Ara fa deu anys es va penjar la primera versió de la Biblioteca Digital d’Història de l’Art Hispànic, projecte encetat el 2008. Ha estat una dècada de treball i bons resultats, ja són consultables en aquesta web més de mil títols, que de fet corresponen a moltes més entrades, doncs sota un sol títol hi poden haver els milers de pàgines d’una sola revista, com és el cas del Boletín de la Sociedad española de excursiones, i també a voltes es dona una sola entrada a tota una sèrie de llibres, com és el cas per exemple de les guies artístiques de l’editorial Aries.
Les primeres ajudes directes al projecte per part del Ministerio de Cultura han anat minvant i fins i tot en alguns exercicis pressupostaris han desaparegut. Tanmateix, el projecte ha continuat gràcies al augment exponencial de la tasca de digitalització de fons antics, que protagonitzen diverses institucions vinculades al patrimoni bibliogràfic i que ens permet establir enllaços amb els títols que afecten la temàtica de la BDHAH.
Cal destacar com a novetat rellevant del 2019 la nova vinculació al projecte de la fundació privada Institut Amatller d’Art Hispànic, mitjançant dues accions: 1) la recerca feta per part del personal de la seva Biblioteca de títols de tema artístic ja disponibles a la xarxa, i 2) la digitalització de materials propis i la seva cessió a la BDHAH de la UAB. Amb aquestes accions de col·laboració, que ambdues institucions volen mantenir de forma regular, creiem que es garanteix plenament la continuïtat del projecte, i que en un termini relativament proper es pot preveure que aquest arribi a un estadi de plenitud. La bibliografia antiga sobre les arts hispàniques no és infinita i es podrà abastar si es manté un ritme regular d’incorporacions. Restarà sempre oberta la porta a l’entrada gradual dels materials més recents, en la mida que aquests perden la reserva dels drets d’autor i assoleixen la condició d’obres de domini públic.
En els tres darrers anys la BDHAH ha incorporat algunes sèries documentals significatives. En citem ara les més rellevants, com per exemple els catàlegs de les Exposiciones Nacionales de Bellas Artes des del seus orígens a mitjans del segle XIX fins a la darrera de 1968, també els catàlegs de les exposicions organitzades després de la guerra per la Sociedad Española de Amigos del Arte fins la darrera el 1967. O la sèrie de 34 llibres que conformen la Biblioteca de Turismo publicats per la Sociedad de Atracción de Forasteros de Barcelona fins el 1935, o la revista Liceo, publicada pel Teatre del Liceu fins 1970 que, malgrat tenir un caràcter miscel·lani i divulgador, aporta informacions significatives sobre art antic, art contemporani, música, teatre, cinema i moda.
L’Institut Amatller ha digitalitzat, a més de les seves publicacions pròpies de caràcter monogràfic sobre Goya, Borrassà, i Huguet, altres obres col·lectives on la seva participació fou decisiva, com és el cas de la col·lecció completa del Ars Hispaniae, tot un referent a l’època, la sèrie ja citada de les Guías Artísticas de España, de l’editorial Aries, o la de Los Monumentos cardinales de España del segell Plus Ultra. També s’ha fet el total dels 36 petits volums de la col·lecció El Arte en España encetada el 1910 per l’editorial de J.Thomas i que va promoure la Comisaría Regia de Turismo, que dirigia el marqués de la Vega Inclán, i la sèrie de nomes cinc volums d’un projecte de format i criteri molt semblant a l’anterior, que amb el títol de Catalunya Artística va editar l’editorial Verdaguer a partir de 1929.
Més enllà del continu creixement de la BDHAH el que em sembla més rellevant d’aquest deu anys és la comprovació que aquesta biblioteca ha estat un instrument útil a la comunitat científica vinculada a la Història de l’Art. Les revistes antigues de l’especialitat han estat més accessibles, nombrosos catàlegs i monografies del segle XIX, abans gairebé no citades, ara ho són abastament i que, en definitiva, el seu efecte es pot apreciar en les noves investigacions realitzades en aquesta darrera dècada. El format digital genera un efecte multiplicador espectacular. En els exemplars disponibles al DDD de la UAB podem veure la seva estadística d’ús i així sabem que les 63 revistes disponibles han rebut més d’un milió de consultes, i el mateix resultat tenen el conjunt de les 468 monografies de la BDHAH. De les revistes destaca el Boletín de la Sociedad española de excursiones que ha rebut més de 85.000 descàrregues i de les monografies sobta que un estudi tan especialitzat com Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX, de Gaietà Barraquer de 1906, ha estat objecte de quasi 20.000 descàrregues. Són només unes dades que indiquen amb claredat que existeix una comunitat científica activa, que respon a l’oferta d’aquesta mena de recursos digitals i que gràcies a ells es pot agilitzar i millorar molt el seu treball.
Bonaventura BASSEGODA