La cerca de dades bibliomètriques ha estat un problema per als investigadors des de l’aparició dels sistemes d’avaluació de la qualitat de la recerca universitària. La falta de claredat i homogeneïtat de criteris de les diferents entitats avaluadores provocava desconcert entre els professors, que es trobaven que no tenien cap eina que els facilités l’accés a les dades que necessitaven obtenir. Fruit d’aquesta dificultat, i de la col·laboració entre el Departament de Traducció i Interpretació i d’Estudis de l’Àsia Oriental i la Biblioteca d’Humanitats, van néixer els portals RETI (Revistes de Traducció i d’Interpretació) i REAO (Revistes dels Estudis de l’Àsia Oriental). L’objectiu era poder donar resposta a una necessitat creixent per part del personal investigador d’informació de caràcter bibliomètric relacionada amb la seva producció científica.
El punt de partida va ser una llista de títols elaborada per la coordinadora de recerca del Departament. Personal de la Biblioteca d’Humanitats es va encarregar de cercar els indicadors bibliomètrics de cadascun d’ells en un total de 29 recursos, la majoria dels quals eren explícitament esmentats a les directrius per a l’acreditació de les diferents entitats avaluadores (AHCI, SSCI, JCR, BibliographieLinguistique [BL] i FRANCIS, entre d’altres) i la resta van ser afegits per compensar-ne els biaixos o perquè es van considerar recursos alternatius que aportaven informació bibliomètrica valuosa, per exemple, el GoogleScholarMetrics o la Bibliografia de Traducció i Interpretació (BITRA).
Els dos portals tenen la mateixa estructura, que ha anat variant significativament des dels seus inicis l’any 2011 fins ara. Cada revista inclosa als portals té una fitxa on consten diferents dades, com ara el títol, l’ISSN, el país d’edició, les dates de publicació, les normes per als autors, si disposa d’accés obert i de polítiques d’autoarxiu, així com enllaços al nostre catàleg, al CCUC i a Dialnet. En el cos principal del registre de cada revista es poden consultar els indicadors bibliomètrics, incloent l’enllaç cap a aquells recursos que ho permeten. També hi consta la imatge de la coberta de la publicació, que properament enllaçarà amb el web de l’editor, sempre que això sigui possible.
Fig. 1 Exemple de fitxa d’una revista de traducció
Paral·lelament, cada índex o base de dades disposa de la seva pròpia pàgina on trobem les títols de les revistes de Traducció i Interpretació i d’Estudis d’Àsia Oriental que hi apareixen, així com l’indicador associat, si n’hi ha, i l’enllaç a la pàgina del recurs amb les dades que ens proporciona d’aquesta revista (vegeu la figura 2). Aquestes pàgines dels recursos (índexs i bases de dades) enllacen també amb el portal de Suport a l’Acreditació i Avaluació de la Recerca (SAAR).
Fig. 2 Exemple de revistes recollides a RETI indexades a l’AHCI
A més d’aquests apartats, les seccions “Accés obert” i “Autoarxiu” agrupen les revistes que tenen versió gratuïta per internet (amb o sense embargament) per una banda, i condicions d’autoarxiu, ja siguin pròpies de cada títol com extretes de Sherpa/Romeo o Dulcinea, per l’altra.
Anualment es fa una revisió completa de les dades bibliomètriques i un seguiment dels títols per deixar constància d’aquells que s’han deixat de publicar i donar d’alta noves revistes, per tal que la informació que s’ofereix sigui al més precisa i actualitzada possible.
S’està treballant en la incorporació de noves dades, entre elles si la revista té revisió per parells, un resum, la periodicitat i la llengua. A nivell de presentació, es prepara una nova interfície de cerca que permeti combinar diferents opcions.
Aquests dos portals omplen el buit existent a l’hora de buscar dades bibliomètriques en les àrees de Traducció i Interpretació i els Estudis d’Àsia Oriental, que la gran majoria d’índexs de qualitat i bases de dades no permeten o només ho fan de manera tangencial en apartats com la Lingüística o els Estudis culturals. D’aquesta manera, s’han convertit en una eina de consulta molt útil per als nostres investigadors quan s’han d’acreditar, així com a l’hora de publicar.
Montserrat Varona i Raúl Coré
Biblioteca d’Humanitats – Sala de Revistes