Menys paper, més espais
Malgrat l’aclaparadora realitat digital, encara ens costa entreveure les oportunitats que sorgeixen del pas de la biblioteca de paper a la biblioteca digital, malgrat l’aposta cap a un de model universitari més orientat vers l’autoaprenentatge i el treball en col·laboració. Això és especialment evident respecte els nous usos dels espais tradicionalment dominats pel paper.

Un exemple de sintonia amb la nova realitat acadèmica és l’adaptació d’una planta de la Biblioteca de Ciència i Tecnologia (BCT), transformada recentment en una àrea dedicada al treball en grup.

Lluny de ser un projecte improvisat, el 2010 la BCT va apostar per traslladar la major part del fons de revistes en paper [1. Aquestes han trobat un destí definitiu en el magatzem cooperatiu GEPA, igualment accessibles públicament prèvia demanda a través del Catàleg], aleshores ubicat a l’extinta Sala de revistes (planta 0) en benefici de més espai per als usuaris, sense tenir massa clar com es concretaria el seu ús futur. L’alliberament d’aquest espai va permetre redistribuir el fons de la planta -1 (Matemàtiques, Història de la Ciència i Reserva) cap a altres zones de la biblioteca. Com a conseqüència, els usuaris de la BCT guanyaven 300 m2 (veure plànol 1, àrea encerclada en blau) .

Plànol 1, planta 0 abans de les reformes

Adaptar i adaptar-se

No va ser fins el 2014 és va fer la primera acció, construir una sala de formació prescindint d’ordinadors de sobretaula i totalment depenent d’una antena WiFi de dedicació exclusiva. Aquesta sala està oberta als estudiants en tot moment i la xarxa WiFi, juntament amb les bones condicions de treball (llum natural, climatització, pissarra, taules electrificades, il·luminació LED amb detector de presència, etc.) la fan òptima com a espai d’estudi i de formació.

La segona part va tardar més del previst degut als efectes de la crisi. A finals del 2016 es va executar un projecte llargament cuinat, consistent a redefinir l’espai restant, de més de 200 m2 i reconvertir-lo en espais de treball en grup, equipats de forma convenient, preservant en la mesura del possible la llum natural i fent-los aptes per a grups de diversos tamanys (veure vídeo adjunt)

El projecte formava part del pla d’inversions de l’Area d’Arquitectura i d’Urbanisme  i amb la participació activa de la BCT és van fer diverses propostes fins arribar a la distribució final: 10 sales per a grups, equipades amb pissarres, projectors i WiFi exclusiva. Inicialment l’espai estava separat de la resta de planta però es va optar per treure l’envà de separació, creant un passadís que dóna continuïtat entre la zona nova i les altres sales (Sala de Formació i Sala d’ordinadors). El resultat és un espai polivalent on hi tenen cabuda diferents activitats simultànies, àmpliament freqüentat pels estudiants.

Plànol 2, després de les reformes

Valoració

Fermament convençuts del valor i la necessitat de la reforma, la nova zona es va obrir al públic tan bon punt es va enllestir, just una setmana abans de Setmana Santa. Des d’aleshores ençà, el nivell de demanda ha estat gairebé sempre molt alt, per damunt de les pròpies expectatives. Tan és així que és gairebé impossible trobar sales disponibles sense reserva prèvia, excepte en la franja horària d’última hora de la tarda.[2. aprox. 1300 préstec acumulats en dos mesos. Cada préstec és de 4 hores com a màxim.]

Malgrat la bona acollidaqueda un escull pendent de superar: el sistema de gestió online. El sistema de reserva dels espais, d’autoservei, és el que permet l’actual sistema de gestió de les biblioteques, Millenium, i està molt lluny de ser entenedor, tant per als usuaris com per al personal de la biblioteca. A més, cal dir que no només seria desitjable un pas endavant en el programa gestió sinó també en la informació pública en temps real de les sales disponibles. Aquí hi ha un camí obert cap a la millora. Per exemple, es podria potenciar l’ús de pantalles informatives repartides per les facultats, convenientment connectades al sistema de gestió de la reserva d’espais ; o bé es podria adaptar el software de les reserves als dispositius mòbils ; o fer una app específica, etc.

En definitiva, l’alliberament i transformació d’espais obsolets pot seguir obrint noves portes per cobrir les actuals i futures demandes lligades a l’eclosió del món digital, reconvertint-los en atractives zones de treball en grup o en espais creatius, a l’estil dels living labs, per exemple. [3. En tenim una mostra ben a prop de la UAB, la Biblioteca Pública Miquel Batllori de Sant Cugat té un Living lab on hi col·labora el Centre de Visió per Computador] Siguin quin sigui els destins, cada cop menys previsibles, cal veure-hi una oportunitat de transformació per servir a les noves generacions de d’usuaris i no pas una amenaça.

Tomàs Fabregat
Cap en funcions de la Biblioteca de Ciència i Tecnologia
7 de Juny de 2017