciències Naturals i Ambientals disposi de molts sistemes de visualització.
Té algun llibre de referència?
N’hi ha molts, depèn de moltes coses. Quan jo estudiava no hi havia el que tenim avui dia, a més no s’ensenyava en català. Prou problemes teníem per trobar i traduir el que per nosaltres era habitual. I de llibres amb fotografies i imatges adaptades n’hi havia ben pocs. Una primera obra de gran valor que va sortir en aquells anys –i que per a les Ciències Naturals crec que ha de continuar sent una obra de referència— és La Història Natural dels Països Catalans. Es tracta d’una enciclopèdia amb diversos volums dedicats a temes concrets d’animals, plantes, geologia, medi natural, etc. Aquesta publicació ens va anar molt bé perquè, d’una banda, era en català i llavors era quan es començaven a normalitzar el temes científics en la nostra llengua i, d’altra, perquè estava feta per gent d’aquí i, per tant, els exemples que sortien eren els que es troben a la nostra terra i no allò que està a Amèrica del Nord i que no es pot traduir fàcilment al teu territori.
Creu que la literatura es pot barrejar amb les ciències naturals?
I tant! És una manera molt interessant d’atreure l’atenció d’un científic cap a la lectura i també que els nens o la gent que no coneix aquests temes facin de la ciència una lectura normal ja que, avui dia, moltes vegades no és així.
Ens en podria dir algun exemple?
El primer que em ve al cap són els llibres d’en Gerald Durell, un naturalista que sempre havia viscut en zones molt interessants i curioses. A mi m’agradaven molt perquè eren novel·les que sempre parlaven d’animals i, alhora que et diverties llegint les aventures dels seus relats, podies integrar coneixements sobre els organismes que hi sortien.
Té algun lloc de preferència on llegir?
No exactament. Quan llegeixo acostumo a estar a casa, en algun lloc tranquil. Si pogués escollir, també m’agrada llegir arran de mar… però això és difícil perquè tinc poc temps i, quan ho podria fer, hi ha massa gent. Però també està bé llegir en un jardí, sota un arbre. El millor és aprofitar el lloc més adient que trobis en el moment que puguis aprofitar la lectura.
Cap a on creu que evolucionaran les biblioteques actuals?
Anem cap a les consultes a través de les pantalles d’ordinador. Personalment –deu ser cosa de l’edat—considero que llegir un bon llibre en paper és un plaer… en canvi haver d’estar mirant l’ordinador tot el dia no m’agrada. Però si tenim en compte el volum d’obres que s’estan editant actualment i els costos que implica disposar d’espais, suposo que la tendència és anar cap als documents digitals. Estaria molt bé que les biblioteques poguessin oferir múltiples sistemes de connexió simultània, ja que cada cop és més difícil que la gent tingui pressupost per adquirir aquests llibres de consulta, que són molt cars.
Quina creu que és la funció principal de les biblioteques en aquesta època que vivim? Creu que la gent busca el silenci, la cultura gratuïta…?
Espero que la cultura sigui el primer objectiu, i el silenci el segon. Evidentment que si la cultura es pot aconseguir de manera gratuïta és molt millor, perquè això ajuda a molta gent que, altrament, no hi tindria accés. I quan parlo de cultura em refereixo a aprendre ciència, tècnica, llenguatge… o simplement veure les imatges d’un documental o gaudir llegint el que ha escrit un bon autor sobre un tema. El silenci és un afegit que jo valoro molt, perquè avui dia costa de trobar. Però també hi ha gent que busca un espai confortable per llegir amb frescor quan fa calor o en un entorn calent quan fora fa fred, i les biblioteques són el lloc ideal.
Servei de Biblioteques
Universitat Autònoma de Barcelona
[entrevista realitzada per l’equip de UAB Campus Mèdia el 14 de juny de 2016]