El passat divendres 23 de febrer va tenir lloc a l’Aula Europa una jornada organitzada per l’Oficina Parlamentària de l’eurodiputat Francesc Gambús i pel Partit Popular Europeu (EPP) on es pretenia reflexionar sobre quina és l’Europa que volen els joves.
El format dinàmic de l’acte, que va consistir en un diàleg entre Àlex Cubero (de l’Agència EFE) i Blanca Padrós (advocada especialista en dret internacional) i una taula rodona entre quatre joves vinculats amb organitzacions europees, va donar lloc a una gran aportació d’idees.
Blanca Padrós va esmentar a l’inici de la jornada, que Europa s’havia trobat entre dos gegants com eren el capitalisme dels EUA i el comunisme de la Unió Soviètica, intentant establir un equilibri social i en el mercat, però que hi ha hagut una progressiva decantació cap a la frivolització capitalista i que cal tornar al sentit social i humà inicials. Aquest va ser el punt de partida o el fil conductor dels raonaments que van venir a continuació.
“Els ciutadans europeus han de veure que les elits europees són humanes i estan realment implicades en les qüestions socials que ens afecten per tal que no es creï un sentiment de refredament.”
Doncs bé, tots els joves participants de la taula rodona van coincidir en que els millennials són “menys de cases i més de coses”, fent referència a la importància de les mobilitzacions socials europees per davant dels coneixements sobre l’arquitectura institucional.
Enfront del pensament generalitzat que pot haver-se creat sobre no tenir Europa com a garant de determinats drets fonamentals, com en el cas dels refugiats, els ponents van afirmar que els joves han de ser una força motriu per tal d’impulsar de nou el projecte. Tot i que sigui patent en moltes persones el fet de no sentir-se representats, no totes les vies per fer política són institucionals i no per això s’ha de deixar de prendre part.
És necessari que la concepció d’Europa no sigui la d’un “club d’estats”, sinó la d’un col·lectiu de ciutadans. La “causa” ha de ser Europa, el projecte europeu, i per millorar-lo s’ha d’establir què en volem com a resultat.
Van fer referència a que l’Europa econòmica s’ha desenvolupat molt bé, però no la social, per tant ens hem de moure per no quedar-nos en una Europa d’estats (els qui estableixen els mecanismes i prenen les decisions). En definitiva, que es tracta de l’equilibri entre què pot fer Europa per nosaltres i què podem fer nosaltres per ella.
En acabar de debatre, l’eurodiputat Francesc Gambús va recollir les idees principals i va concloure l’acte, remarcant que és summament rellevant defensar més els projectes polítics que les institucions. No ens podem permetre caure en la pèrdua de valors, el que fa importants les institucions són els resultats que en deriven.
Daniela Fernández Llorens
Pràctiques professionals del Grau de Dret
al Centre de Documentació Europea (UAB)