El 19 de desembre es va publicar l’edició 2024 de l’Informe sobre l’Evolució del Mercat de Treball i els Salaris a Europa, que examina l’evolució recent del mercat laboral de la UE i els reptes que s’enfronten en el context d’un creixement econòmic moderat i dels canvis estructurals en curs.

L’informe, que està disponible en aquest enllaç, investiga els factors subjacents i les debilitats de la notable resiliència del mercat laboral des del 2019. També analitza l’evolució salarial recent i els efectes socials persistents del període d’alta inflació 2022-2023 i analitza el marge per a nous augments salarials sostenibles. Finalment, l’informe estudia com promoure encara més la participació laboral i l’ocupació de les persones grans.

Els principals missatges de l’informe són els següents:

  • Durant els darrers anys, el mercat laboral de la UE ha mostrat una resiliència notable, amb una taxa d’atur baixa històrica i un fort creixement de l’ocupació, malgrat un context econòmic difícil i unes tensions geopolítiques elevades.
  • L’augment de la força de treball de la UE ha estat el principal motor del creixement de l’ocupació. Els nacionals no comunitaris, inclosos els ucraïnesos, i els treballadors d’edat avançada van contribuir a la major part de l’augment de la força de treball el 2023. L’evolució favorable del mercat laboral també podria reflectir millores en la concordança entre les persones que busquen feina i les vacants.
  • Tanmateix, encara queden reptes que podrien soscavar les tendències favorables recents del mercat laboral i la competitivitat de la UE, tret que s’abordin prou. Inclouen el creixement persistent de la productivitat baix, l’escassetat generalitzada de mà d’obra i habilitats i l’envelliment de la població.
  • Els salaris reals s’han recuperat des del tercer trimestre del 2023, permetent a les llars recuperar part del poder adquisitiu experimentat durant el període 2022-2023. A més, els augments significatius dels salaris mínims legals van ajudar a esmorteir l’impacte de l’alta inflació en el poder adquisitiu dels treballadors amb salaris baixos.
  • Tanmateix, els efectes socials de la crisi del cost de la vida persisteixen per a les llars d’ingressos baixos i mitjans. Malgrat els augments recents, s’espera que els salaris reals el 2024 es mantinguin per sota dels nivells previs a la pandèmia a la UE.
  • En alguns Estats membres i sectors pot haver-hi marge per a nous augments salarials. Al mateix temps, cal un creixement més elevat de la productivitat per permetre un creixement salarial sostenible al llarg del temps. Les polítiques s’han de centrar a augmentar la productivitat i ajudar els treballadors a adquirir les habilitats necessàries per obtenir salaris més alts, alhora que donen suport als més vulnerables.
  • Malgrat un augment considerable de les taxes d’ocupació en els darrers 15 anys, les persones grans continuen infrarepresentades al mercat laboral de la UE. Entre les persones grans, les dones, les persones amb nivells educatius més baixos, les persones nascudes fora de la UE i les persones amb discapacitat tenen més probabilitats d’estar inactius.
  • Les reformes de pensions adequades, les polítiques d’activació dirigides i altres polítiques a mida poden donar suport a l’activació i l’ocupació dels treballadors de més edat. Les projeccions suggereixen que, sobretot a causa de l’impacte de les reformes de pensions ja adoptades, hi haurà un augment de 8,8 milions de persones ocupades de 55 a 68 anys l’any 2030.