Avui ens ha deixat el nostre company Luis Panizo Blanco, després de lluitar durant més de dos anys contra una malaltia greu que no ha pogut superar.
El Luís va entrar a treballar a la UAB l’any 1987, concretament al Servei de Publicacions. L’any 1990 es va incorporar al nostre Centre de Documentació Europea i allà ha estat al peu de canó fins a finals de desembre de 2021, que va haver d’agafar la baixa per una intervenció.
Ell va treballar gairebé tots aquests anys en horari de tarda i la seva presència era essencial per atendre als estudiants del Màster d’Integració Europea i dels doctorands, durant tots els anys que es va fer docència i recerca a l’Edifici E1, que va ser molts i molt importants per al desenvolupament dels estudis europeus a la UAB. Avui, tots els professors i companys que s’han assabentat de la trista notícia el recorden com una bona persona, sempre atent i educat. Tots volem transmetre el nostre més sentit condol a la seva família, amics i companys.
Personalment, que he compartir amb ell 20 anys de treball, projectes, converses i convivència, tinc el cor trencat. Sempre m’ha posat molt trista que no hagi viscut la nova etapa a la Biblioteca de Ciències Socials, ja que va agafar la baixa just abans del canvi de seu. Sempre vaig mantenir l’esperança de què es recuperés i pogués venir a veure’ns i compartir tots els emocionants projectes en els que estem immersos i que li haguessin encantat.
Quan jo em vaig incoprorar, l’any 2002, va ser una època de renovacions, ja que el Centre s’acabava d’incorporar al Servei de Biblioteques, amb el que implicava per al fons i la metodologia de treball; però també s’havia de reinventar per obrir-nos a les noves tecnologies, perquè tot havia canviat i ja res del que s’havia fet des de l’inici del Centre, l’any 1985, servia per als nous temps. Era molta feina i molt desafiant. Quan li explicava els meus projecte, posava cara no creure’s que tot allò fos possible, però de mica en mica, i gràcies al treball d’equip amb ell i la resta d’estudiants en pràctiques que ens van acompanyar; així com l’Olga Cano i el Gerard Basachs, que ens van ajudar durant les nostres respectives baixes per paternitat (també vam tenir els fills al mateix temps); i el nostre amic-company, Francesco Camonita, els somnis van anar fent-se realitat i vam veure materialitzats projectes que abans semblaven impossibles: cursos, conferències, tertúlies, una revista científica,… i molta vida al Centre.
Amb la seva sempre dolça i dubitativa mirada, i també amb paraules, em transmetia que estava orgullós del que havíem fet. Gràcies, estimat Luís, per tot el que hem fet junts i el que m’has aportat. Et portaré sempre al cor.
Conxi Muñoz