Fotografia de Núria Balagué

El 6 de març d’aquest 2023 es va jubilar la Núria Balagué i Mola, sotsdirectora del Servei de Biblioteques durant 35 anys i després de 45 anys en actiu a la UAB, o bé 16.520 dies com ella mateixa ens va dir.

La festa de comiat va ser un moment de trobada amb moltes de les companyes i companys que la Núria ha tingut durant tot aquest temps i que no volien deixar passar l’oportunitat de saludar-la personalment. Les fites assolides per les Biblioteques UAB en aquests anys són moltes i molt diverses i l’aportació de la Núria ha estat clau en totes elles.

D’entre les moltes activitats que ha dut a terme i coordinat (recursos humans, plans estratègics, formació permanent…) cal posar de relleu el seu rol com a responsable en la implementació del sistema de gestió de la qualitat ISO 9001 a les biblioteques i en el discurs que va adreçar als assistents va fer-hi esment: “La qualitat ha entrat a l’ADN del que és el cicle vital de les activitats que portem a terme a les biblioteques” . Així doncs i com no podia ser d’altra manera també durant la festa es va parlar de qualitat, d’auditories i de noves oportunitats.  

Durant tot aquests anys el Servei de Biblioteques ha comptat amb una treballadora incansable, amb un tarannà cordial, positiu i col·laborador, que ha deixat empremta en tothom amb qui ha tractat. La trobarem molt a faltar, però com no pot ser d’altra manera, estem segurs explorarà amb la mateixa dedicació i tenacitat que la defineixen, totes les noves oportunitats que se li presentin. Com a Servei de Biblioteques no podíem deixar passar l’ocasió de fer-li una entrevista per tal que ens expliqui amb les seves paraules la trajectòria professional dins i fora de la UAB o quins són els reptes que hauran d’encarar les biblioteques els propers anys.

ENTREVISTA NÚRIA BALAGUÉ (1/2)

Per què vas decidir fer-te bibliotecària?

Quan vaig acabar el COU vaig fer la prova d’ingrés a la UB, amb la idea d’estudiar Història i la prova d’ingrés a l’Escola de Bibliotecàries de la Diputació de Barcelona, suposadament com a pla B. Als darrers anys de l’institut havia conegut l’existència d’aquells estudis. Jo era molt llegidora, no freqüentava biblioteques però sí llibreries, i  descobrir que existia una carrera una mica esotèrica relacionada amb els llibres, em va semblar la porta del paradís. Així que, tot i que em van admetre a tots dos llocs, al final vaig prioritzar estudiar biblioteconomia.

Quan i com vas començar a treballar a la UAB?

La tardor del 1977, el responsable acadèmic de les biblioteques de la UAB era el Dr. Joaquim Molas, catedràtic de Literatura Catalana que veia que, a les biblioteques que s’anaven creant, els calia personal amb formació bibliotecària i va fer gestions per tal que l’Escola de Bibliotecàries li envies possibles candidates que s’hi poguessin incorporar; i així va ser com diverses companyes de promoció vam fer cap a la UAB. El dilluns 12 de desembre de 1977 va ser el meu  primer dia de feina.

En quins llocs has treballat dins de la universitat?

El meu primer destí va ser a l’Hemeroteca de la que aleshores es deia Facultat de Ciències de la Informació. Van ser 10 anys magnífics, d’aprenentatge, de molta col·laboració amb els companys de la Biblioteca i de bona relació amb l’alumnat i el professorat. Amb el professor Eugeni Giral, coordinador docent de l’Hemeroteca, vam elaborar un primer pla de col·lecció. Ell em va animar a preparar la que va ser la meva primera presentació en unes jornades. Això va ser el 1981, al 1er congrés de la Premsa Comarcal.

I, el mes d’octubre de 1988, em vaig incorporar a la subdirecció del Servei de Biblioteques, el meu segon i darrer destí a la UAB. En aquesta plaça he passat 35 anys molt intensos. Quan hi vaig arribar teníem un únic PC en tot el Servei i estàvem força orgullosos de disposar d’un catàleg col·lectiu en fitxes de cartolina que ocupaven bona part de l’espai central de la sala de lectura de la Biblioteca General, situada a l’edifici del Rectorat. Un dels primers encàrrecs que em va fer el director va ser portar la supervisió de les biblioteques que teníem a Lleida i a Girona, un altre va ser portar a terme un estudi de la despesa global de la UAB en material bibliogràfic, que va ser el nucli inicial de les memòries del Servei. Comentaré també un tercer encàrrec relacionat amb una tecnologia aleshores emergent: tenir cura de la flamant adreça electrònica del Servei de Biblioteques, en un moment que potser no hi havia més d’una dotzena d’adreces electròniques a tota la universitat. Calia connectar-s’hi d’una manera bastant feixuga i obrir la bústia un cop a la setmana. Res, era desesperant,  la bústia era sempre buida, i nosaltres tampoc teníem a qui escriure!. Van passar uns quants mesos abans no va arribar un missatge en anglès d’un científic que estava fent proves i volia comprovar si hi havia algú a l’altre costat…

Més endavant, la UAB va establir la seva xarxa pròpia i, de mica en mica, vam començar a tenir correu tots els treballadors,  amb unes bústies de tan poca capacitat que calia anar esborrant missatges molt sovint per tal de no col·lapsar el nostre petit espai de disc. En definitiva, les noves tecnologies de la informació i la comunicació havien arribat per quedar-se i de seguida van entrar en els processos i en la manera de fer de les biblioteques; en el conjunt dels serveis de la universitat vam ser uns early adopters tecnològics.

Quins grans reptes diries que han encarat les biblioteques en aquests 40 anys? Per exemple, un repte per dècada?

No em veig amb cor de prioritzar un únic repte per dècada, però intentaré comentar sintèticament els temes als quals el personal del Servei de Biblioteques vam dedicar més esforços. De tota manera, he de dir que ho explica més sistemàticament i molt millor l’antic director, Joan Gómez Escofet, a la publicació 50 anys de biblioteques[1].

1980-1989

La UAB es va crear el 1968, però el model inicial de biblioteca única a l’edifici del Rectorat no va funcionar i de seguida van començar a aparèixer biblioteques a les facultats i a alguns departaments i instituts.  Al final dels anys 70, quan jo vaig entrar a la UAB,  van arribar a existir una vintena llarga de biblioteques de mides i prestacions heterogènies, gairebé totes sense accés lliure. Per això, calia endreçar tota aquella expansió i no demorar la reflexió sobre com disposar d’una xarxa ben estructurada de fons i serveis, atesa per personal qualificat i atenent a criteris de racionalització i d’economia de recursos. Considero important que el final de la dècada coincidís amb  l’aprovació i publicació del primer Reglament del Servei de Biblioteques (1989), on s’establia que “El Servei de Biblioteques s’estructura en grans unitats temàtiques o atenent criteris de territorialitat”, model que s’ha mantingut fins  a l’actualitat.

1990-1999

Hi ha diversos reptes assolits en aquesta dècada que ja es van començar a cuinar a finals de la dècada anterior. Lluís Anglada i Margarita Taladriz[2] van qualificar el període 1985-1995 com la “dècada prodigiosa” de les biblioteques universitàries espanyoles. En Joan Gómez Escofet encara ho allarga més en el cas de les nostres biblioteques i parla de dues dècades prodigioses. I és que, va ser, realment, una època excepcional.   Es van poder construir nous espais per biblioteques, dissenyats per a la seva funció, com la Biblioteca d’Humanitats,  que s’inaugurà el 1997; es van ampliar els serveis i els horaris; es va fer la primera informatització amb el programa VTLS. Prèviament, va caldre començar per la infraestructura física i tirar cables informàtics a totes les biblioteques i reconvertir els catàlegs manuals, la paraula OPAC es va incorporar al nostre vocabulari. Es va posar en marxa una xarxa de CR-ROM i la nostra seu web. Vam participar en cinc projectes europeus i un d’ells, Decomate, ens va situar a l’avantguarda europea de les incipients biblioteques digitals. La creació del CBUC ens va facilitar el coneixement i l’accés a les col·leccions d’altres biblioteques universitàries gràcies al CCUC, i l’accés a molts recursos digitals que vam subscriure consorciadament. I encara vam tenir temps de detectar els avantatges de disposar d’un sistema de gestió de qualitat i  d’implantar-lo.

Tot això no hauria estat possible sense disposar d’un personal suficient i qualificat, i es van poder crear una vintena més de places. La universitat tenia clar que calia invertir en les biblioteques i hi va destinar els pressupostos necessaris.

2000 – 2009  

L’any 2000 va iniciar amb l’obtenció de la certificació del sistema de gestió de la qualitat ISO 9002 del Servei de Biblioteques. A més, en aquest període, vam passar dues avaluacions externes de la AQU i vam obtenir el Certificado de Calidad de los servicios de biblioteca de les universitats en les dues úniques convocatòries que va fer el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, i que va gestionar ANECA.

L’obra de més importància va ser la construcció de nova planta la BCHG que s’inaugurà el 2002. També es van actualitzar diversos espais bibliotecaris, sobretot amb sales de treball en grup,  per poder atendre les necessitats derivades del procés de Bolonya.

Les col·leccions seguien creixent i el 2006 van arribar al milió de llibres i, també aquell any, es va  inaugurar el DDD, que en pocs anys va assolir un nivell rellevant en els rànquings de dipòsits digitals. Es van portar a terme diversos projectes de digitalització de fons personals i col·leccions especials.  Vam jubilar VTLS i vam passar a Millenium i vam posar en marxa Trobador com a portal d’accés a la biblioteca digital de la UAB.

2010 – 2019

La crisi econòmica mundial iniciada el 2008 ens va acompanyar en bona part d’aquesta dècada. Amb uns pressuposts de funcionament congelats i sovint retallats, tot el que requeria una inversió que no fos modesta va quedar paralitzat sine die o descartat. Sens dubte, el projecte més important que va caure va ser la construcció del nou edifici de la Biblioteca de Ciència i Tecnologia, que tenia una concepció molt innovadora. Amb tot, es van poder fer actuacions puntuals en diversos espais bibliotecaris ja existents.

Es va  avançar en temes com la comunicació amb els usuaris via xarxes socials, l’ampliació de l’oferta formativa o la posada en funcionament del préstec consorciat (PUC), vam passar de Millenium a Sierra, es van digitalitzar diversos fons patrimonials i es va donar visibilitat a les nostres col·leccions singulars[3]

Són anys en els quals es va desenvolupar molt el suport a la docència i a la recerca, el DDD va anar incrementant el nombre de documents de recerca publicats i  es va treballar activament en fer conèixer i difondre l’Open Access a la nostra universitat, propiciant la creació de la Comissió d’Accés Obert de la UAB i col·laborant en la preparació de documents de política institucional sobre aquest tema. També es van crear eines com la web de Suport a l’Acreditació i Avaluació de la Recerca (SAAR), o la de Propietat Intel·lectual i Drets d’autor, i activitats com la Setmana de l’Accés Obert, entre d’altres.

2020 i més enllà

La dècada dels anys 20 del present segle va començar amb l’aparició de la pandèmia i l’esforç que com equip vam fer per encarar aquell període va ser dur, però ens va permetre sortir-ne més forts i  augmentar el nombre de serveis que es podien oferir en línia. Vam cremar etapes. 

I sense perdre temps, l’activitat segueix: que si el pas a Alma, que si la implementació de RFID,… Baixo d’un tren en marxa que segueix viatjant a bon ritme, disposat a assolir nous horitzons.


[1] Gómez Escofet, Joan. «50 anys de biblioteques».  Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. <https://ddd.uab.cat/record/190638> [Consulta: 8 juliol 2023].

[2] Anglada i de Ferrer; Taladriz Mas, Margarita.  «Pasado, presente y futuro de las bibliotecas universitarias españolas». Arbor, n.617-618 (maig-juny 1997) p-65-88. <https://arbor.revistas.csic.es/index.php/arbor/article/view/1836/1982> [Consulta: 8 juliol 2023].

[3] Allué i Blanch, Vicenç; Maluquer de Motes, Jordi,; Álvarez Díaz, Núria; [et al.]. Col·leccions singulars a les biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2013. 247 p. ISBN 9788449028878. <https://ddd.uab.cat/record/107702> [Consulta: 8 juliol 2023].