Col·lectius vulnerables
L’anàlisi de la situació dels col·lectius vulnerables constitueix una de les línies que de manera preponderant han anat vertebrant l’activitat investigadora del grup. En particular, destaca l’anàlisi del treball de les persones amb discapacitat que fins el moment actual ha comportat la realització de dos treballs d’investigació finançats: un sobre mercat protegit i un altre sobre treball en el medi ordinari. Tanmateix, la molt recent aprovació del Reial Decret-Legislatiu 1/2013, de 29 de novembre (Text refós de la Llei General de Drets de les Persones amb Discapacitat), exigeix un seguiment dels desenvolupaments reglamentaris que amb tota seguretat s’aniran produint properament, tot considerant els sensibles canvis operats pel nou text en relació amb la Llei 13/1982, d’integració social de les persones amb discapacitat.
Pel que fa al treball de les persones d’edat, entenem que el gir legislatiu més important ha vingut de la mà de la Llei 27/2011 i del Reial Decret-Llei 5/2013, de reforma de la pensió de la jubilació. A partir d’aquest punt, un objectiu important del grup serà l’anàlisi del desenvolupament reglamentari i judicial de les reformes, de notable calat, en matèries com ara la jubilació parcial, la jubilació anticipada, la jubilació anticipada per raons de penositat o bé, en fi, la creixent pressió sobre el teixit empresarial a fi que s’assumeixin els costos de sortida dels treballadors d’edat. En aquest sentit, s’ha de tenir en compte el caràcter obert i transitori de moltes reformes i la necessitat de clarificació judicial d’aspectes clau. En l’àmbit del treball de les persones d’edat prestarem també especial atenció a les possibilitats que la normativa ofereix o podria oferir en matèria d’adaptació de les condicions de treball a les seves necessitats, en el marc de l’”Estrategia 55 y más”, publicada el 2011 pel govern espanyol. Per tal de dur a terme la recerca proposada hem sol·licitat finançament a través de la recent convocatòria del Ministerio de Economía y Competititvidad (programa Retos de la Sociedad del Plan Estatal de Investigación Científica y Técnica y de Innovación), amb una proposta titulada: “El impacto de la normativa en el empleo de los trabajadores de edad. Evaluación y propuestas de mejora”, així com finançament a la convocatòra Recercaixa 2013 amb un projecte sota el títol: “Bases para el relanzamiento del empleo de los trabajadores de edad en Cataluña. Una prioridad inaplazable”.
En fi, l’interès per aquests dos col·lectius –persones amb discapacitat i persones d’edat–que gaudeixen de notable atenció normativa, no ens fa oblidar l’atenció cap a altres col·lectius febles, com ara les persones en situació d’exclusió social, que també han tingut un cert protagonisme en l’activitat investigadora del grup. Tanmateix, actualment no es detecten tants canvis normatius en la matèria, sens perjudici de la voluntat de mantenir una certa reflexió en aquest terreny, per exemple, en l’àmbit de la població immigrada o de la protecció social de la població penitenciària i excarcerada.
Instruments de flexibilitat interna
Un dels aspectes sobre els que més va incidir la Reforma Laboral de 2012 van ser els instruments de flexibilitat interna, és a dir, el conjunt de mecanismes que permeten a la part empresarial adaptar la relació laboral a les noves necessitats que es van plantejant durant el seu desenvolupament. Les Exposicions de Motius de les normes reformadores, en un primer moment el Real Decret Llei 3/2012, de 10 de febrer, i posteriorment la Llei 3/2012, de 7 de juliol, posen de manifest que la potenciació d’aquests mecanismes és una dels seus eixos vertebradors i anuncien els importantíssims canvis que es van introduir, tan per a simplificar i agilitzar els procediments d’adaptació de la relació laboral com per a ampliar el ventall de matèries modificables, amb la pretensió de reduir per aquesta via la destrucció de llocs de treball.
Transcorreguts dos anys des de l’aprovació d’aquests canvis s’ha produït ja un primer “rodatge aplicatiu” del nou marc jurídic dels instruments de flexibilitat interna i és el moment idoni per analitzar com s’han resolt els nombrosos problemes que aquest planteja, fins a quin punt s’està aprofitant l’ampli marge de maniobra que atorga, si s’estan assolint o no els objectius marcats, quin és el paper que la negociació col·lectiva està desenvolupant en aquest àmbit, etc. En definitiva, és el moment de fer un primer balanç, perquè ja es disposa d’un volum prou significatiu d’informació, de procedència molt diversa (descripció d’experiències pràctiques, pronunciaments judicials, criteris administratius d’aplicació formalitzats en Instruccions, etc.) i aquest és un dels objectius bàsics que es marca aquest Grup de Recerca durant els propers tres anys.
Elements estructoradors del mercat de treball
Un tercer objecte de l’activitat de recerca del grup es projectarà envers l’anàlisi dels canvis que s’estan produint en relació al que podem anomenar els elements estructuradors del mercat de treball. Durant la darrera legislatura, amb l’objectiu genèric de millorar la situació del mercat de treball, s’han produït importants canvis normatius (entre d’altres el Reial Decret-llei 16/2013, de 20 de desembre, de mesures per a afavorir la contractació estable i millorar l’ocupabilitat dels treballadors; el Reial Decret-llei 11/2013, de 2 d’agost, per a la protecció dels treballadors a temps parcial i altres mesures urgents d’ordre econòmic i social; el Reial Decret-llei 4/2013, de 22 de febrer, de mesures de suport a l’emprenedor i d’estímul del creixement i de la creació d’ocupació o la molt important Llei 3/2012, de 6 de juliol, de mesures urgents per a la reforma del mercat de treball). Aquest programa normatiu ha afectat als elements conformadors o estructuradors del sistema de relacions laborals [reordenació jurídica de les fonts normatives, modificació i creació de modalitats contractuals, configuració jurídica del conveni] i a la configuració i competències dels agents que intervenen en el mercat de treball ja sigui en l’àmbit de la col·locació i intermediació, la contractació o en el més ampli espai del disseny del sistema de relacions laborals (autoritat laboral, serveis públics d’ocupació, agencies privades de col·locació, empreses de treball temporal i agents socials). La tasca a realitzar passa per continuar analitzant els canvis que s’han produït però sobretot, ara que ja ha passat un període de temps prou significatiu, avaluar el seu impacte real en la dinàmica i configuració del sistema normatiu.
Protecció social
El quart objectiu de recerca del grup se centra en l’anàlisi de les importants reformes que s’han portat a terme en el marc de la protecció social els darrers temps. En efecte, els últims tres anys s’han aprovat normes d’especial rellevància relacionades tant amb el marc de les prestacions contributives com amb l’àmbit asistencial (Llei 27/2011, RDL 5/2013, Llei 23/2013, normativa sobre rendes minimes, subsidis d’atur…) que fan pensar que ens trobem davant un nou model de protecció social, amb perspectives i finalitats diferents a les tradicionals. Reformes que afecten, a més, a prestacions fonamentals del nostre sistema de protecció social, com son la jubilació, la incapacitat permanent, les prestacions d’atur o les rendes mínimes d’inserció social. La tasca a desenvolupar pel grup consistirà en analitzar i avaluar, des d’una perspectiva crítica, els efectes -a curt i llarg terminis- d’aquestes importants reformes.