Els bibliotecaris Montse Catafal i Vicenç Allué repassen les seves trajectòries professionals al capdavant de les biblioteques de Ciències Socials i de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), dos anys després de la seva jubilació.
Del pas de les fitxes de cartró i les biblioteques tancades, on les persones usuàries no podien consultar els llibres directament a les prestatgeries, a una xarxa de serveis oberts, digitals i adaptats a les noves formes d’accedir a la informació, d’estudiar i també de fer recerca.
Com vau arribar al món de les biblioteques?
Montse Catafal: Jo primer havia començat a estudiar Història. Però un dia, no sé ben bé per què, em vaig despertar i vaig decidir que volia estudiar també Biblioteconomia. Vaig parlar amb els meus pares i els vaig dir: “No us preocupeu, que acabaré les dues carreres”. Vaig començar primer curs de la diplomatura de Biblioteconomia i Documentació mentre continuava el segon curs de la llicenciatura d’Història.
Però un dia a l’escola van posar un cartell perquè es buscava gent per treballar a les Biblioteques de la UAB. Al principi vaig pensar que havia d’acabar la carrera, per poder presentar-m’hi. Però la realitat és que al cap de poques setmanes vaig començar a treballar mentre estudiava i vaig acabar deixant els estudis d’Història.
En Vicenç Allué i jo vam ser de les últimes promocions de l’Escola de Bibliotecàries de la Diputació de Barcelona, abans de la integració plena dels estudis a la universitat. Durant molts anys havia estat una professió eminentment femenina. A més, a classe potser érem una vintena, però només la meitat teníem divuit anys; la resta eren més grans i ja treballaven. Vam ser els primers de sortir amb el títol universitari homologat.
Vicenç Allué: Era una època en què la professió començava a obrir-se a nous àmbits. Per exemple, començava TV3 i hi havia molta gent nova treballant en documentació. Treballar en un sistema de documentació individual era, en aquell moment, una cosa molt innovadora.
Com era treballar a la UAB a mitjan anys 80?
Vicenç Allué: La UAB, en aquella època, era gairebé una aventura. Venir fins aquí era com anar a l’Everest. No hi havia les comunicacions que tenim ara, ni trens directes ni les facilitats actuals. Era un campus que encara estava naixent.
Montse Catafal: Era realment un món nou. I nosaltres vam formar part d’aquella primera etapa de transformació.
En aquells primers anys, les biblioteques estaven molt vinculades a les facultats. Com es va produir el pas cap a un model més integrat?
Vicenç Allué: Jo vaig entrar el 1985. Vaig fer una entrevista al Rectorat amb la Dolors Lamarca, que en aquell moment era la directora de les Biblioteques UAB. Em va preguntar si m’interessava entrar en una biblioteca nova, pràcticament per construir, o si volia entrar en una biblioteca ja rodada. I em vaig decantar per una de nova.
Vaig anar a Veterinària. La biblioteca encara no era l’espai que coneixem avui. Durant un temps vam estar entre Ciències i Medicina, perquè no hi havia edifici propi. Em van ensenyar una habitació amb caixes de cartró plenes de llibres de l’editorial Acribia. I a partir d’allà vam començar a construir la biblioteca pràcticament des de zero. Quatre anys més tard, l’any 1989, ja vam poder començar amb el nou edifici, al costat del Rectorat. Durant tota la meva trajectòria professional vaig estar al capdavant de la Biblioteca de Veterinària, encara que al principi no fos de manera explícitament formal.
Montse Catafal: Jo, en canvi, vaig començar abans, el 1981, d’auxiliar administrativa a la Biblioteca de Ciències. Encara estava estudiant. Vaig començar al torn de tarda i després vaig anar passant per diferents funcions. Més tard vaig acabar sent cap de la Biblioteca de Ciències Socials. Les biblioteques estaven molt vinculades a les facultats i a les seves necessitats específiques. Amb el temps, però, es va veure que calia treballar d’una manera més coordinada i racionalitzar els recursos.
Vicenç Allué: I això va generar molts debats. Fins i tot sobre els noms de les biblioteques. Quan es van començar a agrupar àmbits, hi havia discussions sobre si una biblioteca havia de portar el nom d’una persona, d’una facultat, d’un àmbit de coneixement o tenir una denominació més general.
Montse Catafal: Recordo especialment el procés que va donar lloc a l’actual Biblioteca de Ciències Socials. Veníem de diferents biblioteques i àmbits (amb la Biblioteca de Ciències Econòmiques i Empresarials, i la Biblioteca de Dret), i integrar-los junts amb els continguts també de la nova facultat de Ciències Polítiques i Sociologia no era només una qüestió física. També significava construir una identitat comuna.
Vicenç Allué: Amb el temps, aquesta evolució va permetre entendre les biblioteques com una xarxa i no com una suma d’espais independents. Aquest canvi va ser molt important. Es va passar d’una concepció en què cada biblioteca funcionava molt vinculada a la seva facultat a una visió de servei més global, amb serveis compartits, criteris comuns i una coordinació molt més gran.
Per a les persones usuàries, com definiríeu el canvi en aquests quaranta anys?
Vicenç Allué: El canvi ha estat radical. Quan vam començar, les biblioteques estaven tancades. Els llibres eren dins d’armaris i la persona usuària no hi tenia accés directe. No podies entrar, passejar entre les prestatgeries i agafar un llibre.
Montse Catafal: Havies de demanar-lo al personal bibliotecari. Teníem les fitxes dins dels llibres. Quan tornaves un llibre, s’havia de retirar la fitxa corresponent. Tot era manual.
Vicenç Allué: Exacte. Hi havia fitxes de cartró. La persona usuària omplia una fitxa amb les dades del document que volia i el personal de la biblioteca anava a buscar-lo. Els catàlegs eren físics i tot funcionava amb fitxes. L’accés lliure era gairebé una entelèquia. Avui costa d’imaginar que un estudiant no pogués simplement anar a una prestatgeria, mirar els llibres i triar-ne un.
Com va influir la introducció de la tecnologia en el treball diari?
Vicenç Allué: La tecnologia ho va canviar absolutament tot. Quan vaig començar, catalogàvem amb fitxes i estàvem començant a aplicar les normes de l’International Standard Bibliographic Description o Descripció Bibliogràfica Estàndard Internacional (ISBD). Recordo que ens deien que havíem de començar a catalogar d’una determinada manera i nosaltres encara estàvem aprenent com fer-ho.
Montse Catafal: I molts processos que ara són automàtics abans requerien moltíssima feina manual. Les fitxes, els catàlegs, les reclamacions, els préstecs… Tot passava per les nostres mans.
Vicenç Allué: Després van arribar la informatització, els catàlegs automatitzats, internet i els recursos electrònics. El canvi va ser espectacular. Però no només va canviar la tecnologia: també va canviar la concepció mateixa de la biblioteca.
I vosaltres també vau haver d’anar canviant amb la biblioteca?
Montse Catafal: Constantment. Jo vaig començar fent tasques molt tècniques i m’encantava catalogar. Durant un temps vaig ser responsable de catalogació. Però arriba un moment que has d’assumir altres responsabilitats: gestionar equips, pressupostos, projectes…
Vicenç Allué: D’això també se n’aprèn. Quan passes d’una feina tècnica a dirigir un equip, ningú t’ensenya exactament com fer-ho. Aprens amb l’experiència, amb els errors, amb els encerts i amb els anys.
Montse Catafal: Diria que la gestió de persones és probablement una de les tasques més complexes.
Vicenç Allué: Molt més que fer un pressupost!
Considereu que la transformació a les Biblioteques UAB ha estat essencialment tecnològica?
Vicenç Allué: No, en absolut. La tecnologia ha estat molt important, però seria un error pensar que tot es redueix a passar del paper a l’ordinador. Ha canviat la manera de treballar, els serveis, els espais, la relació amb les persones usuàries i el paper dels professionals.
Montse Catafal: I també ha canviat la manera d’entendre la persona usuària. Abans la biblioteca tenia unes normes i era la persona usuària qui s’hi havia d’adaptar. Ara intentem que sigui el servei el que s’adapti a les necessitats de les persones.
Després de quaranta anys, quin consell donaríeu a les persones que continuaran aquesta transformació al Servei de Biblioteques (UAB)?
Montse Catafal: Que escoltin. Que escoltin les persones usuàries, però també els equips. I que no tinguin por de provar coses noves.
Vicenç Allué: I, sobretot, que mantinguin la curiositat… Les biblioteques que nosaltres vam conèixer no tenen res a veure amb les biblioteques d’avui. I, probablement, les biblioteques del futur tampoc s’assemblaran gaire a les actuals. Però no passa res. Precisament aquesta és la nostra feina: adaptar-nos als canvis sense perdre de vista per què existim.
Montse Catafal: Perquè, al final, les biblioteques som les persones.
Vicenç Allué: I el coneixement que volem posar al seu abast.
Marta Civil i Serra
Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General
