Qui som?
El Grup de Recerca en Estudis Polítics, les Identitats, les Institucions i la Corrupció (GREPIIC) (2021 SGR 00053) és un grup pioner i soci fundador de l’única xarxa temàtica dedicada a la història de la corrupció a Europa (Politics and Corruption: Current Comparative History and Sociology). Format arran de la col·laboració entre l’antic Grup de Recerca en Política, Institucions i Corrupció a l’Època Contemporània (PICEC) i el Grup de Recerca en Estudis Nacionals i Polítiques Culturals (GRENPoC) i la Càtedra Josep Termes, el GREPIIC té un caràcter interuniversitari, integrat per 26 investigadores i investigadors de la UAB, la UB i la UdL. Un equip interdisciplinari, compost per expertes i experts en els camps de la Història, el Dret, la Ciència Política, la Sociologia i l’Arxivística. El seu abast cronològic abraça des del segle XVI fins els nostres dies, ja que el fenomen de la corrupció és un cursor de la modernitat i la construcció de les identitats. Té una projecció notable en xarxes internacionals, institucions públiques i mitjans de comunicació.
Entre d’altres, hi participen catedràtics emèrits d’història contemporània de la UAB (Borja de Riquer); la professora emèrita Maria Jesús Espuny, del Departament de Dret Públic i de Ciències Historicojurídiques de la UAB; Gemma Rubí, directora del GREPIIC, catedràtica i membre de la Unitat d’Història Contemporània del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB; Lluís Ferran Toledano, professor de la Unitat d’Història Contemporània del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB i antic director del PICEC; Javier Antón, de la Unitat d’Història Moderna del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB; Remei Perpinyà, coordinadora d’un grup de treball sobre gestió de documents per a administracions més transparents, i professora de l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió Documental; Joan Lluís Pérez Francesch, de la Unitat de Dret Constitucional del Departament de Ciència Política i Dret Públic de la UAB, així com exdirector de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS); i Agustí Colomines, investigador principal del GRENPoC i director de la Càtedra Josep Termes. Al mateix temps, hi col·labora un altre grup d’especialistes europeus i d’arreu de l’estat espanyol en història de la corrupció, del clientelisme polític i de la transparència en les administracions públiques.
Veure tots els membres del GREPIIC
Què investiguem?
El GREPIIC té l’ambició de continuar esdevenint un dels col·lectius de referència a l’estat espanyol en els estudis interdisciplinars de l’anomenada “Nova història de la corrupció política”, vinculat a les xarxes d’investigadors europeus.
Un dels principals objectius és continuar la construcció d’una gran base de dades sobre la corrupció política que, en una primera fase reculli exhaustivament informació sobre tots els casos produïts des de finals del segle XVIII fins l’actual segle XXI, tant a Catalunya, com al conjunt de l’estat espanyol.
El projecte implica reunir la informació sobre els casos, afers, escàndols i imatges sobre la corrupció política, localitzats a partir de la consulta de tota mena de fonts (històriques, jurídiques, polítiques, administratives, etc.) indicant les persones, els partits polítics, les administracions públiques i les empreses privades implicades. Una informació necessària per analitzar l’impacte polític i social produït i la transcendència històrica d’aquest fenomen sociopolític.
Igualment hom pretén complementar aquestes dades amb la recollida d’informació sobre els diferents procediments i instruments penals, polítics i administratius creats al llarg d’aquests dos segles per a lluitar contra la corrupció, tot analitzant també la seva utilització i efectivitat.
En el transcurs de la recerca hem creat un vocabulari controlat o tesaurus, útil per a descriure i seleccionar les diferents formes i tipologies de la corrupció política.
En síntesi, les línies estratègiques de recerca són:
- Transparència, secret i corrupció
- Escàndols i opinió pública
- Crisi de representació, cultura de la recomanació i frau electoral
- Cultures polítiques, moralitat i corrupció
- Conceptes i imatges de la corrupció
- Base de dades de casos de corrupció
- Història transnacional de la corrupció
- Família i relacions clientelars.
- Persecució penal de la corrupció.
- Corrupció i la construcció de las identitats.
Historial del grup de recerca
El nostre grup té el seu origen el 2005 quan per primera vegada assolí el caràcter de SGR amb el nom de Grup d’Història del Parlamentarisme, coordinat per Borja de Riquer. Una vegada revalidat el SGR el 2009 i posat a disposició de la comunitat científica el Diccionari biogràfic de parlamentaris catalans (DBPC) i el Diccionari biogràfic de parlamentaris espanyols (DBPE), el 2017 es produí una renovació tant en la direcció com en els reptes estratègics del grup. En transformar l’objecte principal de la recerca conjunta, del parlamentarisme als estudis sobre corrupció política, vam poder incorporar investigadors pertanyents a diverses àrees de coneixement interessats en aquest eix temàtic. Aquesta evolució ha estat lògica, ja que les anàlisis sobre els diputats van posar de manifest la importància que la corrupció havia tingut en el decurs de l’Espanya contemporània, i que amb prou feines s’havia detectat com a subjecte de recerca.
Així doncs, el grup va ser reestructurat tot canviant de nom a Política, Institucions i Corrupció a l’Època Contemporània (PICEC). Des d’aleshores va ser coordinat per Antoni Moliner -jubilat el 2019 i traspassat el 2020- i per Lluís Ferran Toledano. L’obtenció, l’any 2017, d’aquest nou SGR va venir acompanyada de la consecució del projecte HAR2017-86545-P “La corrupción política en la España contemporánea en perspectiva comparada. Bases de datos, cartografía y análisis histórico (1810-2016)“, dirigit per Gemma Rubí; el Grup de treball “Gestión de documentos para administraciones más transparentes“, coordinat per Remei Perpinyà, i el projecte HAR2016-76560-P, “Cartas familiares de Cataluña (siglos XVI-XIX). Inventario, estudio y difusión”, dirigit per Javier Antón Pelayo, i que explora l’existència de xarxes clientelars i les concepcions morals en els espais privats a través de les fonts epistolars.
Una fita inicial del PICEC fou l’organització del primer congrés sobre la corrupció política a l’Espanya contemporània, realitzat el desembre del 2017 a Barcelona, amb la presència d’historiadors, politòlegs, juristes i economistes. Des del 2011, la coordinadora actual del nou grup que es presenta, Gemma Rubí, ve col·laborant amb el Centre Norbert Elias de la Universitat d’Avinyó (França), especialment amb el professor Frédéric Monier, un dels grans impulsors de la nova història de la corrupció europea, juntament amb Jens Ivo Engels (Technischen Univerität Darmstadt). Això ens va permetre ser socis fundadors de l’única xarxa temàtica dedicada a la història de la corrupció a Europa (GDRI-CNRS: Politics and Corruption: Current Comparative History and Sociology). En aquesta xarxa hi ha equips de recerca francesos (el Centre Norbert Elias, l’École des Hautes Études en Sciences Sociales de París, la Universitat d’Aix-Marseille, Université d’Avignon et des pays du Vaucluse, Université Panthéon Sorbonne Paris I, i Université Paris Sorbonne), alemanys (Technische Universität Darmstadt i la Goëthe Universität Frankfurt), holandesos (Vrije Universiteit Amsterdam) i romanesos (New Europe College de Bucarest). Al mateix temps, mantenim un contacte estret amb el grup de 12 investigadors que treballen la història cultural de la corrupció a Espanya i Amèrica liderat per les professores María Asunción Díaz Zamorano i María Antonia Peña Guerrero de la Universitat de Huelva. També amb el grup “Llibertat, seguretat i transformacions de l’Estat” del Departament de Ciència Política i Dret Públic de la UAB, amb el grup “Dones i Drets” de la mateixa universitat, i amb el Grup “Estratègies preventives i reactives contra la corrupció” dirigit pel Dr. Joan J. Queralt, catedràtic de dret penal de la UB.
La darrera col·laboració en forma d’acord estratègic s’ha fet amb el GRENPoC i la Càtedra Josep Termes, especialitzats en estudis sobre identitats i nacionalismes. Aquesta cooperació obeeix a l’addició d’una nova dimensió científica a l’anàlisi de la corrupció en perspectiva històrica, la de les identitats, així com per a reforçar la recerca sobre el franquisme i la Transició. Un pas donat en concordança amb el desenvolupament de les nostres pròpies recerques: els vincles existents entre la corrupció i la representació de les identitats nacionals nord-sud, les religioses (catòlic versus protestant), o la denúncia de la corrupció com actiu dissolvent o motor de processos de nacionalització política. Una estratègia de sumar esforços coherent amb el camí ja iniciat en l’estudi de les identitats de gènere i la corrupció. En definitiva, l’eix principal que aglutina la recerca de tots els membres del SGR és una història política de la corrupció concebuda des de les dimensions prioritàriament social i cultural.
Finalment, i d’una manera puntual, també hem col·laborat amb la càtedra d’història moderna de la Ludwig-Maximilians-Universität de Munic dirigida pel professor Arndt Brendecke, que lidera un projecte sobre la cultura de la vigilància (Vigilanza Kulturen, Transformationen, Räume, Techniken) i amb el grup dirigit pel professor Anicet Masferrer de la Universitat de València que estudia de manera comparada els codis penals europeus del segle XIX.
Al marge del món acadèmic, el GREPIIC manté relacions institucionals amb l’Oficina Antifrau de Catalunya i amb organismes que vetllen per la transparència i el bon govern.