1.Motivacions i procés
Catalunya és un dels pocs països europeus que encara desconeix la riquesa del seu patrimoni musical pel que fa al repertori compositiu dels seus mestres de capella, organistes i músics que es conserva oblidat en nombrosos arxius (principalment eclesiàstics). Des de l’edició que Felip Pedrell va dur a terme el 1908 del Catàlech de la Biblioteca Musical de la Diputació de Barcelona (actual Biblioteca Nacional de Catalunya), fins a l’edició el 2007 del primer volum de la sèrie Inventaris dels Fons musicals de Catalunya dedicat del fons musical de la catedral-basílica de Terrassa (TerC), hem trigat pràcticament cent anys a posar en marxa un projecte pensat en la recuperació sistemàtica de la riquesa musical que encara roman en nombrosos arxius catalans.
Posar el fil a l’agulla, també des de la universitat, al procés de recuperació de la memòria musical dels nostres avantpassats és, doncs, un dels reptes musicològics que el nostre país encara tenia pendents. Des dels estudis de grau de Musicologia podem transmetre als estudiants la consciència d’aquesta urgència, bo i comunicant-los la il·lusió de participar en un projecte centrat en la recuperació del patrimoni musical que encara roman desatès, oblidat i ignorat en dipòsits documentals i zones de reserva de nombrosos arxius i biblioteques sense que hom presti atenció al valor artístic que contenen.
El projecte IFMuC el vam endegar en el si del Departament d’Art i Musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona a partir del curs acadèmic 2001-2002, quan els estudis de musicologia eren els de la titulació d’Història i Ciències de la Música. A partir de 2003, el projecte IFMuC ha comptat amb tres projectes de recerca del Micinn (2003-2006, 2007-2010, 2011-2014) per sufragar les despeses d’infraestructura, equipament, dietes i viatges per dur a terme a aquesta labor inicial.(1)
Ara, després de l’experiència de catorze cursos acadèmics, i gràcies a de les pràctiques integrades de les assignatures de Patrimoni Musical i Practicum d’Arxivística, impartides a la universitat i, sobretot, en els propis arxius que custodien els fons, podem dir, a la llum dels resultats publicats en els darrers set anys, no només que hem aconseguit endegar aquesta labor amb entusiasme i voluntat de servei al nostre país –així com a la comunitat científica i artística nacional i internacional–, sinó que ja podem mostrar els resultats d’aquest projecte a través del nou web de patrimoni musical, operatiu des de principis de 2015 des del portal Shibil·la (2)
La posta en marxa del nou web acompleix la funció de permetre l’accés immediat a la totalitat dels registres catalogràfics de les bases de dades IFMuC, a fi de facilitar-ne la consulta.
2. Objectius i beneficis
El projecte IFMuC té l’objectiu de convertir el repertori musical dels fons catalogats en una biblioteca digital, de manera que tots els ciutadans puguin accedir fàcilment a aquests grans volums de coneixement. Dins l’àmbit del patrimoni musical català existeixen grans volums de partitures antigues, conservades de forma manuscrita en nombrosos arxius, sovint amb condicions d’accés poc favorables. D’aquí la urgència de bastir aquesta plataforma per tal de facilitar el lliure accés. En aquesta primera fase del projecte, els usuaris poden accedir als registres catalogràfics de les col·lecions dels fons inventariats, i, en una propera fase, al propi repertori musical digitalitzat.
Les expectatives d’IFMuC es veuen curullades pel fet sistèmic de fer el retorn a la societat del nostre temps de la immensa riquesa musical generada en èpoques passades i que el projecte centra en els fons de manuscrits musicals que es conserven en arxius, biblioteques, museus i centres de documentació. Els beneficis del projecte revertiran en diversos àmbits:
• Científic: mitjançant la promoció de noves recerques (treballs de màster i tesis doctorals) sobre autors –molts d’ells pràcticament desconeguts fins el moment–, gèneres i repertoris, estils i èpoques de la història de la música catalana, per part de la comunitat científica nacional i internacional.
• Artístic: mitjançant l’accés dels intèprets nacionals i internacionals als registres catalogràfics d’aquests repertoris i materials fins ara desconeguts en la seva major part, i al lliure accés que tindran, en un futur, esperem que no massa llunyà, als manuscrits digitalitzats.
• Social: tota la societat, nacional i internacional, es veurà beneficiada per la difusió que intèrprets i gestors musicals podran fer d’aquests repertoris mitjançant les seves programacions de concerts i enregistraments discogràfics.
• Educatiu: l’ensenyament de la història de la música podrà incloure en els seus trajectes formatius la descoberta d’antics repertoris sonors fins ara desconeguts.
La capacitat del projecte de generar beneficis a la societat i a les persones radica en la seva decidida aposta per recuperar la memòria històrica i facilitar l’accés de la societat a la cultura musical del nostre país. L’accés universal a aquesta nova plataforma digital facilitarà el redescobriment i el coneixement de les nombroses llacunes que encara avui tenyeixen el mapa de la història de la música catalana.
La voluntat de l’equip d’IFMuC està guiada per l’esperit de restaurar un deute sistèmic, un deute que vivim com un deure, no només científic, sinó també moral i humanístic: el fet de treballar amb l’objectiu de donar a conèixer la riquesa dels resultats d’un projecte tant engrescador com aquest, no només per als altres investigadors, per als intèrprets que es dediquen a la interpretació de la música antiga i clàssica, i per als pedagogs que es dediquen a l’ensenyament de la música i de la seva història, sinó per a tot el conjunt de la societat del nostre temps, la qual es troba necessitada com mai de retrobar les seves arrels i, amb elles, la seva memòria musical.
3. Actuacions arxivístiques 2001–2015
Entre 2001 i 2015 hem localitzat prop de 300 fons de manuscrits amb obres desconegudes de compositors catalans. A hores d’ara, comencem a conèixer un petit tant per cent de la riquesa musical que roman en els fons històrics de les nostres catedrals, basíliques i esglésies parroquials. Dels fons ubicats en arxius públics, eclesiàstics i privats, 14 han estat catalogats, amb un índex que supera els deu mil registres catalogràfics, entre manuscrits i impresos, i el miler de compositors. D’aquests fons, 12 han pogut veure la llum gràcies a l’edició impresa, entre 2007 i 2013, de set volums corresponents als catàlegs de la col·lecció Inventaris dels fons musicals de Catalunya
4. Continguts del nou web
a) Arxius
b) Fons i col·leccions. Accés a la fitxa descriptiva de cada fons: Acrònim – Enllaç IFMuC – Arxiu i localització – Època – Volum i suport – Productors – Història arxivística – Instruments de descripció – Regles o convencions – Autoria i data/es – Fonts – Bibliografia
c) Cens Fontes Mvsicæ Cataloniæ. Cens de 403 fons musicals de Catalunya amb els seus enllaços web
d) Estudis i treballs sobre Patrimoni dels estudis introductoris dels fons publicats
e) Bibliografia
f) Notícies
JOSEP MARIA GREGORI I CIFRÉ
Catedràtic de Patrimoni Musical de la UAB
(1) Val a dir que entre 2006 i 2010 la Subdirecció General d’Arxius del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va subvencionar una part de les tasques de fitxatge dels fons musicals del projecte, gràcies al capteniment del seu subdirector el Dr. Ramon Alberch i Fugueres, actual director de l’ESAGED.
(2) Per a la descripció d’aquest procés podeu consultar els articles de GREGORI I CIFRÉ, Josep Maria. “La catalogació dels arxius musicals de Catalunya, una de les línies de recerca de l’IDIM de la UAB”, I Congrés de Música a Catalunya. Barcelona: Consell Català de la Música, 1994, p. 863-865; “El inventario de los fondos musicales eclesiásticos de Catalunya, un proyecto en marcha desde la Universitat Autónoma de Barcelona”, Memoria Ecclesiae, XXXI (2008), 483-497; “Els Inventaris dels Fons Musicals de Catalunya, el projecte de la UAB per a la recuperació del patrimoni musical”, 2n Congrés Internacional de Música. Barcelona: Consell Català de la Música, 2013, p. 621-625; “Fondos Musicales en Catalunya: el proyecto IFMuC de la Universitat Autònoma de Barcelona para la recuperación del patrimonio musical catalán”, a M. NAGORE i V. SÁNCHEZ (eds.) Allegro cum laude. Estudios musicológicos en homenaje a Emilio Casares. Madrid: Instituto Complutense de Ciencias Musicales, 2014, p. 581-588; i a la revista Early Music