Equip

INVESTIGADORES PRINCIPALS

Anna Gil-Bardají

Els últims anys, la seva recerca s’ha centrat en la teoria de la traducció, en l’anàlisi del discurs en la traducció de l’àrab a l’espanyol, i en la Traducció i la Interpretació en els Serveis Públics (TISP).

Ha traduït diversos llibres de l’àrab al francès, al castellà i al català, i ha publicat nombrosos articles sobre la teoria de la traducció, l’anàlisi crítica del discurs (ACD) i la Interpretació als Serveis Públics (ISP). Coordina el Màster d’Estudis Àrabs Contemporanis de la UAB i és membre activa del grup de recerca MIRAS.

Gema Rubio

Anteriorment, ha treballat com a investigadora en el departament de Filologia Anglesa de la Universitat Autònoma de Barcelona. Abans, va treballar durant quatre anys en GRITIM (Grup de Recerca Interdisciplinàri sobre Immigració) en el departament de ciències polítiques i socials (Universitat Pompeu Fabra) com a investigadora postdoctoral. És doctora en Comunicació Lingüística i Mediació Multilingüe (Universitat Pompeu Fabra). Els seus interessos de recerca se centren en l’anàlisi del discurs públic i qüestions de diversitat (especialment sobre el discurs discriminatori sobre la immigració), la interculturalitat, el multilingüisme i la inclusió social. Ha participat en diversos projectes d’I + D finançats a nivell nacional i internacional i ha publicat diversos articles, llibres i capítols relacionats amb les línies de recerca esmentades. També ha estat a càrrec de més de vint ponències i ponències convidades en diferents congressos internacionals de reconegut prestigi.

MEMBRES DEL PROJECTE

Mohammed Jasim Aal-Hajiahmed

Des de l’any 2011, imparteix diverses assignatures relacionades amb la traducció i la interpretació, tant de l’anglès a l’àrab com de l’àrab a l’anglès. Actualment, imparteix cursos de traducció audiovisual per a combinacions d’anglès i àrab en el mateix departament.

Es va llicenciar en Estudis de Traducció per la Universitat de Mossul i, l’any 2011, va completar el seu màster sobre la traducció de textos literaris de l’anglès a l’àrab, concretament de contes de fades. Durant els seus estudis de màster, la Indiana University (EUA) li va concedir una beca de recerca per donar suport al seu projecte. Posteriorment, va rebre una beca de doctorat de la UAB en col·laboració amb l’Ajuntament de Castellar del Vallès el 2018. La seva tesi doctoral, titulada Cognitive Processes in Simultaneous Interpreting: A Study of Problems and Interpreters’ Strategies, li va valer una menció cum laude.

A més, ha traduït diverses publicacions de l’anglès a l’àrab i ha escrit vuit articles en el camp de la teoria de la traducció i la interpretació simultània (anglès-àrab-anglès), els quals han publicat en diverses revistes locals. Així mateix, té experiència administrant biblioteques, en haver servit a la Biblioteca de Mosul durant vint anys i haver-la dirigit durant sis. En reconeixement a la seva experiència, l’any 2023 el van seleccionar com a consultor de la UNESCO per al projecte de restauració de la Biblioteca de Mosul. A més, va rebre una beca de recerca de la Nahrein Network per fer recerca en institucions de prestigi com la British Library, la Universitat d’Oxford, la Universitat de Cambridge i el University College London (UCL) el 2019 i el 2022. També ha participat activament com a ponent en diversos congressos internacionals celebrats als Estats Units, al Regne Unit, a Espanya i a França.

Marta Arumí

Va cursar el màster en Interpretació de Conferències de la Universidad de La Laguna i el màster en Formació de Formadors en Interpretació de Conferències de l’Escola de Traducció i Interpretació de la Universitat de Ginebra.

És professora d’interpretació de conferències a la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB i és la coordinadora del Màster Universitari en Interpretació de Conferències (MUIC).

És la investigadora principal del grup de recerca MIRAS des de la seva creació l’any 2009 i ha dirigit diversos projectes de recerca competitius. El seu interès investigador se centra en la didàctica de la interpretació de conferències i la interpretació als serveis públics, temes sobre els quals ha escrit molts articles especialitzats en revistes nacionals i internacionals i ha dirigit diverses tesis doctorals.

Carmen Bestué

Ha exercit com a advocada especialitzada en temes de dret civil, mercantil i penal i també ha treballat com a traductora i intèrpret del francès i de l’anglès per als tribunals i cossos de seguretat.

Des de 2003, és professora de la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona, on ha impartit docència de grau, postgrau i màster.

Ha assistit a nombrosos congressos internacionals i ha estat convidada a impartir seminaris i conferències a les Universitats de Ginebra, Jaume I de Castelló, Alacant, Salamanca,Vigo, La Laguna, Arizona i Mèxic, entre d’altres. Ha realitzat estades de recerca a Ciutat de Mèxic, Tucson, Lima, París i Nova York. Ha estat investigadora visitant a Ciutat de Mèxic, Tucson, Lima, París i Nova York. Ha participat i participa a més de 16 projectes de recerca.

Albert Branchadell

Actualment, és professor associat del Departament d’Estudis Catalans de la UAB i imparteix classes de sociolingüística dins del grau de Filologia Catalana: Estudis de Literatura i Lingüística. També col·labora amb el màster universitari d’Interpretació de Conferències (MUIC) de la Facultat de Traducció i d’Interpretació, del qual fou degà entre 2016 i 2022, així com amb el programa de doctorat en Traducció i Estudis Interculturals del Departament de Traducció i d’Interpretació i d’Estudis de l’Àsia Oriental.

Ha investigat en lingüística, sociolingüística, traductologia i filosofia política aplicada a la política lingüística, especialment en relació amb les llengües regionals i minoritàries.

Francisco Collazos

Des de 2001, treballa com a psiquiatra djunt a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, a Barcelona, on és el coordinador del Programa de Psiquiatria Transcultural i de la Secció de Psiquiatria Comunitària. Així mateix, des del 2017, és el Cap de l’Àrea de Salut Mental de l’Hopsital Sant Rafael. És professor associat del Departament de Psiquiatria i Medicina Legal de la UAB.

Ha estat investigador principal de nombrosos projectes relacionats amb la salut mental dels immigrants, finançats en convocatòries públiques competitives i dels quals ha publicat diversos llibres i articles.

Sofía García

És doctora en polítiques públiques —menció internacional—(Universitat Autònoma de Barcelona), després d’un màster en ciències polítiques i socials (Universitat Pompeu Fabra) i una triple llicenciatura —premi extraordinari—en llengües aplicades europees amb doble especialització en traducció economicojurídica i interpretació de conferències (Universidad de Granada, Université Aix-Marseille, Northumbria University). p

La seva curiositat interdisciplinar i el seu compromís amb el desenvolupament del sector de la interpretació en àmbits socials la porten a fer una tesi doctoral en polítiques públiques a l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) sobre la institucionalització de la interpretació als serveis públics. Al mateix temps, participa com a autora en l’elaboració d’un dels llibres de text pioners per a la professionalització de la interpretació als serveis públics: The Community Interpreter: An International Textbook, (2015) Culture and Language Press, Bancroft, M. et al (Eds). En el marc d’aquest projecte d’equip, identifica i encunya el terme de “autonomia comunicativa” amb l’objectiu que la interpretació recolzi de facto el dret a la comunicació. Aquest concepte es va gestar en la recerca per a la seva tesi doctoral: Cross-Linguistic Communication and Public Policy: The Institutionalization of Community Interpreting (2016). Les seves estades de recerca com a visiting scholar en el Centre for Ethics i en el Ethnic and Pluralism Studies Program de la Universitat de Toronto (Canadá) van influir tots dos treballs.

D’entre les seves contribucions interdisciplinars, combinant estudis d’interpretació i anàlisi de polítiques públiques, destaquen les següents publicacions: Key external players in the development of the interpreting profession (2015), Routledge Handbook of Interpreting, Mikkelson, H. and Jourdenais, R. (Eds); Public Concern, Public Policy and PSI: The Public Dimension of Language Interpreting (2017), Revista Canaria de Estudios Ingleses.

Quant a la seva trajectòria docent, es desenvolupa tant al sistema universitari com fora d’aquest. Ha treballat com a educadora en àmbits tan variats com l’escola primària alternativa als Estats Units o l’organització de cursos de formació continuada per a adults del sector profesional de la interpretació als serveis públics. D’aquestes experiències neix un interès de recerca adicional centrat en la pedagogía, l’ensenyament de la interpretació i les noves tecnologies.

Marta Jiménez

Grau en Infermeria per la UAB. Bachelor of Science in Midwifery (Thames Valley University, Londres). Convalidació del títol oficial en Infermera Especialista en Obstetrícia i Ginecologia pel Ministeri d’Educació i Ciència. Postgrau en Salut Sexual i Reproductiva (Universitat de Lleida). MA in Midwifery (University of West London). Té experiència com a llevadora en l’àmbit hospitalari i d’Atenció Primària i com a docent a la Universitat Central de Catalunya-UVIC-FUB com a titular de l’assignatura “Cures infermeres a la dona en la maternitat i en la salut reproductiva”. Actualment cursa estudis de doctorat a la Universitat de Barcelona.

Mario Malo

Ha fet estades de recerca a SOAS (Londres) i a la Universitat Ritsumeikan (Kyoto) i ha rebut beques del Ministeri de Cultura japonès (Universitat de Takushoku, Tòquio) i de la Fundació Japó (Centre Kansai, Osaka).

Actualment, és docent al màster d’Estudis Japonesos de la UNIZAR, docent en Història i Antropologia d’Àsia Oriental a la UEZ, coordinador del Master’s Degree of International Affairs and Diplomacy de la UOC-UNITAR, professor col·laborador docent en el grau de Relacions Internacionals (Àsia Oriental) i en el màster de Gestió Cultural de la mateixa universitat. Combina aquesta activitat amb la de comissari d’exposicions.

Entre les seves publicacions destaquen: “Redes comunitarias, Sosaeti 5.0 e ingreso mínimo vital como elementos potenciales de fijación de población en el Japón Vaciado: Una aproximación socio-antropológica al discurso, la integración y el impacto social. Dins C. Tirado (Dir), Retos demográficos y sociedad 5.0 en Japón. Una perspectiva jurídica y social en el entorno internacional, pp.33-55, Thomson Reuters-Aranzadi; “Sociedad Civil, comunidad e innovación para la recuperación de los recursos naturales del área de Iitatemura: El Madei Raifu tras doce años de la debacle de Fukushima”. Dins D. Almazán (coord.) Japón a la Vanguardia, pp.281-312, Colección Estudios Japoneses Federico Torralba, Universidad de Zaragoza; “Glocalismo, localismo y transculturación en la periferia: trayectoria histórica de los movimientos sociales en Okinawa”. Dins E, González (ed.). La búsqueda de Okinawa, Colección Biblioteca Estudios Japoneses UAB, Ediciones Bellaterra, Barcelona; “Brief socio-historical tour of the onto- epistemological developments of civil society in Japan”, Deusto Journal of European Studies, in EU-Asia Pacific social and cultural dialogue: involving civil society in interregional relations, no. 05, pp.75-107.

Marc Miranda

Ha treballat com a traductor autònom i tècnic de recerca en una xarxa catalana que fa recerca sobre l’accessibilitat. A més, també ha participat en conferències acadèmiques com el Simposi Internacional de Recerca Jove en Traducció, Interpretació, Estudis Interculturals i Estudis de l’Àsia Oriental.

Liudmila Navtanovich

Actualment és lectora Serra Húnter de la UAB i coordinadora de la secció de rus.

Les seves línies de recerca comprenen, sobretot, els estudis russos i eslaus, especialment la història de les traduccions antigues russes i eslaves. Sobre aquests temes té moltes publicacions, entre les quals, 3 llibres (com a autora i coautora).

La seva trajectòria docent inclou 30 assignatures, entre aquestes diversos cursos per a estudiants de diferents programes de màster i doctorat.

És traductora i intèrpret professional des de 2006. Com a intèrpret voluntària col·labora amb la Creu Roja i altres organitzacions no governamentals.

Mariana Orozco

És professora titular de traducció general i especialitzada de l’anglès a l’espanyol al Departament de Traducció i Interpretació de la UAB. A més, ensenya metodologia de la traducció al grau en Traducció i Interpretació i al màster en Traducció, Interpretació i Estudis Interculturals. També coordina l’especialització en Traducció i Mediació Intercultural d’aquest màster.

És autora de la monografia «Metodología de la traducción directa del inglés al español» (ed. Comares, 2012) i de més de 50 articles en revistes especialitzades i capítols de llibre. El seu interès investigador se centra en la metodologia de la traducció i en la traducció especialitzada. Ha format part de tres grups de recerca consolidats i en l’actualitat és membre de MIRAS (2017SGR1222). es de 1996, ha participat en una desena de projectes d’investigació finançats, ja siguin europeus, nacionals o internacionals i ha realitzat estades de recerca al Regne Unit en diverses ocasions.

Lourdes Rubio

La relació entre la immigració i la salut ha estat una de les línies de recerca en les quals ha continuat aprofundint com a doctora. La participació en projectes finançats, com ara el projecte europeu SPIN (Sport for INclusion) i el projecte LEARNING to Live and Work Together: Assisting Higher Education Vulnerable Migrant Students Through Digital Technology Enhanced Support and Transformative Action, li ha permès continuar amb la investigació interdisciplinar amb implicacions en les ciències socials i de la salut, malgrat que mai no ha abandonat la recerca centrada íntegrament en les ciències socials. En aquest sentit, cal destacar els seus treballs dedicats a la cura i el benestar dels pacients hospitalitzats i els orientats a crear eines de suport a la presa de decisions (HATD) en el context clínic.

Des de l’octubre de 2018, dirigeix la Càtedra UNESCO de Diàleg Intercultural a la Mediterrània a la Universitat Rovira i Virgili i el grup de recerca UNESCOMED. Tant la Càtedra com el grup de recerca li permeten endinsar-se en els camps que li interessen —les ciències socials i les ciències de la salut— des d’una perspectiva doble: la de la recerca i la del compromís de la universitat amb la societat. La Càtedra canalitza els resultats del grup de recerca vers la societat a través d’actes de sensibilització, de formació i de divulgació sobre el diàleg intercultural entre les dues ribes del Mediterrani. Actualment, és investigadora col·laboradora del projecte H2020 CONNEKT sobre prevenció de la radicalització. Li van encarregar la gestió de l’aprovació ètica del projecte CONNEKT davant del comitè corresponent, objectiu que es va assolir tant en la dimensió global del projecte (13 socis i 10 països) com en l’específica del desenvolupament d’aquest a Espanya.

Begoña Ruiz

Ha treballat als ajuntaments de Sta. Coloma de Gramenet, Badalona i Barcelona (actualitat), on treballa en el Projecte XEIX. Assessorament, estudis, traducció, mediació i/o formació per a la Secretaria d’Immigració de la Generalitat de Catalunya, el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, UnescoCat, Casa Àsia, Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Pompeu Fabra, Universitat d’Alcalá de Henares, Fundació Institut Confucio de Barcelona, Pymec, Confederació de Comerç de Catalunya, Agència de Salut pública de Barcelona i organitzacions del tercer sector. És autora de Bali, jo soc de la Xina (La Galera) i Mirades Xineses (Save the Children Catalunya).

Abdallah Tagourramt el Kbaich

Des del 2001, és docent d’àrab i de traducció en universitats i centres públics i privats, com ara la Universidad de Agadir, la Universitat de Barcelona, la Universtat Pompeu Fabra, la UAB i l’ESADE, entre d’altres. Paral·lelament a la docència, la seva carrera investigadora abraça els estudis filològics, la traducció i la construcció d’identitats culturals. La seva aportació principal en aquest context consisteix a posar la traducció al servei de la filologia i la filologia al servei de la traducció. Des d’una perspectiva multidisciplinària i partint d’hipòtesis i opinions diverses però convergents, la recepció de la ciència dels antics i de la ciència europea moderna en la cultura àrab s’ha desenvolupat en els seus treballs d’acord amb l’ús integral de la bibliografia escrita en àrab i en altres llengües. Ha publicat diversos treballs sobre el tema en revistes indexades com ara TRANS. Revista de Traductología, (24/2020); MonTI. Monografías de Traducción e Interpretación, (15/2023); Quaderns. Revista de Traducció, (30/2023); Revista de Filología de la Universidad de la Laguna, (47/2023). És autor del llibre El tejido del pensamiento árabe: la traducción en sus fases clásica y moderna (Bellaterra Edicions, 2022). Ha participat en diversos projectes de recerca R+D+i.

Actualment, fa una estada postdoctoral a la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la UAB, en el marc del projecte «La comunicació intercultural mediada en l’àmbit sanitari». Ha participat en diverses conferències nacionals i internacionals i és membre dels grups de recerca 1) Cartografies Literàries de la Mediterrània-UB i 2) Mediació, Interpretació i Recerca en l’Àmbit Social-UAB.

Valeria Tonioli

Actualment és investigadora postdoctoral al Departament de Traducció i Interpretació i Estudis d’Àsia Oriental de la UAB, on treballa en el projecte Horizon New Abc sobre l’educació de menors amb background migratori.

Anteriorment, va treballar com a investigadora postdoctoral a la Universitat Ca’ Foscari de Venècia en diferents projectes nacionals i internacionals. Els seus interessos de recerca se centren en la comunicació intercultural, la mediació lingüística i cultural, l’educació intercultural i plurilingüe i la didàctica de les llengües.

Claudia Vallejo

Compagina la recerca amb la docència com a professora associada del Grau d’Educació Primària, i dirigeix treballs de fi de màster en el Màster Oficial en Formació de Professorat d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat i en el Màster Oficial en Didàctica del Xinès per a Hispanoparlants, tots dos de la UAB. Ha impartit també diversos seminaris sobre didàctica del plurilingüisme, diversitat lingüística i cultural, perspectiva de gènere i anàlisi crítica del discurs en institucions d’educació superior, programes socioeducatius i de formació de professorat i de mediadors LIC.

Ha participat en diversos projectes de recerca i innovació locals i internacionals sobre educació en contextos multilingües, sobre infància i ciutadania i sobre desigualtats socials en educació.

Ha editat volums especials i ha publicat en editorials i en revistes de prestigi, incloent-hi l’International Journal of Bilingual Education and Bilingualism, Language and Intercultural Communication i el Bellaterra Journal of Teaching and Learning Language and Literature (indexades en quartil 1), entre altres.

Mireia Vargas-Urpí

És membre del grup MIRAS des dels inicis i té nombroses publicacions en coautoria amb companyes del grup. Ha estat IP del projecte «Joves intèrprets naturals: la intermediació lingüística per part de menors a l’educació, serveis socials i sanitat» (RTI2018-098566-A-I00, MCIU/AEI/FEDER, UE) i juntament amb Marta Arumí ha coordinat l’associació estratègica EYLBID: Empowering Young Language Brokers for Inclusion in Diversity, finançada en el marc del programa Erasmus Plus (European Commission 2019-1-ES01-KA201-064417). També és membre dels grups TXICC i Gelea2LT. Pel que fa a les línies de recerca, s’interessa per la interpretació als serveis públics amb el col·lectiu xinès, la intermediació lingüística per part de menors i la didàctica de xinès amb l’ús d’eines digitals.