Les Humanitats Digitals són el resultat de l’aplicació de les TIC en l’àmbit humanístic, ni més ni menys. Existeixen com a disciplina? Segons el meu parer, no. Quan parlem d’Humanitats Digitals parlem de la transformació digital que està experimentant la ciència en tots els seus camps. No es parla d’una Física Digital o de Biologia Digital (en el sentit de fer ús de les TIC en aquests camps), ja que fa anys que s’utilitzen les Tecnologies de la Informació i la Comunicació en la recerca. El fet que les Humanitats Digitals hagin tingut tan bona rebuda, ha estat, curiosament, la resistència de gran part de l’acadèmia a valorar la potencialitat d’aquest tipus de Tecnologia en la investigació humanística. Així unes humanitats “modernes” han de ser, per contraposició, digitals. Què vol dir fer una recerca històrica o filològica sense consultar llibres sinó dades, o el que és pitjor, metadades associades a arxius digitals? Imagineu fa pocs anys analitzar el comportament d’un grup social a través del qual publiquen a les xarxes socials i no a partir d’enquestes? I ara? Ara qui més qui menys utilitza un tipus o altre de tecnologia ja sigui per investigar, difondre o preservar el resultat de les accions socials humanes, és a dir, la cultura. I no és això del que van les humanitats? D’estudiar la condició humana i les seves representacions? Són doncs les Humanitats Digitals una disciplina? O una manera d’impulsar l’ús de les TIC en aquests àmbits?
L’ús d’aquestes tecnologies digitals és obvi que facilita una nova manera d’interrelacionar i transformar el coneixement humanístic. La recerca, la preservació i la difusió de la cultura -el patrimoni, si voleu- es pot fer de forma més col·laborativa, afavorint la cooperació, la ciència oberta i la interdisciplinarietat i permetent que l’accés a la cultura sigui més oberta, sostenible, participativa i democràtica. Les TIC afavoreixen una major divulgació de les humanitats, alhora que poden facilitar la participació ciutadana i la transformació cultural. Ara ja no hi ha excusa per no fer-ho, tenim les eines i cada cop s’utilitza més programari lliure, per tant la despesa econòmica no és un impediment o l’impediment principal.
La tecnologia permet superar les “barreres de l’espai-temps” oferint una nova perspectiva als estudis humanístics, on la connexió de grans bases de dades obren noves finestres a la recerca: major quantitat de dades i més eines per analitzar-les de forma massiva. Imagineu tenir a un clic de ratolí la possibilitat de viatjar en el temps? Cada cop és més proper doncs les diferents institucions europees s’estan començant a posar d’acord per compartir TOTES les dades de forma oberta. Imagineu poder connectar els diferents arxius, biblioteques, museus, cartoteques, etc. i accedir-hi gratuïtament? L’impuls pel coneixement pot ser major que el de l’aparició de l’escriptura o l’impremta. Evidentment tot això suposa un canvi de paradigma que ha de vetllar per l’ètica del coneixement i del seu ús. Utilitzar la tecnologia amb una visió de millora social, el que anomenem la Innovació Social Digital.
I les Biblioteques quin paper juguen en tot això? Des de l’antiguitat han estat les garants de la preservació i l’accés al coneixement i ara estan fent el canvi cap a aquest nou paradigma on el coneixement no només es consumeix en format digital, sinó que es genera utilitzant les tecnologies i les metodologies derivades de l’Era Digital. Preservar i facilitar l’accés a aquest coneixement, ja sigui en format de dades (matèria primera) o d’articles i llibres, continua sent la seva funció. I ara, a més, tenen l’oportunitat de transformar el seu espai físic, on cada cop hi ha menys elements “analògics” en espais de creació o co-creació de coneixement, és a dir, de generació de coneixement de forma col·laborativa, implicant a tots els actors socials. En el cas de les biblioteques de la UAB la seva implantació en el Campus i la feina feta al llarg dels darrers anys per donar servei a la comunitat en l’accés, preservació i divulgació del coneixement, la fan un element decisiu i imprescindible en la transforació digital.
Amb la idea d’afavorir aquesta transformació digital i aprofitar per innovar en l’àmbit de la recerca de les humanitats, l’any 2016 va néixer la Xarxa d’Humanitats Digitals de la UAB, atès l’interès dels grups de recerca de la nostra universitat per augmentar el nombre de projectes d’Humanitats Digitals i la seva visibilitat. La xarxa té el suport de l’Oficina de Recerca universitària i es reconeix com una subxarxa de la CORE en Patrimoni Cultural. La Xarxa té la intenció d’articular eficaçment les capacitats dels grups de recerca, dels centres de recerca, dels serveis científics i tècnics, dels parcs tecnològics i de les grans infraestructures implicades en activitats de recerca, educació i difusió de les Humanitats Digitals i la seva el subconjunt, el patrimoni digital.
La XHD augmenta la competitivitat dels seus membres, sumant esforços en termes de visibilitat, coordinació d’activitats i intercanvi de recursos i informació. A més, a través de la xarxa, s’aconsegueix una estreta interacció amb els responsables polítics regionals, nacionals i internacionals, així com una creixent presència al territori català.
Amb més de 20 membres que cobreixen un ampli sector de les humanitats i de les ciències socials com ara Art, Filologia, Filosofia, Història, Arqueologia, Musicologia, Antropologia, Sociologia, Dret, Economia i Ciències de la Comunicació, la xarxa té una forta presència de centres de recerca de les TIC que proporcionen solucions per a l’aplicació de noves tecnologies a l’àrea d’Humanitats com la visió per ordinador, la Intel·ligència artificial o el Big Data.
La col·laboració amb el sector públic i el privat també està sent més forta. Empreses, cooperatives i fundacions s’han inscrit a la xarxa, aportant capacitats de transferència o finançament per desenvolupar nous projectes. Mentrestant, el sector públic, com ara els ajuntaments o la Generalitat de Catalunya, s’ha implicat a la xarxa com a col·laboradors. Aquesta unió d’esforços és particularment important a causa de la necessitat d’alinear les polítiques i implementació d’Humanitats Digitals i Patrimoni Digital i l’esforç per buscar finançament.
L’octubre del 2020, conjuntament amb la Universitat Pompeu Fabra (UPF) s’iniciarà un nou màster oficial interuniversitari en Patrimoni i Humanitats digitals o s’oferirà una formació teòrica i pràctica sobre l’aplicació de tecnologies de la informació avançades en la documentació, anàlisi i difusió del patrimoni històric cultural, tant textual com material.
Aquesta iniciativa ve a donar suport al curs online MOOC llençat l’any 2018 i amb més de 3.000 estudiants. El curs pretén ser una introducció a les humanitats i al patrimoni digital, oferint una visió àmplia i transversal dels aspectes implicats en els diferents àmbits. Es tracta d’una formació que serveix d’ajuda en el camí cap a la transformació digital i la implementació de la tecnologia digital a les humanitats.
En totes aquestes iniciatives les biblioteques de la UAB, i especialment la Biblioteca d’Humanitats, ha tingut un paper capdavanter, gràcies a la seva trajectòria en projectes de col·laboració amb SGR sobre diferents aspectes de l’estudi, la preservació i la difusió de les humanitats utilitzant les TIC. Projectes com la Biblioteca Digital d’Història de l’Art Hispànic, L’arxiu històric de la Societat del Gran Teatre del Liceu o el projecte Memòria Personal són alguns exemples d’aquesta col·laboració. D’altra banda la creació i gestió del Dipòsit Digital de Documents, l’organització, conjuntament amb el Servei de Publicacions, del congrés internacional sobre accés obert del PKP -celebrat a la tardor del 2019 a la UAB- o la participació dins la Comissió de la Viquipèdia de la UAB són altres de les iniciatives on les Biblioteques de la UAB recolzen el coneixement lliure i col·laboratiu utilitzant les TIC.
L’any 2019 aquesta implicació de les biblioteques amb la transformació digital de les Humanitats ha anat un pas més enllà amb la creació del Digtal Lab dins dels UABOpenLabs, els espais d’innovació oberta de la UAB. Un espai físic i virtual, obert a tota la comunitat universitària, on les Humanitats i les TIC es troben per tal de desenvolupar projectes d’innovació social digital utilitzant metodologies de co-creació i co-ideació. Un laboratori que mira cap al territori i pretén ajudar a desenvolupar i implementar projectes que responguin als reptes de la recerca i la societat en un entorn viu i accessible.
Les biblioteques universitàries són, doncs, un element clau a l’hora de facilitar i participar de forma activa en aquest nou paradigma de la recerca; augmentant l’accés al coneixement, a la col·laboració i a la creació de coneixement de forma participativa i interdisciplinaria.
Oriol Vicente i Campos
Coordinador de la Xarxa d’Humanitats Digitals i de la CORE en Patrimoni Cultural de la UABCei. Unitat de Desenvolupament Estratègic. Vicerectorat de Recerca i Transferència. UAB.