El passat dilluns 13 de febrer, coincidint amb el Dia Mundial de la Ràdio, es va presentar a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans l´Arxiu Sonor de la Ràdio a Catalunya.
L’Arxiu Sonor neix de la col·laboració entre l’Institut de la Comunicació (InCom-UAB) i la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General de la UAB, i forma part del projecte digital de l’Observatori de la Comunicació a Catalunya (OCC InCom-UAB). El projecte está dirigit per Cinto Niqui, professor del Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la UAB.
Es tracta d’un projecte col·laboratiu, sense ànim de lucre i amb voluntat de servei públic, que pretén contribuir a la conservació de la memòria històrica i radiofònica del nostre país, i suposa un primer pas cap al projecte de creació d’un museu de la ràdio a Catalunya.
Els fragments sonors recopilats a l’Arxiu provenen de col·leccions d’aficionats al món de la ràdio, oients fidels, professionals del mitjà i aportacions d’algunes emissores. L’Arxiu està obert a la col·laboració de tota la ciutadania i per tant, és un clar exemple del que coneixem com a projectes de ciència ciutadana.
Per les seves característiques, l’Arxiu Sonor és un projecte adaptat a les línies estratègiques del pla Horitzó 2030 de la UAB, en els àmbits de Responsabilitat social (Impulsar la transferència de coneixement a la societat) i de Campus (Promoure eldesenvolupament de projectes transversals). Al mateix temps, es tracta d’un projecte alineat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), concretament amb l’objectiu 11.4 de Protecció i salvaguarda del patrimoni cultural i 16.10 de Garantia de l’accés públic a la informació.
Naixement del projecte
La idea de creació de l’Arxiu Sonor va sorgir del professor i locutor Cinto Niqui, qui juntament amb l’Amparo Huertas, de l’InCom-UAB, van contactar amb la biblioteca. L’objectiu era la creació d’una base de dades de fragments sonors d’emissores catalanes i espanyoles presents a les bandes de radiodifusió a Catalunya.
El punt de partida de la base de dades de l’Arxiu van ser els fragments sonors recopilats pel professor Niqui i altres aficionats al món de la ràdio: mostres breus d’espais radiofònics de diferents gèneres, indicatius d’emissores i en el cas de programes musicals i de radiofòrmula, només indicatius i presentacions prèvies als temes musicals.
Tenint en compte les característiques dels fragments sonors i els objectius del projecte, es va optar per desenvolupar una base de dades amb el programari OMEKA.
OMEKA és un programari lliure i de codi obert orientat especialment per a la publicació de col·leccions i exposicions digitals de biblioteques i arxius. Al Servei de Biblioteques de la UAB és utilitzat per a la creació d’exposicions virtuals (ex.: Premsa clandestina catalana), així com per a projectes de col·leccions virtuals (ex.: Iconografia Musical de Catalunya Catalunya (IcMuC)).
El desenvolupament i disseny de la base de dades va ser assumit per la Unitat Tècnica i de Projectes del Servei de Biblioteques, juntament amb la col·laboració de la Biblioteca de Comunicació. La versió del programari utilitzada va ser OMEKA Classic, amb metadades pròpies generades a partir de les característiques dels fragments sonors. Si bé el programari OMEKA ja incorpora metadades Dublin Core, es va optar per generar metadades pròpies amb l’objectiu d’agregar tots els camps necessaris per a la correcta descripció dels continguts.
Una vegada desenvolupada la plataforma, va començar la fase d’entrada de registres. El professor Niqui va ser l’encarregat de generar els primers registres a la base de dades i incorporar els primers fragments sonors. Des de la biblioteca es van realitzar tasques de suport per tal d’assegurar un resultat correcte.
Aquesta primera fase d’entrada de registres va ser fonamental per tal de detectar possibles errades en l’estructura de la base de dades i dels camps dels registres. També es va iniciar l’avaluació de la gestió dels col·laboradors en el projecte. Des de la biblioteca es va redactar un manual per als col·laboradors, pensant tant en facilitar la seva feina com en minimitzar les errades en l’entrada de registres. Aquest primer manual es va anar revisant i simplificant fins obtenir la versió actual.
Els primers col·laboradors en el projecte van ser aficionats i professionals del món de la ràdio amb col·leccions de fragments sonors. La seva participació a l’Arxiu va començar més tard de l’esperat, perquè l’atac informàtic del 12 d’octubre de 2021 a la UAB va deixar en pausa el projecte durant mesos.
Superades aquestes primeres dificultats, els col·laboradors van començar a treballar en l’entrada de registres. Tot el contingut que generen és revisat pel coordinador del projecte, Cinto Niqui. Al mateix temps, des de la biblioteca es fan tasques de suport en la creació de pàgines, col·leccions i etiquetes i en la revisió de registres.
Actualment l’Arxiu compta amb la participació de 10 col·laboradors actius, si bé al projecte hi col·labora molta més gent aportant fragments sonors.
La base de dades Arxiu Sonor de la Ràdio a Catalunya
L’Arxiu permet la consulta dels fragments sonors per emissora, presentador, programa i any d’emissió. També és possible navegar pels continguts a través d’un mapa interactiu.
Els talls més antics recollits a l’Arxiu es remunten a la dècada dels 20. N’hi ha d’emissores públiques i de privades d’àmbit nacional, però també de ràdios locals de més de 190 municipis diferents, així com un centenar de ràdios escolars i emissores d’altres àmbits de l’anomenat tercer sector radiofònic (emissores impulsades per la ciutadania des del món associatiu, els barris, els moviments socials, etc.). Hi ha també alguns fragments d’emissores internacionals que han emès en català a les bandes d’ona curta.
Actualment a l’Arxiu Sonor hi ha més de 3000 registres, 600 emissores, 900 programes, 900 presentadors, 37 comarques i 190 localitats.
Conclusions i futur del projecte
L’atac informàtic a la UAB va posposar la posada en marxa del projecte i també la seva presentació pública. Tot i els entrebancs, finalment es va poder realitzar la presentació oficial en una data tan assenyalada com el Dia Mundial de la Ràdio.
L’Arxiu Sonor es va presentar amb unes xifres inicials importants, que volen continuar creixent amb aportacions de particulars i professionals. En aquest creixement serà fonamental la tasca de difusió del projecte: presentacions, publicacions, etc.
Una de les vies de difusió posades en marxa des de la Biblioteca de Comunicació és la publicació de fils a Twitter (#arxiuradiouab), en els que es posa de manifest la importància dels fragments sonors de l’Arxiu.
Finalment, cal destacar que l’Arxiu Sonor vol ser el primer pas d’un futur museu de la ràdio a Catalunya. L’Arxiu és per tant un projecte viu, que vol créixer i també esdevenir un recurs d’utilitat per obrir noves vies d’estudi i recerca.
Marta Rial Pan
Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General