Més de la meitat de la plantilla del PDI de les universitats públiques (al voltant de 66.000 docents i investigadors) està formada per professors amb contractes laborals a les diferents figures de Professor Permanent Laboral, Contractat Doctor, Ajudant Doctor, Associat, Substitut, etc.
Gran part d’aquest col·lectiu (per sobre de 50.000 docents) presenta precarietat i inestabilitat laboral amb una temporalitat del 45,88% segons el Butlletí Estadístic de les Administracions Públiques de juliol de 2025.
Doncs bé, la majoria d’aquest col·lectiu fa molts anys que és sota uns convenis col·lectius prorrogats, expirats o caducats, però clarament desfasats i amb situacions i condicions discriminatòries fa temps superades per lleis i tribunals.
CSIF demana a les universitats que convoquin, de forma immediata, la negociació, i la seva posterior formalització i entrada en vigor de nous convenis col·lectius i que actualitzin i regulin de manera adequada les condicions de treball d’aquest col·lectiu.
El contingut dels nous convenis ha de garantir condicions de treball i un règim retributiu adequats, en termes d’estabilitat, seguretat jurídica i conforme als principis d’igualtat de tracte, homogeneïtat i equivalència funcional respecte del professorat funcionari que exerceixi funcions anàlogues, sens perjudici de les diferències derivades de la naturalesa de cada vincle jurídic. Per a CSIF, el professorat laboral constitueix un col·lectiu essencial per al compliment de les funcions docents, investigadores i de transferència de coneixement que corresponen a la universitat pública. La seva contribució és imprescindible per al desenvolupament normal de l’activitat universitària i per a la qualitat del sistema universitari en conjunt.
Des de CSIF considerem que aquesta situació prolongada d’absència de negociació col·lectiva genera un dèficit de cobertura normativa que resulta incompatible amb les exigències de modernització, estabilitat i bona administració que han de presidir el règim del personal docent i investigador laboral. Així mateix, dificulta l’ordenació racional de les relacions laborals a l’àmbit universitari i pot donar lloc a desigualtats salarials injustificades respecte d’altres figures de personal que exerceixen funcions anàlogues.