Conferència plenària – Dilluns, 25 de gener de 2027
El mètode sinogràfic
A càrrec d’Andrea Bachner, Cornell University.
Resum: L’escriptura xinesa ha estat objecte de fascinació i de crítica durant segles, tant dins com fora del món sinòfon: exemple d’escriptura perfecta o encarnació d’allò primitiu; obstacle per a la modernització i el desenvolupament dels mitjans tecnològics o plasmació de la revolució digital; vestigi d’un passat feudal o promesa d’una nova sensibilitat poètica i artística encara per venir.
Per tant, abunden les reflexions sobre l’escriptura xinesa i els experiments amb material sinogràfic, que també ens ofereixen la possibilitat d’aprofundir en qüestions clau dels nostres temps i mètodes acadèmics. A través de diversos exemples, en aquesta conferència desenvoluparé un «mètode sinogràfic»: el sinògraf no és només un objecte d’estudi ni serveix únicament com a eina d’expressió o comunicació, sinó que també pot esdevenir un mètode per afinar les nostres anàlisis i crítiques culturals més enllà dels límits del pensament eurocèntric basat en l’imaginari alfabètic, sempre que evitem les tendències orientalistes o sinocèntriques.
Bionota: Andrea Bachner és catedràtica de literatura comparada a la Universitat Cornell. La seva recerca explora les interseccions i comparacions entre les cultures sinòfones, llatinoamericanes i europees. Ha publicat dos llibres: Beyond Sinology: Chinese Writing and the Scripts of Culture (Columbia University Press, 2014) i The Mark of Theory: Inscriptive Figures, Poststructuralist Prehistories (Fordham University Press, 2017). Actualment està acabant un llibre que replanteja els models de comparació a través de la història rica de contacte cultural, intercanvi i afinitat entre les cultures llatinoamericana i xinesa (The Comparative Imagination). També treballa en una reflexió sobre les metàfores de la membrana en la teoria crítica contemporània.
Conferència plenària – Dimecres 27 de gener de 2027
La guerra Imjin i els inicis de la primera modernitat a l’Àsia Oriental
A càrrec de Rebeka Clements, professora de recerca ICREA a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Resum: La guerra Imjin —les invasions de Corea per part de Toyotomi Hideyoshi— va ser un dels conflictes de més envergadura del món del segle XVI i va involucrar Corea, el Japó i la Xina entre 1592 i 1598.
A partir dels resultats del projecte de sis anys finançat pel Consell Europeu de Recerca (ERC), Aftermath of the East Asian War of 1592–1598, aquesta conferència explorarà algunes de les repercussions tecnològiques, mediambientals i administratives del conflicte durant el segle XVII i en èpoques posteriors. Fins ara, els estudis s’han centrat principalment en les conseqüències diplomàtiques, polítiques i literàries de la guerra. Aquesta recerca, en canvi, planteja qüestions comparatives des de la perspectiva de la història mundial sobre la naturalesa de la «primera modernitat» i contribueix als debats sobre el llegat de la guerra en el context de l’Àsia Oriental.
Compararé la guerra Imjin amb altres conflictes contemporanis i, a continuació, examinaré l’estat actual de la recerca acadèmica en japonès, xinès, coreà i diverses llengües europees. Malgrat la magnitud i la importància de la guerra Imjin, la bibliografia acadèmica occidental sobre aquest conflicte és relativament escassa. Per la seva banda, els estudis en coreà i japonès, tot i ser nombrosos, s’han limitat habitualment a perspectives centrades en un sol país. La guerra rep diverses denominacions segons la regió i l’especialització acadèmica, fet que reflecteix l’enfocament fragmentat que n’ha caracteritzat l’estudi fins ara. A través de l’anàlisi d’aquestes denominacions i de les historiografies nacionals, podem considerar la guerra un esdeveniment de la història mundial. També examinaré l’ús del terme «primera modernitat» per descriure el període comprès entre els segles XVI i XIX a l’Àsia Oriental, considerant la guerra Imjin com el punt de partida d’una confluència de processos que s’estén des de finals del segle XVI fins a finals del XVII i de la qual emergeix un període de «primera modernitat» (early modern) per al conjunt de l’Àsia Oriental. Tot i que l’ús del terme «primera modernitat» en relació amb l’Àsia Oriental és controvertit, a causa de la seva associació amb enfocaments eurocèntrics «teleològics» i «tipològics» de les etapes de la història global, l’empraré en un sentit heurístic per proposar un període històric amb elements contemporanis d’abast global —com ara l’«era de la pólvora»— i posar en relleu les continuïtats i discontinuïtats de les històries de l’Àsia Oriental.
Bionota: Rebekah Clements és professora de recerca ICREA al Departament de Traducció, d’Interpretació i d’Estudis de l’Àsia Oriental de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Es va graduar en Dret i en Estudis Asiàtics a l’Australian National University i, posteriorment, va obtenir un màster en Literatura Japonesa Clàssica per la Universitat de Waseda el 2008. Es va doctorar en Història de l’Àsia Oriental a la Universitat de Cambridge (Trinity College) el 2012. Després del doctorat, va ser investigadora associada a la Facultat d’Estudis Asiàtics i de l’Orient Mitjà de la Universitat de Cambridge, amb finançament de la Leverhulme Trust, i va gaudir d’una beca de recerca júnior al Queens’ College de Cambridge entre 2012 i 2015. Entre 2015 i 2018, va ser professora i posteriorment professora titular (senior lecturer) a la Universitat de Durham. Es va incorporar a ICREA i a la UAB l’octubre de 2018.
Rebekah Clements és especialista en història cultural del Japó entre els segles XVI i XIX. Combina fonts textuals i materials per desenvolupar noves interpretacions de la primera modernitat japonesa, des de l’evolució de la indústria editorial comercial fins a la iconografia del poder militar que va legitimar diferents règims durant la transició entre els períodes medieval i modern. Ha liderat el projecte The Aftermath of the East Asian War of 1592–1598 (2018–2024), finançat mitjançant una prestigiosa Starting Grant del Consell Europeu de Recerca (ERC), que va examinar el llegat mediambiental, tecnològic i social del conflicte militar més important del món del segle XVI. Actualment dirigeix el projecte Consuming Nature, finançat mitjançant una Consolidator Grant de l’ERC (2026–2031), que defensa que, entre els segles XVII i XIX, va sorgir al Japó una nova manera de relacionar-se amb el món natural entre els sectors socials no elitistes, a mesura que gaudir de la natura es convertia en una activitat de lleure mercantilitzada, cosa que va tenir conseqüències en la nostra manera d’entendre la primera modernitat al Japó i en altres contextos.