Contents dels resultats del curs passat, el Centre de Documentació Europea recupera les tertúlies en anglès sobre temes relacionats amb l’àmbit europeu. Per aquesta primera tertúlia del curs 2016-2017, quinze de persones es van reunir per escoltar com l’economista Albert Recio exposava el costat fosc de la moneda comú.
Ja en el moment de la seva creació, l’euro va causar la suspicàcia d’alguns economistes, que posaven en dubte la seva viabilitat. Alguns s’han anat convertint en escèptics arran de la crisi de l’eurozona. És el cas del premi Nobel Joseph Stiglitz, que el passat 7 d’octubre va presentar el llibre L’euro: Com la moneda comuna amenaça el futur d’Europa (Edicions 62) en una conferència a Barcelona, i que condiciona el futur de l’euro a una reforma profunda del seu sistema de governança. Sota el títol The euro and the economic problems of the EU, el CDE va organitzar el seu propi debat sobre les crítiques a la moneda única de la mà d’Albert Recio, professor del Departament d’Economia Aplicada de la UAB i investigador en matèria d’ocupació.
To euro or not to euro
Funciona malament l’euro? “L’euro i sobretot el sistema de governança que l’acompanya”, va matisar l’economista Albert Recio a la tertúlia. Segons l’economista dues idees “desastroses” planen sobre la Unió Europea avui en dia: el neoliberalisme i el nacionalisme.
L’euro va tenir efectes desiguals en les grans i petites empreses. Al llarg de molts anys, la moneda única va valer força més que el dòlar (1€≃1,20$), fet que va encarir les exportacions europees. Aquest encariment va resultar gairebé irrellevant per empreses que exporten productes de molt alt valor afegit, localitzades majoritàriament al nord d’Europa, i van mantenir el seu mercat intacte. L’encariment de les exportacions, però, va tenir un efecte diferent al sud d’Europa, on hi predominen les petites i mitjanes empreses. Per aquestes últimes, l’encariment d’uns productes que no son d’alt valor afegit va resultar en una pèrdua de mercat. En els últims anys, la política monetària del Banc Central Europeu (BCE) ha abaratit l’euro, “una de les causes de la millora de l’economia en els últims anys”, segons Recio.
Aquesta distinció entre un nord amb empreses fortes que exporten productes molt especialitzats i un sud amb un sistema de petites i mitjanes empreses amb dificultats, és una de les causes de l’escletxa nord-sud que la crisis de l’euro va evidenciar. L’absència d’un sistema de transferències a nivell europeu i la incapacitat de col·lectivitzar el deute dels estats (característiques presents en altres àrees monetàries, com als Estats Units) exageren encara més aquesta escletxa.
Tampoc el Banc Central Europeu es lliura dels dards de l’economista de la UAB. A diferència de la Reserva Federal dels EEUU, que té un mandat de vigilar la inflació i lluitar contra l’atur, el BCE es limita a mantenir la inflació sota control i no ha pogut actuar “en un moment on s’hauria d’haver fet una política expansiva perquè l’atur creix”, diu Recio.
Herència alemanya
L’onada d’austeritat que ha provocat la crisis econòmica europea havia de compensar les retallades als pressupostos públics amb l’expansió del mercat. Segons l’Albert Recio, no ha aconseguit aquest objectiu i, en canvi, ha augmentat la desigualtat.
Darrere les raons per l’austeritat i les reformes estructurals promogudes per Alemanya, ens expliquen la història del canceller Schröder i el seu paquet de reformes Agenda 2010. Cap a l’any 2000, Alemanya era “el malalt d’Europa” i les reformes aplicades pel canceller socialdemocràcia l’any 2005 van permetre que Alemanya es recuperés i van evitar-li les conseqüències de la crisi del 2009. Segons aquesta lògica, els països en crisi han d’aplicar reformes similars per sortir-se’n.
L’Albert Recio desmenteix aquest relat: “Les reformes van abaratir els costos de producció i han exportat més, però aquest poder d’exportació depèn més de la seva estructura productiva que de les reformes.” En canvi, l’economista destaca les conseqüències de les reformes (desigualtat i sous baixos) i vol desmitificar l’Alemanya virtuosa que sovint tenim al cap. “Alemanya no és un paradís: és un país amb moltes desigualtats i amb precarietat”, diu.
Les crítiques de Recio van generar un viu debat en els torns oberts de paraules, on el professor d’economia va adreçar preguntes i comentaris dels assistents sobre el programa de compra de deute als mercats secundaris del BCE, la precarietat al sistema laboral espanyol i la possibilitat d’una major integració europea.
Properes tertúlies
Al llarg del curs vigent el CDE està preparant un reguitzell de tertúlies sobre temes d’actualitat com les relacions de la UE amb Xina i Rússia, el TTIP, el Federalisme o les polítiques de gènere. La propera tertúlia tractarà el tema de la corrupció i comptarà amb la presència de l’activista Simona Levi, fundadora de la plataforma para la democràcia en xarxa Xnet.
Crònica d’Albert Guasch Rafael,
periodista i president del think tank European Horizons-UAB Chapter