Tesis doctorales:
– Boadas, E. (2020). L’aportació de les activitats dels centres de ciència al desenvolupamnet de la competència científica en l’laumnat d’educació primària. El cas de la Fundació CRAM. UAB
– Pau, I. (2018). La novel.la com a context en l’educació científica. UAB https://ddd.uab.cat/record/190480/
– Pedreira, M. (2016). «Puc tocar?» Anàlisi d’una proposta educativa del Museu de Ciències Naturals de Barcelona per a infants de 2 a 6 anys. UAB
– Nebot, M.R. (2016). La modelització d’una conca hidrogeològica a través d’activitats pràctiques. UAB
– Analia, V. (2016). Estudio de las características textuales y el contenido científico de resúmenes sobre la función de nutrición en estudiantes de educación secundaria obligatoria. (co-director: Agustín Aduriz Bravo). UAB
– Sardà, A. (2014). Característiques d’una pràctica docent i la seva influència en el desenvolupament de la competència científica. (co-directora: Neus Sanmartí). UAB
– Oliveras, B. (2014). La lectura crítica a la classe de ciències: propostes, dificultats, i perfils lectors. (co-directora: Neus Sanmartí). UAB
– Domènech, A.M. (2014). L’ús de les controvèrsies sociocientífiques per promoure la competència científica a l’educació secundària: el cas de la medicalització i el TDA-H. (co-directora: Montserrat Roca). UAB
– Mayerhofer de Brito, N. (2012). La construcción del modelo ser vivo por alumnos de primaria: Una propuesta de análisis basada en una progresión de aprendizaje. UAB
– Ruiz, F.J. (2012). Caracterización y evolución de los modelos de enseñanza de la argumentación en clase de ciencias en la Educación Primaria. (co-director: Oscar Eugenio Tamayo). UAB
– Custodio, E. (2011). Els textos justificatius en l’aprenentatge de les ciències a secundària. (co-directora: Neus Sanmartí). UAB
– Marbà, A. (2008). La dimensió afectiva de l’aprenentatge de les ciències: actituds i motivacions. UAB
– Roca, M. (2008). Les preguntes en l’aprenentage de les ciències. Anàlisi de les preguntes dels alumnes en les activitats de la unitat didàctica” El cicle de l’aigua”. (co-directora: Neus Sanmartí). UAB
Trabajos de Final de Máster de Investigación:
– Vázquez, Loli (2021). La mestra, model d’aprenentatge científic per famílies amb infants de 2-3 anys. UAB
– Pulgar, Constanza (2020). Indagar para aprender ciencias. Percepción del profesorado chileno. UAB
– Cortés, Alba (2020). La construcción del modelo de cambio químico en la educación secundaria: Análisis de un curso de formación de profesores sobre el proyecto ciencias 12-15. UAB
– Solé. C. (2018). Adaptacions al treball per projectes d’una unitat didàctica sobre energia de al proposta curricular “Ciències 12-15. UAB
– Saritama, M.Á. (2017). Estudio de la capacidad comunicable de los textos escritos diseñados para el desarrollo de habilidades lectoras en la enseñanza de las Ciencias Naturales de la Básica Superior Ecuatoriana. UAB
– Pérez, M. (2017). Caracterització dels projectes científic-tècnics en l’educació secundària. UAB
– Ampuero, P.A. (2016). Factores Personales y educativos que condicionan la electividad de las ciencias: Importancia de la autopercepción. UAB
– Pau, I. (2014). Anàlisi de l’ús de narratives com a context per a promoure la competència científica a l’educació secundària. UAB
– Montalban, A. (2013). Desenvolupament iteratiu de la seqüència d’ensenyament i aprenentatge “La terra un planeta canviant”. UAB
– Vilalta, D. (2011). Indagació dialògica i educació científica. UAB
– Pedreira, M. (2010). Percepcions sobre el canvi en fenòmens naturals als 4-5 anys. UAB
– Domènech, A.M. (2009). L’ús de controvèrsies sociocientífiques per promoure la competència científica a l’educació secundària: el cas de la medicalització i el TDA-H. UAB
– Roldan, J. (2008). UAB
– Paz de Huespe, V.A. (2005). Estudio de las características textuales y el contenido científico de resúmenes sobre la función de nutrición en estudiantes de educación secundaria obligatoria. UAB
Trabajos de Final de Máster de Formación Inicial del Profesorado de Secundaria:
– Torres, L. (2016). L’ús de les narratives i els seus efectes en l’aprenentatge de l’alumnat sobre el concepte vida. UAB
– Rovira, O. (2016). Fòssils: concepcions de l’alumnat de secundària i la seva evolució al llarg de la UD. UAB
– Llorens, E. (2016). Concepcions de l’alumnat sobre els aqüífers i la seva evolució al llarg de la unitat didàctica. UAB
– Fernández, M. (2016). La classe inversa aplicada a una sessió de contaminació de l’aigua. UAB
– Rodríguez, A.I. (2015). Treball experimental “un pont entre el laboratori i l’hàbitat natural del musclo”. UAB
– Ramos, Y. (2015). Anàlisi dels factors que influencien en la lectura crítica d’un text amb contingut científic. UAB
– Planas, A. (2015). Com evoluciona el reconeixement de proves científiques en la unitat didàctica: “tortugues invasores”? UAB
– Malchus, N. (2015). Bases d’orientació i les bones preguntes – una contradicció? Anàlisi d’una activitat per aprendre ecosistemes a través d’una lectura d’un conte. UAB
– Gasco, N. (2015). Estratègies de lectura de notícies amb contingut científic basades en el tipus de preguntes. UAB
– Cañete, A. (2015). Evolució dels coneixements sobre les malalties de transmissió sexual al llarg d’una unitat didàctica. UAB
– Piñot, R. (2013). Com influencien els tipus d’activitats més o menys transmissives o amb mes o menys implicació del alumne en els resultats d’aprenentatge sobre el “temps geològic i la història geològica de Catalunya” a quart d’ESO. UAB
– Estape, L. (2013). Aprendre a justificar a la classe de Ciències amb les Bases d’Orientació. UAB
– Rodríguez, A. (2012). La influència de la lectura cooperativa en el posicionament de l’alumnat a favor o en contra de l’ús de pesticides en l’agricultura. UAB
– Morla, M. (2012). Estudi conceptual i estructural de les conclusions elaborades pels alumnes de 1r d’ESO sobre una pràctica de laboratori. UAB
– Marjanedas, N. (2012). Quins conceptes teòrics manifesten els alumnes sobre el cicle de l’aigua a l’hora d’escriure un conte? UAB
– Izquierdo, B. (2012). L’avaluació i co-avaluació en l’aprenentatge de les ciències a l’ESO. UAB
– Gómez, V. (2012). Estudi de les dificultats dels alumnes a l’hora de prendre decisions en relació a la cacera de senglars a Collserola. UAB
– Vilaplana, Mª.P. (2010). Anàlisi de l’informe de pràctiques de laboratori d’un grup classe a 3er de la ESO. UAB
– Valdés, L. (2010). Aprendre a argumentar a la classe de Ciències amb les Bases d’Orientació. UAB
– Ortega, M. (2010). Resultats d’una activitat de cerca a Internet a classe de Ciències amb alumnes de 3er curs de la ESO. Proposta de millora de l’ús i el rendiment d’aquest recurs didàctic. UAB
– Blanco, L. (2010). Les conductes de risc i les intoleràncies alimentàries. UAB
Trabajos de final de grado:
– Martínez, N. (2018). L’ús de conte per establir connexions entre coneixement científic i matemàtic. En Jan i en Pep fan un forat. UAB
– Moran, A. (2018). L‘ús de conte per establir connexions entre coneixement científic i matemàtic. L’Africa d’en Zigomar. UAB
– Martí, L. (2017). D’un context fictici a un context real: canvis en el discurs científic dels alumnes sobre els factors de creixement d’una població. UAB
– Hidalgo, M. (2017). Treball de les competències lingüística, matemàtica i científica de manera interdisciplinar a partir d’un àlbum il·lustrat. UAB
– Lacoma, L. (2015). Les Sortides: Oportunitats i dificultats que es presenten a l’escola III. UAB
– García, J. (2015). Les Sortides: Útils o imprescindibles? UAB
– Casasampera, J. (2015). Les Sortides: Oportunitats i dificultats que es presenten a l’escola II. UAB
– Blesa, C. (2015). Les Sortides: Oportunitats i dificultats que es presenten a l’escola I. UAB
– Santamaria, H. (2013). Llegir críticament: La polèmica de la carn de cavall. UAB
– Martín, A. (2013). La importància de les bones preguntes per promoure diferents nivells de lectura. UAB
– Lebrero, G. (2013). Fer servir els contes a la classe de ciències. UAB
– Giménez, L. (2013). Pensament crític i científic davant d’una notícia de ciències. Llegir críticament per comprendre el món. UAB
– García, M. (2013). Revistes de divulgació científica per a nens/es? UAB
– Ferran, N. (2013). Àlbums il·lustrats a les classes de ciències de primària. UAB
Tesinas:
– Roca, M. (2005). Les preguntes de l’alumnat i la seva relació amb el procés d’ensenyament-aprenentatge de les ciències. UAB
– Marbà, A. (2004). Com es comunica el coneixement científic en els textos escolars? Una proposta d’análisi. UAB