El catorze de març, tradicionalment el Dia de Pi, és també el Dia Internacional de les Matemàtiques que, enguany, es celebrava sota el lema “Matemàtiques per a un món millor” amb la intenció de posar de manifest el transcendental paper que aquestes han jugat i juguen en la gestió de la pandèmia.
Per aquest motiu, la Biblioteca de Ciència i Tecnologia ha acollit entre el 12 de març i el 9 d’abril la mostra Matemàtiques i COVID, coordinada pels professors Àngel Calsina i Xavier Mora del Departament de Matemàtiques de la UAB.
I com a resultat s’ha creat aquesta pàgina web que recull i, en alguns casos, amplia la informació i els materials exposats a la vitrina de la Biblioteca.
Sir Ronald Ross (1857-1932), premi Nobel de Medicina el 1902:
“As a matter of fact all epidemiology, concerned as it is with the variation of disease from time to time or from place to place, must be considered mathematically, however many variables are implicated, if it is to be considered scientifically at all. To say that a disease depends upon certain factors is not to say much, until we can also form an estimate as to how largely each factor influences the whole result. And the mathematical method of treatment is really nothing but the application of careful reasoning to the problems at issue.”
(The Prevention of Malaria, 2nd ed., 1911, pàg. 651)
Cent anys més tard, aquestes paraules es veuen plenament confirmades en el paper que estan tenint les matemàtiques en la lluita contra la COVID-19:
- Les dades sobre l’evolució de l’epidèmia al llarg del temps són analitzades en detall mitjançant models matemàtics que permeten valorar la gravetat de la situació i fer previsions, si més no a curt termini.
- L’existència d’individus asimptomàtics amb capacitat de transmissió porta a considerar models més complexos de la propagació de l’epidèmia.
- Les eines de la teoria de probabilitats permeten analitzar variables aleatòries com el període d’incubació o el temps que mèdia entre dues generacions consecutives. Les mateixes eines s’utilitzen també per a poder fer proves massives de manera més eficient.
 |  |
- Els algorismes bioinformàtics són essencials per a examinar l’arbre filogenètic del virus que causa la malaltia i dels seus parents més propers.
- D’altra banda, les matemàtiques també juguen un paper no gens trivial en les tècniques de diagnòstic per la imatge, així com les tècniques de tomografia mitjançant les quals s’han obtingut imatges 3D del virus.
- I també la COVID és present als treballs que han realitzat els estudiants del Grau de Matemàtiques (pòster A) i del Màster de Modelització per a la Ciència i l’Enginyeria (pòster B i pòster C).
 |  |
Crèdits de les imatges:
- Cartell promocional de l’exposició duta a terme a la Biblioteca de Ciència i Tecnologia
- Fotografia de Ronald Ross de la Wikipedia
- Gràfica dels primers 40 dies, de ‘{tidycovid19}: an R package to download, tidy and visualize Covid-19 related data‘ de Joachim Gassen, publicat a GitHub
- Model dinàmic, publicat a ‘Dynamic modeling of Covid-19‘ de Brian Collins, al web de la plataforma KX
- Gràfica de les variacions genètiques, de l’article ‘Genetic variants of SARS-CoV-2 — What do they mean?‘ d’Adam S. Lauring i Emma B. Hodcroft, publicat a la revista JAMA, vol. 325, no. 6 (2021), pàg. 529-531
- Imatge 3D del virus del web ‘Real SARS-CoV-2 virion in 3D’ de Nanographics