Durant quaranta anys, els bibliotecaris Montse Catafal i Vicenç Allué han estat protagonistes i testimonis de la transformació dels serveis, els espais i les maneres de fer a les Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
En aquesta segona part de l’entrevista, posem el focus en algunes de les seves principals aportacions que han contribuït a repensar els usos de les Biblioteques UAB. Parlem, entre d’altres, de la posada en marxa de la Sala d’Estudi oberta 24 hores, a la Biblioteca de Ciències Socials, i de les primeres Sales de treball en grup, a la Biblioteca de Veterinària.
Què ha canviat en la manera d’entendre els espais de les Biblioteques UAB?
Vicenç Allué: La biblioteca ha deixat de ser un lloc on simplement vas a buscar un llibre. Ara és un espai d’aprenentatge, de treball, de col·laboració i de suport a la recerca. Cal tenir en compte que quan vam començar, la idea que els estudiants poguessin treballar junts dins de la biblioteca era pràcticament impensable. La biblioteca era, sobretot, un espai de silenci i d’estudi individual.
Per això, la creació de les primeres sales de treball en grup va ser un canvi molt, molt important. No era només crear una sala amb taules i que totes tinguessin endolls. Era assumir que les formes d’aprendre també estaven canviant i que la biblioteca havia de donar resposta a aquestes noves necessitats.
Montse Catafal: Els horaris i la manera d’utilitzar els espais també han canviat molt. La biblioteca, entesa com a servei a la comunitat, ha hagut d’adaptar-se als canvis d’hàbits dels estudiants i també a les noves necessitats dels docents i dels investigadors.
Com han evolucionat els equips de les Biblioteques UAB al llarg d’aquest temps?
Vicenç Allué: Els equips han canviat molt. Quan nosaltres vam començar, hi havia persones que arribaven a una biblioteca gairebé per casualitat i que s’hi quedaven molts anys. Amb el temps, els perfils professionals han anat evolucionant i també les possibilitats de desenvolupament professional. Però hi ha una cosa que continua sent imprescindible: que la gent que treballa a les biblioteques entengui que està fent un servei a la comunitat universitària.
Montse Catafal: I que sàpiga treballar en equip. A més, una de les coses que més valoro d’aquests anys és haver treballat amb persones molt compromeses. Hi ha gent que ha estat al Servei durant dècades i que ha anat canviant de funcions, aprenent coses noves i adaptant-se als canvis. Aquesta continuïtat també és un patrimoni.
Tots dos us vau jubilar amb pocs dies de diferència, ara fa dos anys. Quin creieu que és el principal llegat que heu deixat?
Montse Catafal: A mi em faria més gràcia pensar que he contribuït, juntament amb molta altra gent, a fer unes biblioteques més obertes i més properes a les persones usuàries. La Sala d’Estudi 24 hores n’és un bon exemple. No és només una sala amb un horari diferent. Representa una manera d’entendre el servei: escoltar què necessiten els estudiants i buscar la manera de donar-hi resposta.
Vicenç Allué: Jo també crec que el llegat és col·lectiu. Si hagués de destacar alguna cosa, seria haver contribuït a consolidar una manera de treballar en xarxa. Quan vaig començar, les biblioteques estaven molt vinculades a cada facultat. Cada espai tenia la seva dinàmica, els seus recursos i la seva manera de funcionar. Amb els anys vam anar construint una xarxa, amb serveis compartits, criteris comuns i una visió més global. Crec que aquesta és una de les grans transformacions que hem viscut. Hem passat de pensar en biblioteques independents a entendre que formem part d’un mateix servei: el Servei de Biblioteques (UAB).
La Sala d’Estudi 24 hores, a la Biblioteca de Ciències Socials, es va inaugurar el 2 de desembre de 1996. Com vau viure aquell moment històric?
Montse Catafal: Va ser una iniciativa molt important per a tota la UAB i en guardo un record especial. La singularitat és que va ser la primera sala d’estudi d’Espanya que passava a obrir 24 hores, els 365 dies de l’any. D’Europa no ho podem assegurar…
Va ser una aposta molt innovadora perquè responia a una necessitat molt concreta dels estudiants. Es passava a disposar d’un espai d’estudi més enllà dels horaris habituals de la biblioteca, i també significava confiar en els propis estudiants.
Des del primer moment va ser un èxit. La ubicació és molt bona, en un espai central, fàcilment accessible i a prop de l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Les opinions recollides a les enquestes són sempre molt favorables. A hores d’ara, diria que no hi ha cap altra universitat catalana que tingui un servei com el nostre.
Vicenç Allué: La Sala d’Estudi 24 hores també és un bon exemple sobre com les biblioteques vam començar a avançar-nos a les necessitats de les persones usuàries. Es tractava d’entendre que la universitat estava canviant i que els serveis havien d’acompanyar aquest canvi.
Montse Catafal: Exacte! I una de les coses que més m’agrada, quan miro enrere, és veure que iniciatives que en aquell moment semblaven molt innovadores avui formen part de la normalitat de les nostres biblioteques universitàries.
En el cas de la Biblioteca de Veterinària, quina considereu que ha estat l’aportació més innovadora?
Vicenç Allué: Una de les aportacions més importants de la Biblioteca de Veterinària són les sales de treball en grup. Vam ser pioners en implantar el programa del Pla de Bolonya. Amb el canvi educatiu, que permetia l’homologació dels títols universitaris europeus, els alumnes necessitaven fer treballs en equip. Podien ser dos, tres, quatre o cinc persones. Vam ser de les primeres biblioteques de la UAB en encetar el servei de les Sales de treball en grup.
Personalment estic molt orgullós d’haver implantat aquest servei, perquè ha estat un èxit. Ha estat un abans i un després. Els alumnes vénen aquí realment a treballar i a estudiar conjuntament. I si mirem les estadístiques, durant els darrers 10 anys, entre un 80 i un 90% de les reserves de la Biblioteca de Veterinària han estat de sales de treball en grup, en comparació amb els préstecs de llibres físics.
Paral·lelament a les sales de treball en grup, voldria destacar que som l’única Facultat de Veterinària de Catalunya i vam saber crear una de les millors biblioteques digitals de llibres i revistes de veterinària d’Espanya, gràcies a la complicitat dels equips de Deganat i del personal docent.
A més, ara també disposem, dins de la Biblioteca de Veterinària, a la planta 0, d’una àrea destinada a docència mixta i de l’Espai de Simulació i Autoaprenentatge Veterinari, on els alumnes poden practicar amb figures que s’assemblen a animals reals.
Quins han estat els principals reptes en infraestructures que heu pogut resoldre al capdavant de la Biblioteca de Veterinària i de Ciències Socials?
Vicenç Allué: Quan es va dissenyar l’edifici actual de la Facultat de Veterinària no es va preveure un espai per ubicar-hi la biblioteca. Quan encara estava en fase de construcció me’n vaig adonar i vaig parlar amb l’arquitecte. Em va confirmar que només havien pensat en la sala d’actes i la sala de graus. La solució va ser construir la biblioteca a sobre d’unes runes de l’edifici, però aquesta biblioteca es va fer petita de seguida, per això al cap de dos anys la vam haver d’ampliar. Hi ha una junta de dilatació, que uneix la biblioteca antiga i la nova, i que és testimoni d’aquest fet.
Aleshores, un cop resolt el tema de l’edifici, un dels principals problemes de la Biblioteca de Veterinària era que amb les tres plantes diferenciades es generava molt soroll i hi havia canvis de temperatura importants. L’única solució era fer un tancament de les tres plantes. Ara s’ha aconseguit tancar tot amb vidres, insonoritzar el soroll i crear una climatització segons les necessitats de cada planta. Això permet organitzar actes a la planta 0 sense molestar les persones usuàries que han vingut a la biblioteca a estudiar i a treballar.
Montse Catafal: La història de l’edifici de la Biblioteca de Ciències Socials és diferent. És una estructura reaprofitada, perquè havia estat el bar de Dret i d’Econòmiques, abans de la creació del restaurant de la plaça Cívica.
Com a ubicació, la Biblioteca de Ciències Socials estava molt ben pensada, i hi havia uns patis interiors que es van tapar i no s’hi podia posar prestatgeries. Els arquitectes van decidir fer una biblioteca de parets corbes. Però…, com col·loco una prestatgeria en una paret corba?
A part d’aquest repte, que ja vam resoldre posant les estanteries separades de les parets, la Biblioteca de Ciències Socials va ser la primera en tenir un soterrani al costat de la riera i això ens va obligar a resoldre temes estructurals per evitar inundacions.
A la Biblioteca de Ciències Socials també vam decidir crear un petit Museu que recull aquelles eines que fèiem servir els primers anys i que ara són testimoni de tots els canvis que hem anat implantant a les Biblioteques UAB. I hem aconseguit que a poc a poc els manuals que comprem cada curs per als diferents graus siguin digitals, per anar alliberant espai físic, per a nous usos. Això ha permès, per exemple, que des del 2023 el Centre de Documentació Europea estigui ubicat a la planta 0 de la Biblioteca de Ciències Socials.
Ara bé, l’única cosa que no he aconseguit, abans de jubilar-me, és canviar els vidres de l’estructura original de l’edifici. Se sent el soroll de l’exterior i, al vespre, hi fa molt fred. És una intervenció que valdrà diners, però millorarà el confort de les persones treballadores i usuàries, i permetrà estalviar diners en climatització.
Per acabar l’entrevista, què us emporteu de la vostra trajectòria professional i que recordareu sempre?
Vicenç Allué: Moltes coses. Però sobretot la sensació d’haver viscut una transformació extraordinària. Quan miro enrere i penso en aquelles fitxes de cartró, els catàlegs manuals i les biblioteques tancades, i ho comparo amb el que tenim avui, sembla que parlem de dos mons diferents. I, al mateix temps, hi ha una continuïtat. La tecnologia ha canviat, els espais han canviat i els serveis han canviat, però la finalitat continua sent la mateixa: facilitar l’accés al coneixement.
Montse Catafal: Jo em quedo també amb aquesta sensació. Hem passat d’una biblioteca molt més tancada a una biblioteca molt més oberta, flexible i humana. I em fa especial il·lusió pensar que quan una idea deixa de semblar extraordinària i es converteix en una cosa quotidiana vol dir que ha funcionat.
Marta Civil i Serra
Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General
