El passat 24 de juliol, el Castell de Calonge, a la Costa Brava, va acollir una jornada organitzada per la nova entitat Europa en blau, al qual vam assistir, i que es va plantejar com una contribució a la Conferència sobre el Futur d‘Europa.

L’acte va començar amb les intervencions de l’alcalde de Calonge, Jordi Soler; el president del Consell del Baix Empordà, Joan Loureiro; el cap de la representació de la Comissió Europea a Barcelona, Manuel Szapiro (online) i el portaveu del Parlament Europeu, Jaume Duch (online). La Directora General d’Acció Exterior de la Generalitat, Montserrat Vilalta, el va clausurar.

El gruix de les ponències va anar a càrrec d’investigadors i acadèmics. Aquestes, es van dividir en dues taules rodones, que van suscitar força debat entre el públic.

A la primera sessió, “Reconnectant Europa: Valors i drets, cal revisar-los?”, la professora Francina Esteve (UdG) va destacar que actualment existeixen instruments per a la defensa dels valors de la UE: l’article 2 del TFUE, la Carta dels Drets Fonamentals de la UE i l‘Informe sobre l’Estat de Dret. Diu que el que falta és un poder judicial independent que assumeixi la garantia d’aquests drets i valors. També considera que la condicionalitat dels fons europeus aplicada al respecte als valors de la UE pot arribar a ser una eina molt potent.

La periodista Carme Colomina va començar la seva intervenció dient que la pandèmia ha redimensionat la confrontació entre Brussel·les i les capitals, que la desafien i que volen tenir la seva pròpia agenda. També afegeix que Hongria i Polònia són només la punta del iceberg del que està passant i va mencionar els casos de corrupció de Malta i Eslovàquia o la nova situació dels demandants d’asil sirians a Dinamarca. En general considera que la democràcia no està en qüestió, però sí la forma com s’està exercint. Conclou que UE continua sent una potència normativa i que cal defensar el que s’ha aconseguit.

El president del Consell Català del Moviment Europeu, Xavier Ferrer, es va centrar en el tema de la cohesió econòmica i social. Va posar de relleu que els fons NextGenerationEU generaran un deute comunitari que hauran de pagar les generacions joves entre 2028 i 2052.

La segona sessió, “Una Europa més forta, més justa, verda i digital”, va començar amb la intervenció del director del think net Sostenibles.Org, Pau Solanilla, que afirma que vivim un momentum de la sostenibilitat pel gran nombre d’inversions i per l’important impuls polític i també des del sector empresarial, però que necessitem un nou relat comprensible perquè s’està fent molt, però és molt complex d’entendre. En resum, creu que per tal de què el que s’està fent tingui èxit, cal un vincle emocional amb la gent i una transició justa.

Carina López, directora del think tank Digital Future Society, va remarcar que en qüestions de digitalització cal mirar la realitat a peu de carrer: passar de les dades macro a les micro. També avisa dels problemes de comunicar malament a la ciutadania les mesures que es prenen.

Per últim, el professor Alfons González (URV) considera que a la UE no es té present adequadament el paper dels actors subestatals i afegeix que cal reformar els Tractats perquè el Consell esdevingui una cambra de representació territorial, on les regions haurien d’estar representades.

Tornarem l’any que ve

Els promotors de l’esdeveniment volen que la ciutat del Baix Empordà sigui un punt de trobada anual per a les persones interessades i compromeses amb el futur de la UE, per analitzar, de manera crítica i constructiva, l’estat de la Unió i els principals reptes als quals s’enfronta. Per tant, ja han anunciat que el proper estiu es repetirà. Ens ha agradat molt l’experiència i esperem ser-hi.