La crisi sanitària que estem vivint ens ha obligat a modificar els nostres hàbits i a adaptar-los ràpidament a la nova realitat. El Coronavirus ha canviat les nostres vides, la forma de relacionar-nos i de treballar. En aquest context els apriorismes ja no funcionen i, el que havíem conegut d’una determinada manera, ara n’és d’una altra i moltes vegades diametralment oposada. Els hospitals en són un bon exemple, doncs d’avui per demà, han hagut de reinventar-se per tal d’afrontar l’allau de malalts contagiats per un virus fins ara desconegut.
Davant d’una pandèmia d’aquesta magnitud les prioritats canvien, el què abans tenia importància ara és una futilesa. Als hospitals s’ha hagut d’emprendre una carrera contra rellotge per intentar salvar el màxim nombre de vides. Els metges i tot el personal sanitari es converteixen en herois que cada dia a les 8 de la tarda reben l’aplaudiment dels ciutadans agraïts per la seva dedicació. Les especialitats mèdiques es desdibuixen, els quiròfans desapareixen, els pavellons esportius es transformen en hospitals de campanya i qualsevol espai de l’hospital es converteix en un bé escàs molt apreciat. En aquest context la Biblioteca de l’HUGTIP ha deixat pas a noves instal·lacions, una Unitat de Cures Intensives (UCI).
El diumenge 22 de març l’HUGTIP va informar que necessitava ampliar el nombre de llits d’UCI en previsió de l’allau que malalts crítics que s’albirava. Per això s’havia pensat que l’espai de la Biblioteca era el lloc ideal, al trobar-se estratègicament localitzat dins de l’Hospital, i demanava la col·laboració de la UAB. Aquesta col·laboració representava buidar l’espai el més aviat possible. La resposta positiva va ser immediata i es va començar a preparar el trasllat dels 726 m. linials de documentació, calculant el nombre de caixes i persones necessàries per a poder fer la feina en el mínim de temps possible.
El dilluns 23 es va saber que només disposaríem de 24 h. per realitzar-la feina. Va ser un moment clau, això volia dir que s’havien de prendre decisions ràpides i molt dràstiques com què fer amb el mobiliari i què i com traslladar-ho. S’optà per encaixar els llibres i aquells títols de revista dels quals no es disposava de col·lecció digital, així com emmagatzemar el material informàtic (ordinadors d’ús intern i d’ús públic) l’arc magnètic de seguretat i la documentació de treball. La Unitat Docent de l’HUGTIP va oferir l’espai per guardar les caixes de la col·lecció bibliogràfica. Es van rebre les 700 caixes pel trasllat, que es van començar a muntar per tenir-les a punt.
A l’endemà, el 24 d’abril, un grup de persones voluntàries de la Unitat Docent de l’HUGTIP, de l’Hospital, i del Servei de Biblioteques (Direcció, Biblioteca de Medicina i la Unitat Tècnica i de Projectes), que seguint les normes de seguretat i convenientment equipades, es va posar a treballar de valent a partir de les 8 del matí. Es van organitzar quatre equips de persones, dos a la Unitat Docent, un a la Biblioteca de l’HUGTIP i un de mòbil que anava de la Biblioteca a la Unitat Docent traslladant la documentació. La bona coordinació dels equips, així com l’excel·lent disposició de les persones participants, va fer que l’objectiu de buidar l’espai de la Biblioteca s’assolís en un temps rècord i, fins i tot, abans del que s’esperava.
La nova UCI de l’HUGTIP entrava en funcionament la nit del dia 30 de març. Possiblement la Biblioteca de l’HUGTIP ha estat la primera en transformar-se en una UCI. Uns dies més tard va ser la Biblioteca de l’Hospital Gregorio Marañón de Madrid qui seguia el patró. Altres biblioteques d’hospital del nostre entorn, com per exemple la de Vall d’Hebron, van cedir l’espai per a la instal·lació del Despatx de Malalties Infeccioses, així podríem anar enumerant hospital per hospital. La missió principal de les biblioteques sempre ha sigut la d’estar al costat dels seus usuaris, de la ciutadania. I ara més que mai ho han demostrat.
La Biblioteca de l’HUGTIP segueix oferint els seus serveis, en aquests moments de forma virtual, i ho tornarà a fer un cop tornem a la normalitat. Potser no en la mateixa ubicació i el mateix concepte que teníem ara, però sí amb el mateix esperit de servei vers als usuaris.
Àngels Carles
Biblioteca de Medicina