PUBLICACIÓ REVISTA MINISTERI DE TREBALL I IMMIGRACIÓ.
ANY 2010. Migracions Internacionals.
La educación de los jóvenes de origen inmigrante en secundaria: algunas lecciones comparativas desde Cataluña y California. Silvia Carrasco y Margaret A. Gibson. Pàgina 59
Consulta la publicació sencera aquí.
INAUGURACIÓ DEL CER MIGRACIONS DE LA UAB.
Benvolguts/des,
Ens plau convidar-vos a la inauguració oficial del Centre d’Estudis i Recerca de Migracions de la UAB, que tindrà lloc el proper dia 30 de setembre a l’Edifici MRA del Parc de Recerca del campus de la Universitat Autònoma de Barcelona.
L’acte s’iniciarà a les 17.00h amb la benvinguda i presentació del CER Migracions per part de la Dra. Ana Ripoll i Aracil, magnífica rectora de la UAB, el Sr. Oriol Amorós i March, Secretari per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya, i la Dra. Carlota Solé i Puig, Catedràtica de Sociologia i directora del CER Migracions. El programa acadèmic constarà de la projecció del documental En torno a la muerte de Oussumane Kote una producció del MIGRACOM-CER Migracions, i la Conferència Dos perspectivas sobre la autoidentificación nacional de las segundas generaciones a càrrec de la Dra. Rosa Aparicio Gómez, investigadora de l’Instituto Universitario José Ortega y Gasset.
La inauguració finalitzarà a les 19.15h amb una copa de cava per celebrar l’inici de la trajectòria d’aquest nou projecte col·lectiu de la UAB, impulsat pels grups de recerca GEDIME, EMIGRA, MIGRACOM i GIPE-PTP.
Esperem sigui del vostre interès, rebeu una salutació cordial.
Centre d’Estudis i Recerca en Migracions, UAB.
Inauguració del Centre d’Estudis i Recerca en Migracions
Dia 30 de setembre
Hora 17.00h
Lloc Edifici MRA (davant biblioteca d’Humanitats del Campusde la UAB, Bellaterra, Barcelona)
Més informació cr.migracions@uab.cat
El Grup de Recerca EMIGRA de la UAB no pot restar ni indiferent, ni mut, ni passiu davant les expulsions col·lectives perpetrades a França contra els europeus socialment més exclosos: els immigrants romanesos i búlgars de la minoria gitana que els governs de les elits i la societat majoritària han condemnat a la categoria d’intocables.
En una terra que vol fer dels drets humans i civils un dels seus emblemes distintius no hi té cabuda ni el discurs ni les accions que s’adrecen contra cap col·lectiu per la seva pertinença ètnica ni, òbviament, per les seves precàries condicions de vida, ni per la marginalitat provocada per la discriminació i l’exclusió, contra les quals sí que cal lluitar urgentment.
Les persones que treballem i investiguem en l’àmbit de les migracions, la infància i l’educació en general, i en el marc de l’antropologia social i cultural, en particular, tenim, a més, la responsabilitat social i la oportunitat política de fer-nos sentir i de fer-nos entendre per aportar coneixement i comprensió de les arrels de la història i les condicions que han portat a un poble, el gitano, a trobar-se en aquesta situació inacceptable a l’Europa del S.XXI.
El que està tenint lloc són deportacions de grups i famílies, no d’individus delinqüents. I això és feixisme, en tot el sentit de la paraula: les elits instal·lades aprofiten el descontentament de les classes populars, agreujat per la crisi generalitzada, per atiar el foc contra un boc expiatori, una política ben barata que no consisteix a redistribuir la riquesa, emancipar les persones i pensar en altres models socials més justos, sinó en refermar una societat estratificada i injusta, arbitrària i abusiva, a nivell local i global.
Aquests dies, hem de tornar a recordar i refer els versos del pastor Martin Niemöller popularitzats pel dramaturg Bertolt Brecht, tot començant així:
Primer van venir a buscar els gitanos pobres i estrangers,
però com que jo no era ni gitano, ni pobre, ni estranger,
no vaig dir ni fer res…
Fa temps que són els immigrants internats, encadenats i abandonats al desert, ara són els europeus gitanos romanesos i búlgars a França. Demà podem ser qualsevol de nosaltres, i no quedarà ningú per protestar ni per defensar-nos. Hitler, Mussolini, Franco i tots els altres van començar guanyant així i són vius.
Què podem fer a la universitat, des de la recerca i la docència, davant d’això?
Repartirem informació a la Plaça Cívica dimecres 6 d’octubre a les 12.00.
Silvia Carrasco, nova entrevista en profunditat . PLA BARCELONA INTERCULTURALITAT.
16/03/2010
La doctora en antropologia i sots-directora del CER Migracions de la UAB, Silvia Carrasco, és la protagonista de la nova conversa que presentem a la secció d’entrevistes en profunditat. Entre d’altres, Carrasco defensa que “els problemes que es diu que han emergit amb l’arribada de persones d’origen estranger són els mateixos problemes que tenia el sistema abans”; uns problemes que posen de manifest “la debilitat prèvia del sistema per atendre als més desafavorits”.
Al llarg de l’entrevista, Silvia Carrasco, especialista en temes d’educació, migracions i infància, explica que “l’educació intercultural autèntica el que fa és transformar l’escola. A nivell curricular, en la manera de tractar les famílies, en la manera de tractar els alumnes i les seves potencialitats vinguin d’on vinguin, parlin el que parlin”. Segons Carrasco, “l’escola és l’únic espai de contacte i interacció obligatori on ens juguem tant les eines de cohesió social com la capacitació intercultural de tot l’alumnat”.
Pots accedir al web del Pla i a l’entrevista sencera: www.interculturalitat.cat
EMIGRA participa, una vegada més, al recurrent debat sobre el mocador a les escoles
Entrevista a Silvia Carrasco, Ràdio Sabadell dia 6/05/2010, programa la Bona Hora
Entrevista a Jordi Pàmies, diari El País dia 25/04/2010, secció Societat
Comunicat urgent
DAVANT L’ÚS DEL PADRÓ MUNICIPAL PER A DENUNCIAR ALS IMMIGRANTS EN SITUACIÓ IRREGULAR EN ALGUNS AJUNTAMENTS.
Segons informen avui diversos mitjans de comunicació, Sant Andreu de Llavaneres és el primer municipi català on ha prosperat la proposta del PP , amb el suport de CiU , d’utilitzar el padró per denunciar els immigrants en situació irregular. Es dóna un pas més en la criminalització de la immigració, regular o no, que estem patint a casa nostra en els darrers temps.
- La iniciativa de l’ajuntament de Vic , feliçment retirada, de negar-se a empadronar estrangers en situació irregular; però substituïda per la proposta de denunciar aquells immigrants que es trobin en aquesta situació.
- La campanya xenòfoba del Partit Popular de Badalona, que vincula delinqüència i inseguretat amb certs col·lectius amb connotacions racials i estrangeres.
- Les declaracions de dirigents del PP i CiU en el sentit que “aquí no hi cabem tots” o que cal un “carnet per punts” per a integrar els immigrants.
- Les declaracions de fa uns mesos del president Montilla o més recents del Sr. Puigcercós en el sentit que no es pot caure en el “bonisme” en tractar les qüestions migratòries.
Declaracions i iniciatives que s’han de posar en el context d’una reforma de la llei d’estrangeria regressiva, tot i que no prou per alguns (PP), i d’una crisi econòmica i social galopant de la què es vol fer en part responsable el col·lectiu immigrant.
Davant aquesta greu tendència, l’Institut de Drets Humans de Catalunya manifesta que:
- Els immigrants no són els causants de la crisi econòmica , sinó que, pel contrari, en són les principals víctimes: l’atur és proporcionalment més alt en el seu cas, són víctimes de les retallades en els pressupostos destinats a integració i no tenen les xarxes de protecció familiar de què gaudim els nacionals.
- Totes les persones tenen dret a fruir de tots els drets humans reconeguts a la Constitució, les lleis i els tractats internacionals signats per Espanya. Això no és “bonisme”, és respecte a la legalitat.
- De la mateixa manera, totes les persones han de respectar la llei i ser sancionat si la infringeix; però sense discriminació. No hi pot haver exigències legals específiques per estrangers un cop es troben en territori espanyol (carnet per punts) ni sancions agreujades només pel fet de ser estranger.
- Les restriccions de drets són inversament proporcionals a una veritable integració de totes i tots en una societat democràtica avançada com vol ser la nostra.
Barcelona, 30 d’abril de 2010
Institut de Drets Humans de Catalunya
Pau Claris, 92 entl. 1a | 08010 Barcelona | Tlfn.: +34 93 301 77 10
www.idhc.org | institut@idhc.org
Llei d’acollida de les persones immigrades i retornades a Catalunya.
Generalitat de Catalunya. Abril de 2010
NOTÍCIES APAREGUDES ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ.
A favor de la Alumna.Tribuna: Rosa Pereda. El País, 28/04/2010.
Cabellos velados, miradas veladas. Tribuna: Javier Valenzuela. El País, 26/04/2010