La Setmana de la Música

A través d’una selecció dels seus millors assaigs i d’entrevistes, el llibre permet accedir al món personal, social i científic de Feynman.

Admirable per la claredat i desimboltura amb què es va moure i va comunicar-se per la ciència contemporània.

📕 Dilluns : El placer de descubrir, de Richard P. Feynman.

Guardonat el 1965 amb el Premi Nobel de Física pel seu treball en electrodinàmica quàntica (compartit amb els físics nord-americà Julian Schwinger i el japonès Sin-Itiro Tomonaga), Richard Feynman (1918-1988) era conegut pel seu amor pels bongos i la percussió, amb els que experimentava ritmes complexos com una extensió del seu pensament físic. Tot i això, també sabia tocar el piano però no era un pianista clàssic refinat: la seva pràctica era més aviat experimental i rítmica.

Els seus desitjos de ser lliure i poder desenvolupar la seva creativitat la van fer transitar per camins intricats que a ella no l’intimidaven, més aviat tot el contrari, «li van proporcionar una vida molt satisfactòria».

Entre les seves metes, la de preservar el món per fer-lo cada vegada més habitable.

📕 Dimarts: Vida y obra de Barbara McClintock, de Esther Rubio Herráez.

Botànica, genetista especialitzada en citogenètica, Barbara McClintock (1902-1992) fou guardonada amb el Premi Nobel de Medicina i Fisiologia l’any 1983. McClintock tocava el banjo tenor en una banda de jazz a Nova York durant el seu darrer any a la Universitat de Cornell. No obstant això, igual que molts altres científics, va descobrir que la seva passió per la ciència era més gran que la seva passió per la música, per la qual cosa va decidir dedicar-se completament a la seva investigació.

Ofereix un plantejament obert a qualsevol persona interessada en el seu pensament ja què parlar d’Einstein és parlar de la humanitat que hi ha en la ciència, idioma universal dels éssers humans.

📕 Dimecres: Einstein para perplejos: materia, energía, luz, espacio y tiempo, de José Edelstein i Andrés Gomberoff.

El premi Nobel de Física Albert Einstein (1979-1955) va ser influenciat per la seva mare, que li va ensenyar a tocar el violí des de ben petit. Sentia una especial predilecció per Mozart, Bach i Schubert. Einstein solia destacar la importància de la música per a ell. I al llarg de la seva vida, va posseir al voltant de deu violins, als quals va sobrenomenar afectuosament «Lina». Per a Einstein, la música funcionava com una tècnica de pluja d’idees que l’ajudava a reflexionar sobre les seves teories i resoldre les dificultats que trobava. Sovint indicava que, si no hagués treballat com a científic, s’hauria dedicat a la música. Les idees científiques d’Einstein solien sorgir primer com a imatges i intuïcions, per després transformar-les en matemàtiques, lògica i paraules. La música el va ajudar en aquest procés mental.

Un retrat íntim de la curta però intensa vida d’Ada Lovelace i, al mateix temps, una breu història de l’alta societat londinenca del segle XIX.

Una biografia apassionant!

📕 Dijous: El algoritmo de Ada: la vida de Ada Lovelace, hija de lord Bayron y pionera de la era informática, de James Essinger.

Ada Lovelace (1815-1852) va rebre formació musical formal, especialment en piano i arpa, que eren instruments habituals en l’educació de les joves aristòcrates del segle XIX. I, també, estudiava teoria musical, perquè la seva mare considerava que la música ajudava a desenvolupar disciplina mental i sensibilitat. La pròpia Ada veia la música com una estructura matemàtica, fet que encaixa perfectament amb la seva manera d’entendre el món.

Es combinen aspectes biogràfics, històrics i divulgatius per tractar el llegat d’Heisenberg.

La seva biografia està indissolublement lligada a la física i a la política científica.

Fora de la ciència, la seva vida es dedicava a la música, al contacte amb la natura i a la família.

📕 Divendres: Física cuántica: el principio de incertidumbre, Heisenberg, de Jesús Navarro Faus.

El pare del principi d’incertesa era un pianista excel·lent. Tocava Bach i Beethoven amb un nivell gairebé de concertista. I, de jove, va considerar seriosament dedicar-se professionalment a la música. Heisenberg creia que l’estructura de la música clàssica i la bellesa de les matemàtiques estaven connectades profundament. Solia dir que la música li permetia accedir a un tipus d’ordre que després buscava a les partícules subatòmiques.