Francesc Foguet i Boreu és professor de literatura catalana de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB. Coordinador del Màster Universitari en Estudis Teatrals.

Especialista en teatre català modern i contemporani. Crític teatral en el Quadern del diari El País i en el setmanari El temps.

Pertany al Grup d’Estudi d’Història de la Cultura i dels Intel·lectuals (GEHCI-UB) ) i també al Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (CEFID-UAB). És membre de les comissions Científica i Executiva del Projecte de Recerca en Arts Escèniques Catalanes, impulsat per l’Institut del Teatre de Barcelona.

Quin llibre s’està llegint ara mateix? Per plaer.
M’estic llegint Arxipèlag Gulag, que és un llibre sobre els camps de concentració del règim soviètic. És un llibre bastant antic, però que jo no havia tingut l’oportunitat de llegir. Són tres volums, i he començat a llegir justament el primer volum. És una autèntica denúncia d’aquests camps de concentració anomenats gulag, on confinaven els dissidents del règim soviètic.

De quin autor?
És un nom rus difícil de pronunciar, per això, no he gosat dir-lo.

És de llegir diversos llibres a la vegada?
Sí, tinc un desplegament de llibres al meu estudi i en tinc potser quatre o cinc de començats. Quan tinc temps, que és difícil de tenir, intento anar-los enllestint amb un cert ordre i concert, però no és fàcil, perquè en el món contemporani estem molt atabalats per moltes coses. De vegades, agafar un llibre i concentrar-se durant una bona estona és complicat. Però, sí, intento llegir de manera sistemàtica.

Quan pot tardar a llegir un llibre?
Depèn del llibre. Si és una obra de teatre, amb un parell d’hores la pots llegir. En llegeixo molt sovint per raons professionals. Faig crítica de teatre. Però un llibre molt gruixut… pots estar dies sencers, i tardes senceres per llegir-lo, fins i tot mesos i anys! El quadern de gris de Josep Pla és un llibre que vaig enllestir en dos anys, perquè necessitava degustar-lo i anar-lo llegint a poc a poc i sense presses, perquè és la manera d’assaborir-lo i de poder anar sedimentant el que deia en Josep Pla. El quadern gris… un llibre extraordinari, d’altra banda.

Quines crítiques ha fet últimament?
Jo em dedico a la crítica teatral i, darrerament, he fet llibres, els textos que surten publicats, les novetats que surten publicades a les editorials. Faig crítica de llibres de teatre i també faig crítica teatral d’espectacles, però, sobretot, de llibres de teatre.

Llegeix més obres de teatre que no pas visionats d’espectacles teatrals?
No, ara al revés, perquè per fortuna tinc una secció a la revista El temps, de crítica teatral d’espectacles, i cada setmana he de fer una crítica d’un espectacle que estigui en cartellera.

De què gaudeix més?
De les dues coses. És molt diferent enfrontar-se amb un text que enfrontar-se amb una representació. A la representació, ja t’ho donen tot fet, et donen una lectura, una interpretació que tu has de descodificar. En canvi, en una lectura d’un text et pots imaginar l’espai, el temps, els personatges… com si fossis el director de l’espectacle.

Quina tendència està agafant el teatre, en aquests temps?
És difícil de resumir en un minut. Segurament un tipus de teatre cada vegada més interdisciplinari amb molta participació d’elements tecnològics, molt menys realista en segons quins aspectes i també un tipus d’espectacle amb molta accentuació del tema de la representació teatral. Aquests factors de la representació teatral hi són molt evidents.

Li agrada aquesta deriva o és més clàssic?
M’interessen totes dues vessants, tot i que un bon text realista amb un text clàssic més convencional també és tremendament interessant, perquè són textos que ofereixen un missatge ideològic problablement més clar i més trencador.

Estaríem, llavors, d’acord amb Vicenç Foix, que deia «m’exalta el nou i m’enamora el vell»?
Sí, és una bona manera de dir-ho, sí.

La seva biblioteca personal com és?
És una biblioteca que cada vegada té més problemes d’espai, tot i que tinc la sort i la fortuna de tenir mitja casa per a mi i, per tant, la meva biblioteca és molt extensa. Té milers d’exemplars, i vaig atresorant cada vegada més llibres, potser no per llegir-los ara, sinó quan pugui. Penso que sempre em quedarà la jubilació per a poder llegir. És una biblioteca que està constituïda sobretot per obres de creació teatral, assaig teatral, història… hi ha molt d’història, i obres de creació de poesia, novel·la… una mica de tot, però m’interessen aquests temes. Tinc un especial interès a tenir una biblioteca personal, encara que els moments d’avui, els temps contemporanis vagin en contra, perquè la questió de l’espai és fonamental.

Obres teatrals catalanes, internacionals, espanyoles?
Sí, una mica de tot, sí.

Què prefereix, és col·leccionista dels llibres en paper o també li agraden els e-books que estan sortint i agafant força?
Jo necessito el paper. Jo sempre dic als estudiants que sóc un professor del segle vint, que jo m’he quedat al segle vint, que no he traspassat el llindar del segle vint-i-u (això és una broma). Necessito tocar el paper, la textura del paper, sentir l’olor del paper, poder tenir aquella sensibilitat d’estar davant d’un objecte que et causa un plaer intel·lectual però també un plaer físic. Jo necessito el llibre, m’agrada molt anar a comprar llibres, remenar llibres. És un plaer que ve del segle vint, o potser del dinou, i que avui, en alguns casos, en algunes generacions està canviant perquè utilitzen més les pantalles, però bé, és un canvi que també ens hi hem d’adaptar.

És de fer-se els llibres seus, subratllant-los, fent anotacions?
Sí, amb un cert respecte. Mirant de respectar el text, però, sí, m’agrada que aquest llibre sigui un objecte meu, i, a més, pugui conservar-lo i, a la llarga, cedir-lo en herència, a qui sigui, però que sigui un llegat que he deixat aquí.

Un llegat cultural. On li agrada llegir? Quin és el seu lloc ideal? El locus amoenus per a llegir.
El lloc ideal per a llegir és un monestir o un convent.

Aclareixi’ns això.
Quan feia la tesi doctoral vaig estar quinze dies al monestir de l’Abadia de Montserrat. És un lloc en què pots estar en una cel·la quinze dies o els que vulguis, una setmana. Ho pot fer qualsevol persona. I allà és un lloc ideal per llegir perquè tens molta tranquilitat, no tens cap mena de distracció, i l’ambient és un ambient de serenor o de calma, de silenci, que et convida a llegir. Però jo llegeixo a tot arreu, llegeixo al metro, al tren, sempre que puc, a la platja, on sigui. Per a mi, llegir és fonamental i llegeixo en qualsevol lloc.

Sap gaudir de l’entorn?
Sí, també has d’intentar llegir un tipus de lectures diferents segons on vagis. Si has d’anar a la platja, potser un tipus de llibre més planer, o més fàcil de llegir o més de distracció. És una passió i les passions les pots fer en qualsevol lloc.

Per últim, la vinculació que vostè té amb les biblioteques de la UAB, com la definiria?
Permanent. Jo sóc un assidu de les biblioteques. Moltes vegades vaig a buscar llibres que ja tinc a la meva biblioteca, però és difícil de trobar-los, i sé que a la biblioteca de la UAB els trobaré.
Penso que la biblioteca ha de fer un esforç per anar-se renovant i contribueixo a aquesta renovació; a vegades, donant llibres que publiquem nosaltres, intentant anar-hi sovint, o fent exposicions a la biblioteca de temes de teatre, en aquest cas, que és el meu àmbit. Una relació fluïda. A més, estic contentíssim dels serveis que ofereix la Biblioteca d’Humanitats especialment, perquè és una biblioteca molt activa, que s’ha posat molt les piles en les noves tecnologies, i, a més, fa moltes activitats culturals en les quals també participem.

És sensacional tenir una biblioteca com la d’Humanitats aquí al campus, i més ara, que darrerament ha incrementat els seus fons personals de documentació d’escriptors, en els quals també hi hem participat. Realment és un plaer poder gaudir d’aquests fons, aquests llibres a la Biblioteca d’Humanitats o també a l’Hemeroteca, a Ciències de la Comunicació. Hem de gaudir-ne, d’aquests espais.

De vegades, el que és difícil es trobar un moment per a poder-hi anar, perquè tenim tantes feines, que anar a la biblioteca actualment és un petit descans, és un relax, és com fer classes. Quan et tanques en una classe i fas la classe és el millor moment del dia; quan surts és quan apareixen els problemes. La classe és un moment que tu abans en deies el locus amoenus. Doncs, és exactament això, una classe o anar a la biblioteca.

Servei de Biblioteques
Universitat Autònoma de Barcelona