Els replicants no són humans:

  • Han estat creats amb enginyeria genètica i són 100% orgànics
  • No tenen emocions o sentiments perquè els hi manca passat, i
  • Tenen una vida programada de quatre anys

Des del principi de la pel·lícula, humans i replicants entren en comparació amb el test Voight-Kampff (primer amb el personatge de Leon Kowalski i a continuació amb la Rachael) per deixar-li ben clar a l’espectador les seves diferències. Aquest test —fictici, per altra banda— pretén detectar l’existència o no de sentiments específicament humans entre els individus testats.

I els replicants tampoc no són ciborgs ni robots:

  • Els ciborgs combinarien materials orgànics i inorgànics
  • I els robots, tot i que originàriament el terme designava a un “treballador forçat o esclavitzat” (va aparèixer per primer cop a l’obra de teatre RUR de Karel Capek, el 1920) i han acabat designant a “criatures de metall”, serien màquines totalment mecàniques i no humanes

A Blade Runner, les úniques màquines amb aparença humana o animal són les joguines que fabrica el dissenyador genètic J. F. Sebastian, i el mussol o la serp artificials.

brmaquines

I, tanmateix, tot i no ser ni humans ni robots, a mida que avança la pel·lícula, els replicants demostren que les seves preocupacions són cada cop més humanes: la mort, els sentiments, els records. La trama va introduint aquestes anomalies:

  • Els replicants reben implants de memòria artificial i es creuen posseïdors d’un passat humà que resulta fals
  • Desenvolupen alguna cosa semblant a les emocions degut a la seva pròpia experiència vital, i
  • Tenen autoconsciència: estan obsessionats pel seu origen, el sentit de la seva vida, i la seva caducitat

Així, les seves característiques són només distorsions de les característiques pròpiament humanes. I, per tant, els replicants no són més que humans però amb menys passat, menys futur i més autoconsciència.

Tal i com diu el lema de la Tyrell Corporation: «Més humans que els humans».

brparefill

De vital importància és el diàleg que mantenen el doctor Eldon Tyrell i en Roy Batty, el líder dels replicants, per conèixer fins a quin punt la creació humana, si més no a nivell genètic, ha quedat molt lluny de la perfecció:

Roy: Pot el creador reparar allò que ha fet?

Tyrell: Què et preocupa?

R: La mort.

T: Molt em sembla que això queda forma de la meva jurisdicció.

R: Vull més vida, pare!

T: La vida és així. Alterar el desenvolupament del sistema orgànic és fatal. El programa codificat no pot ser revisat un cop s’ha establert.

R: Però per què no?

T: Perquè al segon dia d’incubació, qualsevol cel·lula que ha estat sotmesa a mutacions de regressió assoleix unes pautes de retrocés, com quan les rates abandonen el vaixell que està a punt d’enfonsar-se. I després el vaixell s’enfonsa.

R: I què hi ha de la recombinació E.M.S.?

T: Ja ho hem intentat. L’etilmetanosulfat és un agent alcalí i un poderós mutant. Creava un virus tan letal que l’individu moria abans d’acabar l’operació.

R: En aquest cas, una proteïna regresora que bloquegi les cèl·lules operants…

T: No impediria la duplicació. De tota manera, això portaria a un error en la rèplica que fa que l’acabada de forma DNA porti en si mateixa una mutació. I així tornem de nou al virus. Però això és només teoria. Tu vas ser format lo més perfectament possible.

R: Però no para durar.

T: La llum que brilla amb el doble d’intensitat dura la meitat del temps. I tu has brillat amb moltíssima intensitat, Roy. Míra’t! Ets el fill pròdig. Ets tot un premi.

El tema d’aquesta conversa és tan antic com la pròpia història de l’home: el conflicte entre el creador i la seva criatura. El podem rastrejar en els relats romàntics com el Fausto de Goethe o el Frankenstein de Mary Shelley. Ambdós tenen en comú amb els replicants el desig de transgredir les lleis de la vida i la mort.

És Deckard un replicant?

Mirarem de donar una resposta en l’apartat sobre la simbologia de la pel·lícula.

Per saber-ne més: