Montse Bonet Bagant és professora del Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la UAB i coordinadora dels estudis de Comunicació Audiovisual.

Ens hem posat en contacte amb la professora Montse Bonet per saber la seva opinió pel que fa al present i el futur de les biblioteques.

 

Ens podria explicar una mica en què consisteix la seva tasca com a professora de Comunicació?
Té moltes facetes. Una part és intentar que el jovent descobreixi que aprendre també pot ser divertit, o interessant, i que té la capacitat per fer-ho. Després hi ha una part de recerca, que és la que després revertim en la docència. I finalment una part de gestió, que no és que sigui molt divertida però que també cal fer-la. Tres pilars bàsics.

Passant al tema de les biblioteques, quin llibre està llegint ara mateix?
No n’estic llegint un de sol. N’estic llegint més d’un perquè agafo tant articles de revistes especialitzades com capítols de llibre. I avui mateix n’he anat a recollir un que vaig demanar que compressin. Són dos volums que parlen de la convergència mediàtica i tenen un munt de capítols per especialitats: tecnològica, de contingut… que semblen molt, molt interessants. I després estic llegint algunes coses sobre polítiques de gestió de l’espectre radioelèctric.

És a dir, els llibres que llegeix estan relacionats amb la seva matèria docent.
Ara sí. A mi m’agradava molt disposar d’una estona, cada dia o quasi cada dia, per llegir literatura que no tingués absolutament res a veure amb la meva feina. Però porto una temporada una miqueta dura… i bàsicament és això, intentar informar-me a través de diaris i revistes de què està passant al món.

Creu que a vegades les persones no tenim suficient temps per llegir?
Depèn de com ho plantegis. Si vols llegir-ho tot i vols ser molt exhaustiva, és impossible. Com que hi ha tant a escollir… crec que el que ens manca és més capacitat de triar. Però si ets mínimament organitzat i saps quines són les prioritats, pots combinar coses més profundes amb coses més de píndola, que et poden ajudar.

I per vostè quina seria la seva biblioteca ideal?
Per temes de comunicació, evidentment la nostra, això ho tinc clar. Perquè a més a més és una de les millors d’Europa. Té números «ú» de revistes històriques molt importants i la gent que hi treballa sempre està disposada a ajudar-te. Després, és clar, veus algunes biblioteques clàssiques, precioses, com la del Vaticà o la d’Oxford i dius: doncs mira, si m’hi puc passejar, també, no? Però, per temes de comunicació, claríssimament la nostra.

Destaqui dos autors del seu camp, i digui’ns per què.
Ara estic bastant ficada amb una gent que m’agrada molt com escriu i que explica les coses perquè s’entenguin. Un és un finlandès que es diu Marko Ala-Fossi, i l’altre és Stephen Lax. D’aquí, per exemple, la Maria Corominas m’agrada perquè explica les coses d’una manera molt clara i directa; és allò d’«ordre i mètode». Però hi ha molta més gent, moltíssima més, depèn del tema.

Quin és el llibre més preat de la seva biblioteca?
Uns llibres molt petitets que tenien la meva mare i la meva àvia. El meu avi va ser professor abans de la guerra i elles els van guardar. Són en català i estan bastant ben conservats. Tenen un valor emocional i simbòlic més que altra cosa: per exemple, què representava ser mestre just abans de la guerra civil. Després en tinc molts altres que m’agraden perquè me’ls han regalat o perquè són divertits o perquè me’ls han personalitzat…

I per a vostè quin és el millor lloc per llegir?
Qualsevol lloc on estiguis còmoda. Si estàs còmoda i hi ha llum suficient, que és molt important per no deixar-s’hi la vista, qualsevol lloc és bo. A mi m’agrada molt llegir quan estic al sofà perquè associo sofà amb descans. Però algunes vegades he llegit molt còmodament en algun tren i m’ha semblat també perfecte. Em costa més si he d’estar ajaguda en una platja: he de tenir una certa comoditat física.

I què prefereix, llibre de paper o llibre electrònic?
No prefereixo ni un ni l’altre. Evidentment, tota la meva formació va ser en paper. Soc de l’era Gutenberg, però en un moment determinat, si he d’anar molt carregada –el pes et deixa l’esquena bastant malament–, doncs trobo que és molt pràctic portar els articles i llibres en una tauleta. A mi m’agrada combinar-ho. Si he d’anar de viatge prefereixo no haver de carregar pes. Però reconec que per tradició, doncs sí, estic molt més acostumada al paper.

I subratlla els llibres? Els sol subratllar?
No m’agrada. Em sembla que de llibres de feina només en tinc subratllat un de fa molts anys, que era un que vaig fer servir per la tesi doctoral. Sóc de posar-hi fitxes, papers, post-it o fins i tot alguna vegada si he de treballar molt amb un llibre em fotocopio aquell capítol; el llibre és meu però jo em fotocopio el capítol i llavors allà hi faig ratlles, ratllots i hi apunto de tot.

I en els llibres que ofereix la biblioteca, se n’ha trobat molts de subratllats?
Per sort, no. Alguna vegada alguna cosa però cada vegada menys. No sé si vol dir que la gent no els llegeix o que està una mica més conscienciada. Altra cosa és que algú hagi fet donació de llibres i llavors si un d’ells està subratllat no s’hi pot fer res, però potser és un llibre molt vell i té un valor determinat.

Quin paper creu que han de jugar les biblioteques amb les directrius d’avaluació continuada de la universitat?
Jo no associaria les biblioteques només amb l’avaluació continuada. La biblioteca és un espai que la gent ha d’entendre de moltes maneres diferents: de coneixement, per llegir, per estudiar, per estar tranquil, perquè no hi ha soroll. Jo comprenc que molta gent que està acostumada a molt de soroll quan està a les biblioteques al principi s’angoixa una miqueta, perquè el silenci a vegades pot ser angoixant. Però jo no les associaria només a l’avaluació continuada. És molt important perquè nosaltres constantment estem demanant coses a la biblioteca: que si han sortit aquests llibres o aquella revista; en aquesta assignatura m’interessaria això, aquesta base de dades… i sempre responen. Jo aniria més enllà. La biblioteca no s’ha d’associar només a les assignatures: és tot un global referit al coneixement.

Quina és la biblioteca del campus que més freqüenta?
La nostra, la de Comunicació. No és l’única, perquè també he anat bastant a la Sala de Revistes de la Biblioteca d’Humanitats, que és preciosa, i a la Biblioteca de Ciències Socials. Són potser les tres que més faig servir. Però la que més freqüento és la de Comunicació.

Quina valoració general li mereixen les biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona?
Jo estic molt contenta. Són molts anys d’anar-hi, primer com a alumna i després com a professora, i sempre he vist un interès enorme per ajudar-me. I després està el com han sabut adaptar-se de veritat a l’entorn digital i a les necessitats, com ells es reciclen, fan cursets, han obert blocs, s’han especialitzat. Ara aquest dijous tenim una presentació del dipòsit digital. En aquest sentit a vegades els pregunto moltes coses, no referides als llibres, sinó la seva opinió personal per a alguns temes.

Servei de Biblioteques
Universitat Autònoma de Barcelona