El 30 de maig es va portar a terme una jornada entorn dels reptes de la UE en el món d’avui, a partir de les eleccions al Parlament europeu del 9 de juny. Amb el títol “Perspectives davant d’un canvi de cicle a la Unió Europea”, perquè ens trobem en un moment històric complex on segurament caldrà repensar molts aspectes tant al seu àmbit intern com externament.
Vull agrair a l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona el seu suport a la iniciativa d’Amics UAB i de l’Institut d’Estudis Europeus així com del Centre de Documentació Europea de la UAB. També al Dr. Josep M. de Dios (Director de l’Institut d’Estudis Europeus), Ana Mar Fernández Pasarín (responsable de la Càtedra Jean Monnet en Polítiques Europees de la UAB) i Núria González Campañá (membre de la Càtedra Jean Monnet en Dret Constitucional Europeu de la UB). També cal esmentar el suport documental de la Conxi Muñoz, activista infatigable de la difusió de recursos sobre la UE.
Després de les eleccions del 9 de juny s’obriran nous escenaris. Els estudiosos consideren que hi haurà un nou cicle. Vivim una època de grans canvis i d’incerteses. La UE ha patit un procés de grans transformacions, des de la seva fundació. Aquesta estructura supraestatal, s’haurà d’adaptar a nous desafiaments. La guerra a Ucraïna, però també a Gaza, han situat la UE al bell mig del debat sobre les finalitats fundacionals, segons es desprèn de l’art. 3 TUE: “promoure a pau, els seus valors i el benestar dels seus pobles”. La dependència defensiva respecte dels Estats Units i la OTAN han fet surar opinions en contra de l’increment de la despesa militar. El paper de la UE des de la perspectiva geoestratègica és una font de preocupacions, en augmentar el pes de la Xina, Rússia i la Índia. Caldrà un nou posicionament al món, amb les dificultats que comporta, especialment per tal de garantir la seguretat.
Les eleccions tindran uns efectes que aniran més enllà dels estrictament parlamentaris, atès que es provocarà una renovació institucional a gran escala. De fet, ens juguem que la UE sigui un dels grans projectes democràtics en el segle XXI o quedi empantanegada en tensions burocràtiques que poden ofegar-la. La presència cada cop més gran de partits xenòfobs i d’extrema dreta, poden posar pals a les rodes al projecte europeu. Ens podem plantejar en què restarà la idea de la ciutadania europea i l’ordre de convivència basat en els valors fundacionals de l’art. 2 TUE, que recordem són “el respecte a la dignitat, llibertat, democràcia, igualtat, estat de dret i respecte dels drets humans, inclosos els drets de les persones que pertanyen a minories”. Uns valors que es consideren comuns a tots els estats membres. Per això, caldrà també tenir present els enfrontaments amb alguns estats dominats per allò que s’ha dit “democràcia il·liberal” on no es compleixen els requeriments de l’estat democràtic de dret.
No podem ignorar els reptes de la transició ecològica verda i el de la tecnologia- especialment la intel·ligència artificial- on fins ara la UE ha exercit un lideratge considerable- impulsant regulacions jurídiques vinculants per als estats membres.
El posicionament de la UE en aquests i molts altres temes que estan en l’agenda mundial agafaran un camí o un altre segons els resultats de les properes eleccions i les polítiques que s’engeguin des de les institucions europees. Actes com el del 30 de maig haurien d’ajudar a reflexionar sobre l’Europa que volem i a conscienciar-nos que no es poden perdre els valors que van originar la Unió Europea com a espai de la llibertat.
Joan Lluís Pérez Francesch, catedràtic de Dret Constitucional (Article publicat prèviament al butlletí dels AmicsUAB)
A