Tres anys després de la seva entrada en vigor, la LOSU ni ha assegurat l’estabilitat ni ha acabat amb la precarietat de les plantilles docents i investigadores. Segons el Butlletí Estadístic de la Funció Pública de gener de 2026, una gran quantitat professors Associats, Substituts, Ajudants, Ajudants Doctors segueixen en la inestabilitat i precarietat laboral amb una temporalitat del 45,9%.
També la LOSU indicava sis mesos perquè el Govern presentés un projecte de llei de l’Estatut del Personal Docent i Investigador. Prop de tres anys després i amb una negociació inexistent, no hi ha Estatut del PDI que es la norma fonamental que ha de regular i millorar temes vitals del professorat universitari (com les funcions i la dedicació, el model salarial, la mobilitat, la promoció interna o els processos de selecció).
I finalment, continuem molt lluny de dedicar l’1% del PIB al finançament públic universitari ja que estem per sota de la mitjana de la UE (14,5%) i de l’OCDE (19,5%) en despesa total per estudiant universitari. Per una banda s’ha augmentat la despesa pública, però per altre les universitat segueixen sense assolir els nivells de finançament del 2009.
En definitiva, els polítics sempre parlen de «la universitat com a ascensor social, instrument de cohesió social o element de vertebració territorial» però continuem amb una universitat sense estabilitat normativa, amb una precarietat desbordada i amb un infrafinançament total (tot i les lleis que els mateixos van aprovar).
CSIF reivindica el valor de la Universitat Pública en la societat i demana al Govern i les CC.AA. que compleixen amb les seves responsabilitats i solucionen aquests problemes tant aviat com sigui possible. Volem solucions per a la precarietat, un nou estatut (negociat) pel PDI i un finançament adequat d’acord a les lleis que ells mateixos van aprovar.