El fenotipo extendido (2017) – Assaig –
Dawkins reafirma que els organismes són màquines de supervivència, autòmats programats a cegues amb la finalitat de perdurar l’existència dels gens que contenen al seu interior. Fent un pas més enllà, considera que els gens influeixen en el comportament dels organismes i en el seu medi ambient. I vincula aquestes idees amb el que ell denomina ‘teorema central’ del fenotip estès, i torna a trencar les barreres establertes.
Science in the soul (2017) – Assaig –
Aquesta és la segona recopilació d’assaigs de Dawkins, després de la publicada el 2003: A Devil’s Chaplain. En aquest nou volum, es reuneixen més de quaranta articles i assaigs que abarquen tres dècades de treball de l’autor. Tots escrits amb l’erudició característica de Dawkins i el seu ingeni implacable. Com s’assenyala al subtítol: Texts seleccionats d’un racionalista apassionat.
El espejismo de Dios (2006) – Assaig –
Defensa raonada de l’ateisme i per contrapartida la irracionalitat de la creença un Creador sobrenatural. Examina a Déu en les seves diverses variants per arribar a la conclusió que és del tot improbable que quelcom així pugi existir.
El capellán del diablo (2005) – Assaig –
Recopilació d’assaigs publicats els darrers 25 anys on l’autor fascina per la seva sensibilitat filosòfica i ètica, un estil exquisidament irònic i una capacitat excepcional d’explicar de forma planera els fets científics. No es limita a explicar noves troballes, sinó que connecta temes a primera vista dispars, com ara la conducta de les gallines amb la dels jurats populars.
Escalando el monte improbable (1988) – Assaig –
Utilitzant com a metàfora el paisatge, i més concretament els cims – perfecció aconseguida pels organismes vius-, ens mostra les meravelles a que s’ha arribat per acumulació lenta i gradual en el gran arbre de la vida.
El relojero ciego (1988) – Assaig –
Vindria a ser una continuació de El gen egoista on defensa el darwinisme i dóna arguments en contra del creacionisme. Explica com s’aconsegueix la complexitat en l’evolució simplement per l’acumulació progressiva de petites modificacions, sense haver-hi un disseny previ i, per tant, sense que calgui l’existència d’un dissenyador.
El gen egoísta (1976) – Assaig –
Ens introdueix en la teoria de l’evolució i en la sociobiologia i com s’entronquen en les bases del comportament animal i humà. Podreu conèixer la seva opinió al vell dilema: Què va ser primer, l’ou o la gallina? El gen és el que té importància, els organismes són mers transmissors d’aquest. També en aquesta obra hi apareix per primera vegada el terme “meme” per semblança a “gene” i que expressaria allò que es transmet via cultura, aprenentatge, o imitació, en contrast als gens que es transmeten per herència. Encara que, al cap i a la fi, ambdós sotmesos a les mateixes regles.