El gen egoista (2026) – Assaig –
Considerat una de les obres més importants de la divulgació científica, El gen egoista és un d’aquells llibres que ha transformat la manera d’entendre la vida. Portant la teoria de Darwin fins a les últimes implicacions, Dawkins aborda la selecció natural des del punt de vista del gen i defensa que els animals i les plantes són màquines de supervivència, alhora que indaga en els fonaments biològics de l’egoisme i l’altruisme.
Edició especial del 50è aniversari amb un nou epíleg de l’autor.
El fenotipo extendido (2017) – Assaig –
Dawkins reafirma que els organismes són màquines de supervivència, autòmats programats a cegues amb la finalitat de perdurar l’existència dels gens que contenen al seu interior. Fent un pas més enllà, considera que els gens influeixen en el comportament dels organismes i en el seu medi ambient. I vincula aquestes idees amb el que ell denomina ‘teorema central’ del fenotip estès, i torna a trencar les barreres establertes.
Science in the soul (2017) – Assaig –
Aquesta és la segona recopilació d’assaigs de Dawkins, després de la publicada el 2003: A Devil’s Chaplain. En aquest nou volum, es reuneixen més de quaranta articles i assaigs que abarquen tres dècades de treball de l’autor. Tots escrits amb l’erudició característica de Dawkins i el seu ingeni implacable. Com s’assenyala al subtítol: Texts seleccionats d’un racionalista apassionat.
El espejismo de Dios (2006) – Assaig –
Defensa raonada de l’ateisme i per contrapartida la irracionalitat de la creença un Creador sobrenatural. Examina a Déu en les seves diverses variants per arribar a la conclusió que és del tot improbable que quelcom així pugi existir.
El capellán del diablo (2005) – Assaig –
Recopilació d’assaigs publicats els darrers 25 anys on l’autor fascina per la seva sensibilitat filosòfica i ètica, un estil exquisidament irònic i una capacitat excepcional d’explicar de forma planera els fets científics. No es limita a explicar noves troballes, sinó que connecta temes a primera vista dispars, com ara la conducta de les gallines amb la dels jurats populars.
Escalando el monte improbable (1988) – Assaig –
Utilitzant com a metàfora el paisatge, i més concretament els cims – perfecció aconseguida pels organismes vius-, ens mostra les meravelles a que s’ha arribat per acumulació lenta i gradual en el gran arbre de la vida.
El relojero ciego (1988) – Assaig –
Vindria a ser una continuació de El gen egoista on defensa el darwinisme i dóna arguments en contra del creacionisme. Explica com s’aconsegueix la complexitat en l’evolució simplement per l’acumulació progressiva de petites modificacions, sense haver-hi un disseny previ i, per tant, sense que calgui l’existència d’un dissenyador.
El gen egoísta (1976) – Assaig –
Ens introdueix en la teoria de l’evolució i en la sociobiologia i com s’entronquen en les bases del comportament animal i humà. Podreu conèixer la seva opinió al vell dilema: Què va ser primer, l’ou o la gallina? El gen és el que té importància, els organismes són mers transmissors d’aquest. També en aquesta obra hi apareix per primera vegada el terme «meme» per semblança a «gene» i que expressaria allò que es transmet via cultura, aprenentatge, o imitació, en contrast als gens que es transmeten per herència. Encara que, al cap i a la fi, ambdós sotmesos a les mateixes regles.