Informe Polítiques de cooperació per a la Pau

Polítiques de cooperació per a la Pau. Anàlisi comparada de les polítiques públiques catalanes i valencianes (2009-2019)

 

En compartim algunes idees destacades:

    • La pau el món es deteriora: En termes globals, els índex de pau i de seguretat humana empitjoren (en constant retrocés des del 2008, segons el Global Peace Index; l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible referent a la “Pau, Justícia i Institucions sòlides” (ODS16) està molt per sota de complir les seves fites al 2030). El nombre de països en situació de conflicte armat o tensió no es redueix..
    • La cooperació internacional pública intervé majoritàriament en contextos de conflicte armat i tensió: L’any 2019, més del 85% de l’Ajut Oficial al Desenvolupament executat en altres països es destina a països en situació de tensió o conflicte armat. (85,96% en el cas de l’Ajuntament de València; 87,39% en el cas de la Generalitat Valenciana; 94,64% en el cas de l’Ajuntament de Barcelona; i 99,45% en el cas de la Generalitat de Catalunya). Aquesta proporció d’ajut a països en tensió o conflicte armat ha crescut en els últims deu anys.

    • Malgrat una intervenció tan significativa en contextos de tensió o conflicte armat, el coneixement de la cooperació per a la pau és insuficient: Existeixen diferents graus d’articulació del discurs (des de l’absència de cap tipus d’esment, fins a la definició d’objectius de construcció de pau tot fent referència a la sensibilitat al conflicte). El discurs i les actuacions de cooperació per la pau depenen en gran mesura de la formació en aquest tema del personal tècnic. Però només en un cas (l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament) s’ha identificat personal tècnic format específicament en construcció de pau i/o sensibilitat al conflicte.

    • Els contextos dels quatre actors estudiats són molt diferents. L’entrada de nous governs al 2015 suposa canvis (compromisos per assolir el 0’7% del pressupost per a cooperació, millora en la definició de prioritats a l’Ajuntament de València), tot i que no comporten canvis significatius en accions de construcció de pau ni a la sensibilitat al conflicte.
    • Les administracions estudiades, d’altra banda, desenvolupen actuacions destacades que contribueixen a la pau, com vetllar per la coherència de polítiques (reduir el grau de col·laboració amb la banca armada, empreses de seguretat o de doble ús que es lucren de països en guerra, etc.), protegir a persones defensores de DH amenaçades, programes adreçant l’emergència del desplaçament forçat, apoderament de dones per a fer front a diferents violències…

    • La construcció de pau i la sensibilitat al conflicte no semblen una prioritat: es prioritzen altres marcs com la Justícia Global o l’Enfocament de Gènere i Basat en DH que no suposen, per se, tenir una mirada específica en actuacions en contextos de conflicte/tensió.

Per pal·liar aquesta situació, l’informe recomana:

  • Reforçar l’articulació de les polítiques de cooperació per a la pau en l’acció de cooperació internacional (revisant els marcs legals, prenent en compte les necessitats de les poblacions a futur amb projeccions de dades, relacionant les polítiques de cooperació de diferents actors, i vetllant per la coherència de polítiques);
  • Capacitar als agents de cooperació en construcció de pau i perspectiva de sensibilitat al conflicte; i
  • Incorporar criteris de construcció de pau i sensibilitat al conflicte en els instruments de cooperació de les administracions.