Publicacions

Tota la producció científica del GREPIIC es pot trobar a través del Portal de Recerca de la UAB. A continuació trobareu una selecció de les publicacions principals i més recents:

Daniel Vallès Muñío i Elisabet Velo Fabregat (dirs.), Acció normativa de la Generalitat republicana (I), Generalitat de Catalunya, 2024.

Elisabet Velo Fabregat i Daniel Vallès Muñío, La represa de l’activitat normativa de Catalunya en l’etapa republicana (1931-1939), Generalitat de Catalunya, 2024.

Quintí Casals Bergés i Marc Macià Farré, Macià, el president del poble. Orígens ponentins i pensament polític, Editorial Fonoll, 2024.

Ricard Torra-Prat, Joan Pubill-Brugués i Arndt Brendecke (eds.), Corruption, Anti-Corruption, Vigilance, and State Building from Early to Late Modern Times, Routledge, 2024.

Quintí Casals Bergés, Todo por el pueblo y para el pueblo. Los orígenes de la democracia contemporánea en España (1808-1890), Saragossa: Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2023, 850 p.

Damià del Clot, Anatomia del Deep State espanyol, Barcelona: Pòrtic, 2023, 400 p.

Frédéric Monier, Lluís Ferran Toledano, Joan Pubill, Gemma Rubí (eds.), Las sombras de la transparencia. Secreto, corrupción y “Estado profundo” en la Europa contemporánea, Granada: Comares, 2022.

Diego Palacios Cerezales; Oriol Luján (eds.), Popular Agency and Politicisation in Nineteenth-Century Europe . Beyond the Vote, Switzerland: Palgrave Macmillan, 2022.

Borja de Riquer, Francesc Cambó. L’últim retrat, Barcelona: Edicions 62, 2022.

Enric Ucelay-Da Cal, Susanna Tavera, Àngel Duarte i David Martínez Fiol (dirs.) El Mediterrani Català (1931-1939). Un inèdit contemporani. (Edició d’Arnau Gonzàlez Vilalta). Girona: Aledis, 2022.

Lluís Ferran Toledano, La Catalunya dels furs carlins. (1 de novembre de 1874), Barcelona: Rosa dels Vents, 2022.

Damià del Clot, Lawfare. La estrategia de represión contra el independentismo catalán. Madrid: Catarata, 2022. 224 p.

Riquer i Permanyer, Borja de; Toledano, Lluís Ferran; Rubí i Casals, M. Gemma (Eds.), Money, Politics and Corruption in Modern Spain, Sussex Academic Press, 2021. 240 p.

Lluís Ferran Toledano; Gemma Rubí; Enric Pujol. “El republicanisme català (1868-1931). Un breu estat de la qüestió. En Nicolas Berjoan; Eduardo Higueras; Sergio Sánchez Collantes. El republicanismo en el espacio ibérico contemporáneo. Recorridos y perspectivas. Madrid. Casa de Velázquez, 2021.

Montserrat Jimenez Sureda. Prisioneros de guerra y campos de concentración en España durante la guerra contra la Convención (1793-1795) Bellaterra. Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2022, 264 p. 

 

Rubí, Gemma; Toledano, Lluís Ferran (eds.). Investigar la historia de la corrupción: conceptos, fuentes y métodos. Bellaterra. Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2021, 125 p.

Espuny Tomás, María Jesús; Vallés Muñío, Daniel; Velo i Fabregat, Elisabet (eds.)Derecho, historia y corrupción con perspectiva de genero. Dykinson, 2021, 288 p.

Jiménez Sureda, Montserrat.Manual d’història de la dona.XX Bellaterra. Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2021, 503 p.

Riquer i Permanyer, Borja de (Dir.)Vides catalanes que han fet història. Barcelona : Edicions 62, 2020
912 p. (Història mundial de Catalunya).

Olivier Dard; Jens Ivo Engels; Frédéric Monier (dir.). L’argent immoral et les profiteurs de guerre à l’époque contemporaine (1870-1945). Bruxelles: Peterlang, 2020.

Antón Pelayo, Javier. La Comunicació epistolar de la família Burguès durant l’estada a Coromines (1727-1774)  Bellaterra : Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2020
  230 p. (Documents, 117 )

Jiménez Sureda, Montserrat. Amb el cor al paper: història i teoria de les cartes d’amor. Bellaterra : Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2020
528 p.

Rubí i Casals, M. Gemma; Toledano González, Lluís Ferran. “Gobierno fuerte, justícia débil. El marco penal de la corrupción política en la España Liberal”. En: Peña Guerrero, M. Antonia; Feria Diego, José (Dirs.). Corrupción política y Liberalismo en el largo siglo XIX. Granada: Comares, 2020. 118 p

Rubí i Casals, M. Gemma. “Derribar la ciudadela del caciquismo en el ámbito local. Denuncia y movilización contra la corrupción político-electoral en la España de Alfonso XIII”. En:  Historia Social, núm. 97 (2020)

Gemma Rubí; Quintí Casals Bergés. “La représentation parlementaire comme profession : la rémunération des députés espagnols des Cortès de Cadix à la Deuxième République, 1812-1933”. En: Monier, Frédéric (Dir.) L’argent en politique. Rémunération des élus et financement des partis en Europe. Cahiers Jaurès, n° 235-236, janvier-juin 2020

David Martínez Fiol. Leviatán en Cataluña. 1931-1939. La lucha por la administración de la Generalitat republicana. Sevilla. Espuela de Plata, 2019. 292 p.

Gemma Rubí Casals; Frédéric Monier (Dirs.). Dosier Ayer Ayer : revista de história contemporánea, n. 115, 2019 (3). “Modernización y corrupción política en la Europa contemporánea.

Sinopsi:

In October 1936, as the Spanish Civil War turned a tension in peripheral Europe into a European disaster, the Ministers of Foreign Affairs of Nazi Germany and Fascist Italy signed a series of agreements detailing the need for “a common action … to prevent the creation and consolidation of a Catalan State”. The backdrop to the revolutionary charades, the self-evident dangers of “totalitarian states”, and the conservative enthusiasms of Franco’s “Spanish nationalists” lay in the potential of Catalonia seceding. What would be the internal and international implications?

The postwar world of 1919-1923 created political patterns that gave heart to many sub-state nationalisms – patterns that hardened into conflictual shape, especially after the rise of Hitler in early 1933. Contributors to the volume trace the convictions of journalists, observers and diplomats that a Catalan split-off was inevitable. But Catalan politics blew in quite another way, later reacting to Soviet dis-interest and British indecisiveness, amongst a host of other pressures. Placing Catalonia and the Catalan nationalist movement in the foreground of contemporary Spanish discourse reveals why present internal complexities require a historical dimension that takes into account early twentieth-century pan-European/pan-international movements that supported or decried secession, albeit for widely differing nationalist motives. Not least were the perceived and feared reactions of minority populations, and the potential strategic geographic/diplomatic consequences for European leaders. In a way, the unfolding of antagonisms on the international and European scene led to the internal Spanish conflict. The Illusion of Statehood takes the reader away from the bluster of left/right politics and the potentialities of social revolution toward a better understanding of how Catalan independence was viewed by European states and powers. This thoughtfully argued book is essential reading for all historians and students of twentieth-century European history. It provides a much-needed reasoned perspective on the Catalan issue and its historical antecedents

For more information: https://www.sussex-academic.com/sa/titles/history/vilalta.htm

Sinopsi:

La corrupción política se ha convertido hoy en una de las principales preocupaciones de los españoles. Son muchos los que la consideran un problema de primera magnitud porque afecta de manera peligrosa a la confianza en la política y a la calidad de nuestra democracia. Para analizar con rigor cómo ha sido posible llegar a una situación tan grave como la presente, esta obra ofrece una serie de aproximaciones de carácter interdisciplinar (historia, ciencia política, economía, derecho penal, etc.) que contemplan los dos últimos siglos de la historia española, así como aspectos relevantes de los estudios europeos sobre esta lacra.

Sinopsi:

A partir del análisis de las elecciones generales en los distritos catalanes durante la Década Moderada (1843-1854) este libro explora y discierne las distintas concepciones de la política liberal que tuvieron los actores implicados: elegibles, electores y colectivos sin derecho a voto. Desde una perspectiva que aúna historia social y cultural, el texto revaloriza el papel activo de los electores y los colectivos sin derecho a voto, resalta el singular rol desarrollado por las élites territoriales, por más que enfrente tuvieran siempre dispuestos a gobiernos que obtenían grandes mayorías, y abre nuevas líneas de investigación acerca de la politización electoral, viendo en la abstención y la disputa electoral formas de manifestación política. Además, señala la necesidad de revisar algunas interpretaciones asentadas en la historiografía, como por ejemplo el dominio casi hegemónico del moderantismo en las elecciones generales.

Sinopsi:
¿Qué pasa en Cataluña? ¿Por qué sucede lo que sucede? ¿Quiénes orientan los eventos? ¿De dónde vienen sus posturas? ¿Son nuevas? ¿A dónde quieren ir?
Los historiadores no pueden explicar lo que sucederá. Tienen vedado el futuro. Pero conocen el pasado del que proviene ese devenir. Este libro ofrece al lector unos materiales para poder valorar qué ha cambiado en Cataluña, de dónde ha surgido el “giro independentista” y qué “hojas de ruta” arrastran.
No es un libro partidista. En él hay muchas voces, miradas críticas desde ángulos diversos. Nuestra idea es ofrecer más información de la que publican los diarios. No se pretende reducir la complejidad política a meras consignas. Se quiere quiere entender, ni más, ni menos.

Sumari:
Introducción:
– ¿Qué es el procés? Sopesar los cambios en la política catalana entre 2006 y 2017 /Steven Forti, Aranau González Vilalta i Enric Ucelay-Da Cal
– Te diré lo que estás pensando: los tópicos actuales internacionales reflejados en la Confrontación catalana con España/ Enric Ucelay-Da Cal
Primera parte: la crisis de las élites
1. Discurso y prácticas del catalanismo: del nacionalismo al independentismo instrumental /Cristian Rodríguez Mesa
2. ¿Una fábrica de independentistas? Procesos de nacionalización en cataluña (1980-2015) / Fernando Molina y Alejandro Quiroga
3. Aquí, ¿Quién manda? El cuarto poder y el análisis del proceso independentista catalán como fenómeno de desbordamiento político (2010-2016) /Arnau González i Vilalta
4. ¿Un Sindicalismo en transición nacional? CCOO y UGT en el marco del “procés” catalán (2010-2017)/José Manuel Rúa Fernández
Segunda parte: Respuestas nuevas
1. Auge del independentismo y relevo generacional: una relación compleja / Oriol Bartomeus
2. In or out? Las políticas de internacionalización del procés catalán y la producción de discurso en torno a la independencia (2012-2016)/ Paola Lo Cascio
3. Buscar el calor en la casa solariega: utopías y populismos nacionalistas para tiempos de crisis / Ángel Duarte Montserrat
4. La calle como plataforma de comunicación. De la Crida a la Assemblea Nacional Catalana / Andrew Dowling
5. Tan lejos y tan cerca. España y Cataluña: entre la indignación y el independentismo / Diego Díaz Alonso
6. La Candidatura d’Unitat Popular CUP): el auge del independentismo de izquierda radical en Cataluña / Oscar Barberà
7. El partido anticatalanista que hizo las Españas / Astrid Barrio
A modo de conclusión:
– ¿Qué política para el post-procés?, Steven Forti
– Conclusiones: un proceso de contradicción suficiente / Enric Ucelay-Da Cal, Arnau González i Vilalta y Steven Forti

Sinposi: La España corrupta. Breve historia de la corrupción (de la Restauración a nuestros días, 1875-2016) intenta sintetizar la historia reciente de uno de los temas que más ha preocupado a la sociedad española cada vez que ha atravesado un periodo de crisis: la corrupción de sus esferas gobernantes. El libro pretende comprender los procesos y la evolución de las malas prácticas realizadas desde los puestos de responsabilidad y representación públicos en España, evitando limitarse a enumerar sus casos más destacados durante el último siglo y medio. Se busca, pues, entender cómo se han producido, en qué han consistido y cómo han afectado a la vida y a la imagen que el país tiene de sí mismo las corrupciones electoral, económica, política, etc., ofreciendo una imagen de conjunto que empiece a llenar el vacío historiográfico existente en el tratamiento de esta temática desde una perspectiva de largo alcance cronológico.
Caciquismo, estraperlo, tupinadas, tarjetas “black”, Gürtel son sólo algunas de las múltiples caras de un problema que no es genuinamente español pero que sí que ha marcado la vida de los españoles a lo largo de la historia. La corrupción ha recibido intentos de respuesta muy diversos, generando movimientos políticos de protesta –desde el Regeneracionismo al 15-M- y si ha sido perseguida ha sido desde instituciones de gobierno democráticas. Su persistencia se debe a muchos factores, siendo uno de los más importantes su uso como método de afianzamiento en el poder –sobre todo durante los periodos dictatoriales. En un momento en que los casos de corrupción colapsan la esfera pública española, un estudio como este no busca normalizarlos, sino arrojar luz sobre los males de la impunidad en el poder

Resum:
Francesc Cambó, líder de la Lliga Regionalista en Catalunya a principis del s. XX, ja era un home ric quan es va establir a l’Argentina en 1941. Era a Buenos Aires on tenia els seus principals negocis i on la seva fortuna va créixer i es va multiplicar fins a assolir límits de gran potentat. Destacat polític i mecenes de la cultura catalana, bona part del seu notable enriquiment es debia al fet de presidir la principal companyia elèctrica d’Argentina, la CHADE-CADE. Gràcies a l’estudi de nombrosa correspondència confidencial i d’informes reservats, el professor Borja de Riquer reconstrueix l’agitada història d’aquesta empresa, la principal inversió espanyola a l’estranger; una empresa que obtenia excepcionals beneficis gràcies a la corrupció de polítics, funcionaris i periodistes i que va aconseguir un tracte de favor fins i tot dels presidents argentins Justo, Alvear, Perón i Frondizi. Així, en aquest assaig, Borja de Riquer, gran expert en la vida de Cambó, ha rastrejat les petjades documentals del seu pas per Argentina, amb resultats per descomptat sorprenents per la seva irrefutabilitat. Corrupció política i econòmica, llibretes on anotar pagaments, favors i conxorxes, entre d’altres, aquest llibre resumeix la història del negoci elèctric a Argentina, controlat per Cambó i els seus homes, i la minuciosa i exhaustiva comptabilitat de la companyia a petita i gran escala

Resum:
L’historiador Borja de Riquer tracta en aquest llibre el nacionalisme català, un moviment polític que té el seu origen en la relació entre Espanya i Catalunya en els segles XIX i XX i que, avui en dia, és el principal tema de debat historiogràfic i polític. Fa cinc anys que els catalans vivim una situació política tan excepcional com inesperada: estem davant d’una cruïlla històrica de gran transcendència, com feia segles. Un moment tan apassionat i embrollat que provoca, lògicament, perplexitats, dubtes i pors, però l’anàlisi històrica pot ajudar a comprendre els orígens i la natura d’aquests llarg enfrontament entre la ciutadania catalana i les institucions polítiques. Anar de debó: els catalans i Espanya reuneix escrits del professor Borja de Riquer publicats al llarg d’una dècada que, d’una banda estudien etapes històriques dels segles XIX y XX i que, a grans trets, es centren en l’anàlisi del lloc i del paper dels catalans en la política espanyola contemporània i del sorgiment i l’actuació del moviment catalanista, i d’una altra d’articles publicats a la premsa que analitzen situacions del temps present, del segle XXI. (Editorial).

Resum:

El pols entre els nacionalismes català i espanyol d’aquests últims anys no és realment nou, encara que hagi aconseguit cotes inèdites de difusió. Les reivindicacions catalanistes han anat pujant de to i intensitat des de l’últim quart del segle XIX, i el mateix en èpoques repressives que aperturistes, però aquesta situació no estava predestinada. El catalanisme ha estat en sintonia des del seu mateix naixement amb les noves tendències ideològiques europees, tant reaccionàries com a progressistes, i s’ha estès a tots els espais polítics. S’ha mirat en els més diversos miralls exteriors, d’Irlanda a Escòcia i de Noruega a Lituània, i a partir d’aquestes imatges ha plantejat la secessió, el particularisme, el confederalisme i fins i tot el domini de l’Estat espanyol o l’imperi. Aquest llibre segueix el desenvolupament d’aquestes modalitats del catalanisme al llarg de l’època contemporània i sondeja en les causes profundes de la seva permanència i la seva actualitat, més enllà d’atavismes i d’aquesta voluntat de ser de la qual va parlar l’historiador Jaume Vicens Vives fa ja seixanta anys.
 

Resum:

El llibre és un estudi de la generació que neix al Bloc d’Estudiants Independentistes, a les universitats de finals de la dècada dels vuitanta, i que als noranta s’organitza a través de l’Associació Catalana de Professionals, el think tank dels antics alumnes. L’historiador Francesc Marco Palau analitza la trajectòria política i cívica dels protagonistes de la generació BEI fins a l’actualitat, destacant-ne la seva participació a la societat civil i als partits polítics, en ple procés sobiranista. L’actual procés sobiranista no es pot entendre sense conèixer la trajectòria d’aquells que al llarg de les darreres dècades han estat gestant la independència de Catalunya des de diferents àmbits i n’han modernitzat el discurs. En aquest sentit, l’historiador Francesc Marco-Palau ens situa en el context en què es va fundar el Bloc d’Estudiants Independentistes (BEI) a les universitats dels anys noranta, un fet transcendent que posteriorment ha permès a l’Associació Catalana de Professionals (ACP), el think tank dels antics alumnes, ser determinant en el projecte del futur Estat català. El volum –que compta amb pròlegs dels presidents de l’ANC, d’Òmnium Cultural i de la Plataforma per la Llengua– analitza la importància i els valors d’una generació clau, la que ha fet possible activar un ampli procés de transformació social i política prou important com per eixamplar la base del sobiranisme, dinamitzar el teixit associatiu i crear estructures empresarials i periodístiques. En aquest estudi, l’autor exposa els vincles i l’evolució d’aquells que van compartir una mateixa escola de formació i que avui encapçalen el procés sobiranista des dels partits polítics i la societat civil. Aquesta és la intrahistòria de la generació de la independència. (Editorial)

Resum:
El llibre és la biografia de Francesc Dalmau i Norat (Girona, 1915 – Palamós, 2003), que va ser diputat al Parlament de Catalunya (1980-1984) i alcalde de Palamós (1983-1985). A més del seu vessant institucional, Francesc Marco detalla, al llibre, la vida d’èpica del Doctor Dalmau, vinculada  la seva evasió d’un batalló franquista de treballadors i a la seva participació al desembarcament de Normandia, en el marc de la Segona Guerra Mundial, com a membre del Pioneer Corps de l’exèrcit britànic. En l’àmbit professional, a més de reconegut metge empordanès, Dalmau va ser el facultatiu de Josep Pla

Accés al document

Resum:
España y Portugal comparten un largo pasado en común, lleno de alejamientos y aproximaciones. A lo largo de la época contemporánea, en su vida política pueden encontrarse muchas características similares y también diferencias importantes. Este libro profundiza en el análisis de esas semejanzas y divergencias a través del estudio de una etapa crucial en ambas historias nacionales: el medio siglo que transcurrió entre el asentamiento de instituciones liberales estables, en los años setenta del siglo xix, y el abrupto derribo de los regímenes constitucionales en la tercera década del xx. En ambos países, la consolidación inicial de un sistema representativo, basado en el pacto y en el fraude, se vio trastornada por múltiples conflictos, que en el caso portugués desembocaron en el cambio de la forma de gobierno en 1910. A uno y otro lado de la frontera se frustró el tránsito del liberalismo a la democracia.
Un grupo de destacados historiadores y politólogos portugueses y españoles desentraña diversas vertientes del parlamentarismo ibérico en este periodo. En primer lugar, las normas y comportamientos electorales y las formas de reclutamiento parlamentario. En segundo término, las propias funciones de las cámaras, su actividad legislativa y su capacidad de derribar gobiernos, relacionadas con las imágenes de los respectivos parlamentos que transmitían la literatura y la prensa. Y, por último, la memoria del constitucionalismo liberal, zaherida por las dictaduras y sólo recuperada con las transiciones democráticas. En conjunto, los ensayos reunidos en esta obra muestran la gran utilidad de las perspectivas comparadas, o al menos de un diálogo constante entre especialistas, a la hora de aproximarse con rigor académico a la historia de España y Portugal.

Resum:

Ante la prolífica producción de trabajos biográficos referidos a los parlamentarios españoles, de las dos últimas décadas, parece evidente que falta un trabajo de síntesis que aúne el proceso electoral y sus resultados. Tenemos los hombres, sus acciones y su actuación parlamentaria, pero falta el análisis de conjunto o la evaluación de los resultados de las elecciones en clave prosopográfica. En este sentido, el presente trabajo pretende cubrir una parte de esas carencias, ese hueco existente sobre el conocimiento controlado empírico y sociológico del conjunto de parlamentarios del Primer Liberalismo (1810- 1836) y su acceso al Parlamento.

Resum:
Alfonso XIII i Cambó és una aproximació a les complexes relacions polítiques que aquestes dues figures i el que elles representaven, la monarquia i el catalanisme polític, van arribar a establir al llarg de les tres primeres dècades del segle XX. En aquest llibre, Borja de Riquer analitza, a la llum de documentació nova o poc coneguda, els singulars vincles que van existir entre aquell peculiar monarca i el més atrevit dirigent d’un moviment que era percebut per l’opinió pública espanyola de l’època com una preocupant novetat política.

Resum:
La història es compon d’una suma de fets ventilats públicament, d’altres coneguts a mig fer i de misteris que han quedat sempre entre dubtoses tenebres. El present volum pretén exposar i descobrir un d’aquests últims: un misteri català durant la Guerra Civil espanyola (1936- 1939). Un enigma mai explicat amb claredat, tapat i menyspreat intencionadament durant dècades: Va haver-hi o no un complot contra el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, a la fi de 1936, protagonitzat pels sectors nacionalistes catalans? El volum reuneix la majoria d’aportacions historiogràfiques que al llarg dels últims gairebé quaranta anys s’han anat publicant sobre la qüestió des de diferents posicions, presentant una àmplia mirada polièdrica als diversos matisos del que s’ha cridat l’afer Rebertés o el complot contra Companys.

Resum:

Aquest llibre fa una descripció i anàlisi profundes del funcionament del règim representatiu en Portugal i en Espanya, identificant les principals similituds i diferències entre ambdós països, durant la última meitat de segle de cicle liberal a la Península Ibèrica. A la primera part s’estudia l’evolució dels mecanismes i comportaments electorals i patrons de reclutament parlamentari. S’examina tant el funcionament de la Cambra de Diputats, la seva activitat legislativa o el seu paper polític, com la imatge contemporània del règim representatiu i dels seus actors, llegades a través de la literatura de ficció, de cròniques periodístiques, del dibuix satíric i de la fotografia.
A l’última part s’estudia la forma com el règim republicà portuguès rep l’herència constitucional monàrquica, i com la memòria del parlamentarisme liberal, mortificada durant un període autoritari el els dos costats de la frontera, va ser recuperada per la historiografia i incorporada al debat polític en el context de les transicions democràtiques en la dècada de 1970.

Resum:

Aquest llibre explora en clau electoral alguns aspectes que pretenen explicar, si més no reflexionar, sobre la tendència a l’apatia política que experimentaren els ciutadans catalans des del Sexenni Democràtic (1868-1874) i durant la Restauració borbònica (1868-1923). Una cultura cívica gestada durant la llarga transició del liberalisme polític a la democràcia que es caracteritzà entre d’altres trets per una tendència al tacticisme expressada en la forja d’aliances contranaturals; l’autoexclusió en la pràctica d’una part significativa de l’electorat que no se sentia representada en les institucions; la percepció d’anormalitat produïda per la continuïtat de les irregularitats del vell caciquisme; la vehemència i l’idealisme dels discursos emancipadors i dels ultracatòlics; i el sectarisme vinculat a la política d’uns partits que visqueren en la inestabilitat i la precarietat institucionals. Uns llasts que no contribuïren en absolut a la cohesió, sinó a la divisió i a la gran fractura que va significar la guerra civil.

Resum:
La gènesi i la interpretació de la Constitució de Cadis (1812) no ha despertat gaire interès entre als historiadors catalans del segle XX malgrat que desencadenés onades de passions a favor i en contra entre els catalans de l’època. La història dels vilanovins Francesc de Papiol, diputat a les Corts de Cadis, i la dels seus nebots Benet i Marià Rubinat serveix de fil d’Ariadna per no perdre’s en el laberint dels somnis catalans per reformar la monarquia borbònica i la naixent nació liberal espanyola. Els pares de la Constitució foren menys liberals que els seus intèrprets immediatament posteriors però tots ells empraren la història per definir l’abast del canvi polític i social que suscità la promulgació de la Constitució. Aquell historicisme polític era nou però no la fascinació per la història que s’havia conreat entre els principals centres de coneixement del darrer terç del segle XVIII. La família Papiol representa com els vestigis de l’austriacisme es transformaren en l’anhel de recuperar la història política de Catalunya a través de la recopilació de llibres i documents de tota mena. La formació de la biblioteca familiar farcida d’obres d’historiadors i juristes catalans dels segles XVI al XVIII esdevé cabdal per entendre la resposta catalana a la crisi de la monarquia desencadenada arran de la invasió de les tropes napoleòniques. Francesc de Papiol era besnét de l’alcalde de Vilanova, Joan Papiol i Raventós, capturat i mort en el campament de les tropes borbòniques que assetjaven Barcelona l’estiu de 1714, i fou l’oncle dels germans Rubinat protagonistes de l’intent d’assimilació de la Diputació Provincial de Catalunya a l’antiga Diputació del General, abolida després de la derrota austriaicista de 1714. Si Francesc somià en una reforma il·lustrada de la monarquia borbònica que recollís les peticions dels catalans, els seus nebots cregueren que la nació liberal espanyola els oferia l’oportunitat de redefinir les relacions entre Catalunya i la monarquia.

Resum: A diferencia de otros conflictos como la guerra de la Independencia (1808-1814) y la guerra Civil de 1936-1939, y a pesar de su trascendencia, apenas se han recuperado testimonios de autores contemporáneos de la guerra civil carlista de 1833-1840. Estos textos tienen un gran valor documental para los historiadores, sobre todo si sus autores han sido partícipes de los hechos narrados. En el caso del militar y periodista polaco Joseph Tanski, quien participó en esta contienda formado parte de la legión extranjera francesa. Su trabajo Introducción sobre los ejércitos de España constitucional y carlista, a finales de julio de 1937, conservado únicamente de forma manuscrita, consiste en una evaluación de las fuerzas en contienda: isabelinos, carlistas y cuerpos extranjeros destacados en España, así como de sus mandos. El profesor Manuel Santirso ha traducido y anotado el texto de Tanski que se incluye en este trabajo, en el que se profundiza en la figura del escritor polaco, en la guerra civil de siete años, así como en la historiografía dedicada a estos hechos.

Resum: Quin paper van tenir els setges de ciutats en la guerra peninsular i en l’estratègia napoleónica? El lloc i assalt de Tarragona de 1811 és l’episodi més dramàtic de la història de la ciutat imperial. Poc conegut, fora de l’àmbit local i de Catalunya, a diferència d’altres llocs com el de Girona, Zaragoza, Ciudad Rodrigo, Évora o Almeida, va tenir una profunda repercussió en el desenvolupament de la contesa, en el primer exèrcit i en la societat civil. Com van gestionar la crisi les autoritats civils i militars com es va desenvolupar la vida quotidiana aquells dies? Quin paper van exercir les dones? Qui van ser els responsables de la pèrdua de Tarragona?

Resum:
La Guerra del Francès (1808-1814) ha estat analitzada a partir de diferents vessants. Durant l’any de l’inici del bicentenari d’aquesta efemèride van tenir lloc tota una sèrie d’activitats dedicades a repassar aquell moment històric des de la perspectiva més desconeguda: la del món local i comarcal. Aquest llibre inclou les actes resultants de les jornades que van tenir lloc a la paradigmàtica població del Bruc, on es van produir dues batalles que en els annals de la història han quedat com a referent de la resistència. Les jornades tractaren, de manera innovadora, diferents aspectes de la guerra del Francès com ara la repercussió del conflicte en la població civil, les reaccions socials, l’articulació de la resistència armada, el sistema administratiu francès, els efectes de la guerra i la seua plasmació en la vida quotidiana, etc. Les jornades s’organitzaren al voltant de tres àmbits d’estudi que recolliren un ampli i heterogeni espectre de qüestions relatives al fenomen de la Guerra del Francès als territoris de parla catalana. Així, el primer àmbit tractà el tema de la dominació francesa, el segon el de la resistència i el tercer el de les conseqüències de la guerra. La present publicació inclou els textos presentats durant les jornades del Bruc. D’altra banda, durant bona part del 2008 diferents poblacions catalanes van acollir un cicle de conferències que, titulades «Guerra i municipis», va aplegar diferents especialistes en la matèria. La part final de la publicació recull les seves aportacions.

Resum:
Aquest llibre explica el paper que va tenir l’Assemblea del Bages durant la Transició, així com la seva relació amb els moviments que sorgiren a favor de la democràcia i el procés per arribar-hi. Explica la realitat local i comarcal i la relaciona amb el context històric general, tot vinculant l’Assemblea del Bages dins l’Assembla de Catalunya.

Resum: Aquest llibre estudia un dels temes més desconeguts de la història recent de Catalunya: les organitzacions politicojuvenils. S’hi explica detalladament la història de la Joventut Nacionalista de Catalunya, els joves de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). L’obra aprofundeix, des de diferents punts de vista, en l’anàlisi de les Joventuts de CDC des de la seva fundació el 1976 fins al 2008. S’hi tracten l’evolució ideològica, les propostes polítiques per a les campanyes electorals, les enteses i les divergències amb CDC, Unió Democràtica de Catalunya i Unió de Joves, les accions reivindicatives, les lluites internes, l’estructura organitzativa, els congressos i els seus entramats, les relacions amb altres entitats o organismes catalans com el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya, i els contactes amb altres organitzacions polítiques de l’Estat espanyol i d’Europa.

Resum: Barcelona cautiva, dietari escrit pel pare Raimon Ferrer (1777-1821), és una obra fonamental sobre l’ocupació napoleònica de Catalunya i l’organització de la resistència durant la Guerra del Francès (1808-1814). Espectador privilegiat, dedicat a l’assistència hospitalària i a les presons reials, dóna testimoni de tot el que succeeix a la ciutat i al Principat. Recull totes les informacions i mitifica l’esperit de resistència dels catalans i la seva fidelitat a Ferran VII. L’obra conté referències molt valuoses sobre la vida quotidiana i els problemes generats per l’ocupació francesa. Entre altres aspectes, tracta sobre l’evolució del comerç, el problema de les subsistències i la mendicitat; les qüestions fiscals i monetàries; l’evolució de la guerra, les accions militars de l’exèrcit espanyol, sometents i miquelets, i del francès; la situació dels hospitals militars i el nombre de morts; les disputes i divisions entre autoritats civils i militars; el fenomen de la deserció, el bandolerisme i la inseguretat; les noves institucions creades pels «patriotes» i l’administració del govern intrús; els personatges més destacats de la vida política i militar; la propaganda patriota i l’afrancesada; les pràctiques religioses i la situació de l’Església; la vida cultural, el teatre, la premsa i les festes, etc. Aquesta obra es reedita amb motiu del bicentenari de la Guerra del Francès. El llibre incorpora en un CD els set volums, que són de gran interès per als investigadors i estudiosos de la història de Catalunya.

Resum: Este noveno volumen de los doce de que consta la Historia de España dirigida por los profesores Fontana y Villares y editada por Marcial Pons y Editorial Crítica analiza la dictadura del general Franco, el más duradero de los regímenes que gobernaron España en el siglo XX. Es de este hecho del que surge la necesidad de ir más allá de los debates sobre sus orígenes y naturaleza para considerar en toda su complejidad las realidades de una larga época de represión y resistencia, de miseria inicial y desarrollo económico, de inmovilismo político y desgaste progresivo del sistema, de una cultura estrechamente controlada que consiguió con el tiempo hacer oír sus voces críticas.

Resum: Aquesta obra recull les ponències presentades a les jornades que, amb el mateix títol, el CHCC va organitzar l’any 2009, en motiu de la commemoració del centenari dels fets.
Accés al document: https://www20.gencat.cat/docs/Departament_de_la_Vicepresidencia/0-WEB_AEC_CHCC/CHCC/01-El%20centre/Publicacions/Doc_Setmana_Tragica_llibre.pdf

Resum:
Els inicis de la historiografia contemporània a Lleida (1750-1860) fa referència als primers historiadors contemporanis de la capital de Ponent i al desenvolupament dels moviments literaris que hi havia entre finals del segle XVIII i primera meitat del XIX.

Resum:
Aquest llibre inclou el cicle de conferències i el catàleg de l’exposició del projecte que amb motiu del Centenari de la Setmana Tràgica van realitzar els Grups de Recerca Local de Barcelona coordinats per l’Institut Ramon Muntaner i amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura de Barcelona i regidoria de Drets Civils, i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana.

Resum: El principal objectiu perseguit ha estat esbrinar els orígens històrics del republicanisme nacionalista o del nacionalisme republicà a partir de la formació del Centre Nacionalista Republicà (CNR), del qual sabiém que existia a Barcelona, però n’ignoràvem la presència a la resta de Catalunya.
Accés al document: https://www20.gencat.cat/docs/Departament_de_la_Vicepresidencia/0-WEB_AEC_CHCC/CHCC/01-El%20centre/Publicacions/Doc_CNR_llibre.pdf

Resum: A lo largo del período de entreguerras, la evolución política, social y económica de Cataluña despertó un especial interés en la diplomacia extranjera destacada en Barcelona y Madrid. La importancia de las inversiones de diferentes multinacionales en territorio catalán, las complicadas relaciones entre Cataluña y España y su movimiento nacionalista suscitaron múltiples informes que las legaciones diplomáticas enviaron a sus respectivos Ministerios de Asuntos Exteriores. Entre las principales potencias interesadas en la suerte de la Cataluña autónoma (desde 1931) y de su futuro político, destacó la Italia fascista a través de su consulado en Barcelona y de su embajada en Madrid. De este modo, el presente volumen analiza diferentes aspectos de la atención prestada por los diplomáticos italianos a los diferentes escenarios históricos de la Cataluña del período 1930-1943.

Resum: Lluís Companys, el president de la Generalitat que va esdevenir un mite amb la seva tràgica mort, no és una figura fàcil d’enfocar per a un historiador. El present llibre d’Arnau Gonzàlez analitza, amb rigor, però també de manera clara i amb esperit de divulgació, la trajectòria política de Companys, centrant-se en l’etapa re­publicana, és a dir, entre 1931 i 1940. I ho fa a l’inversa, situant el seu afusellament com a origen d’una visió totalment distorsionada del polític català. A partir d’aquesta distorsió s’analitzen els seus passos anteriors i es reconstrueix la seva actuació política des del 14 d’abril de 1931. Una trajectòria que el portarà a desenvolupar infinitat de càrrecs en els quals sempre el seu rol serà l’actuació política enèrgica i emotiva, de vegades enfrontada amb la gestió ins­ti­tu­cional pura i dura. Un llibre a l’abast del gran públic interessat per la història del nostre país, narrat de manera amena i planera, alhora que una visió de Companys que aportarà noves dades a estudiosos i historiadors. L’apassionant vida d’un polític odiat i admirat, insultat i exaltat, mobilitzador de masses i jugador arriscat. Una figura que només aconseguirà el consens social i polític en la seva mort a mans del dictador.

Resum: La present obra aporta llum sobre un fet històric d’indubtable transcendència en la història contemporània d’Andorra: la revolució de 1933 i els seus efectes. Un esdeveniment que certificaria el trencament definitiu de la trajectòria andorrana, fins aquells moments en certa mesura al marge de la història europea, per desencadenar un procés de modernització de gran abast els efectes dels quals encara podem veure. Des de la reclamació del sufragi universal masculí fi ns a l’ocupació del país per part de la Gendarmeria francesa, passant per les vagues dels obrers que treballaven en les obres de la Fhasa o les disputes diplomàtiques entre França i Espanya referents a Andorra, amb la Generalitat de Catalunya pel mig, l’any 1933 esdevindrà un punt d’inflexió en la mil·lenària història andorrana.

Resum: Aquest llibre és l’11è. volum de la Miscel·lània d’Estudis Bagencs i recull les aportacions, apliades amb altres textos, presentades a la Jornada d’Estudis De la Revolta a la Destrucció: el Paper de Manresa i el Bages a la Guerra del Francès, que es desenvolupà a Manresa el 17 de maig de 2008.

Resum: El llibre de Joan B. Culla té l’objectivitat de l’historiador que s’ha documentat durant anys, però també l’agudesa de qui vol fer entenedors els complexos orígens, els avatars a les urnes, els cíclics problemes de lideratge d’una força política que ha arribat a obtenir suports electorals superiors al 20 per cent dels vots. Partint del naixement i la consolidació d’Alianza Popular, el llibre analitza de manera penetrant les dues dècades de vida del PP català, les ziga-zagues tàctiques que ha dibuixat, els ascensos i les caigudes dels successius líders (els germans Fernández Díaz, Vidal-Quadras, Piqué, Sirera.), l’equilibri impossible entre les exigències de la política catalana i el rigorós unitarisme del PP estatal. La dreta espanyola a Catalunya és una investigació sense precedents narrada amb la prosa clara, intencionada i de fina ironia d’un exigent historiador.

Resum:
Estudi històric sobre Lleida i el seu alcalde Manuel Fuster amb motiu dels 150 anys del seu mandat a l’Ajuntament de Lleida. Reconstrueix la figura de Manuel Fuster, alcalde de Lleida de 1859 a 1862, i el moment històric que va viure la ciutat a les acaballes del segle XIX, amb el final de l’antic règim i l’arribada de noves idees a Catalunya com el republicanisme, el liberalisme i el socialisme. Tot i que havia estat nomenat alcalde prèviament el 1842, la segon etapa fou la més fructífera perquè el seu govern propicià tot un procés de transformacions que van conduir Lleida cap a una via de canvis que també es respiren a Catalunya i Espanya a partir de la segona meitat del segle XIX. L’enderroc de les muralles medievals, l’arribada del ferrocarril a la ciutat, els primers treballs d’ordenació urbana, la projecció del primer gran parc urbà, com fou la construcció dels Camps Elisis, foren alguns dels elements més emblemàtics que, amb el suport del sector liberal progressista, constituïren l’acció de govern del projecte de Manuel Fuster. Una col·lecció amb les primeres fotografies de la ciutat completa aquest retrat de la Lleida que entrava al segle XX de la mà d’un dels seus alcaldes més importants.

Resum:
Transcripció i edició de l’obra del primer historiador lleidatà contemporani: Marià Olives i Roca (Lleida, 1787-1845). A més a més, hi ha un pròleg inicial amb la biografia del citat historiador i l’anàlisi historiogràfic de la seva obra, així com la seva incidència en l’àmbit cultural i polític lleidatà elaborat per Quintí Casals.

Resum: Aquest llibre clou l’estudi sobre la representació parlamentària catalana durant la II República Espanyola, que Arnau Gonzàlez ja va començar amb Els diputats de Catalunya a les Corts Constituents (1931-1933), publicat el 2006. El present volum defineix les continuïtats i variacions a les elits polítiques catalanes a Madrid.

 
Resum:  Manuel Santirso, a través de Progreso y Libertad, España en la Europa liberal (1830-1870), nos acerca la realidad española del siglo XIX mediante su inserción en Europa. El autor da una visión de la España isabelina como parte inseparable de la Europa liberal y en consecuencia, como uno de sus motores. No niega las peculiaridades y las características especiales de España y de los españoles, pero desmonta a lo largo de casi 400 páginas la idea de que España era la tierra clásica del fanatismo, de la pereza, de los caminos reales y de los autos de fe, insertándola plenamente en el liberalismo europeo surgido tras las revoluciones.

Resum: La presente obra pretende acabar con la injusticia histórica que supone el olvido al que ha sido sometida la figura de Ángel Ossorio y Gallardo. Y lo hace desde uno de los aspectos que más interesaría al jurisconsulto, político e intelectual madrileño: su visión de Cataluña y del catalanismo. Una relación, la de Ossorio con Cataluña, de una extraordinaria intensidad y sinceridad, desde 1907 cuando fue nombrado gobernador civil de Barcelona hasta su muerte en el exilio argentino en 1946. Durante estas cuatro décadas Ossorio irá adquiriendo la amistad y la admiración de una larga lista de los principales protagonistas de la vida política, cultural y social de Cataluña. Una relación que lo convertirá en un verdadero «amigo» de todo lo catalán, y aún más, en uno de los pocos catalanófilos españoles de la primera mitad del siglo XX.

Resum:
Guia dels itineraris que els centres i institut d’estudis dels territoris de parla catalana organitzen el 2008 amb motiu del Bicentenari de la Guerra del Francès. Amb motiu de l’inici del bicentenari de la guerra del Francès (1808 – 1814), l’Institut Ramon Muntaner ha coordinat l’edició d’una guia d’itineraris, organitzats per diversos centres d’estudis de parla catalana, que s’endinsen en la història de diverses localitats ara fa dos-cents anys. L’Arboç, Valls, Móra d’Ebre, Tortosa, Ulldecona, Gratallops i Bellmunt són les cinc poblacions de les comarques de Tarragona en les quals s’han dissenyat recorreguts pels escenaris de la guerra del Francès. A tot Catalunya, s’han marcat dotze itineraris. La guia la lliuren gratuïtament els centres i instituts d’estudis que fan un itinerari.

Resum: El líder catalanista Francesc Cambó va ser també un dels referents polítics més emblemàtics de la dreta espanyola del primer terç del segle XX. És per això que resulta del més gran interès analitzar quina va ser la seva posició política en un moment cabdal, el que va des de la fi de la Dictadura de Primo de Rivera (gener 1930) fins a l’adveniment de la República(abril 1931), atès que ell mateix creia que aquella era la meva hora. L’obra de Borja de Riquer il·lumina amb noves dades, inèdites fins avui, l’actuació de Cambó, un polític considerat llavors la gran esperança dels sectors conservadors espanyols i de la Monarquia d’Alfons XIII. Enfront del que fins ara s’ha dit i el mateix Cambó ha deixat escrit a les seves Memòries, Riquer explica les causes reals (l’oposició dels sectors militars i civils més reaccionaris) que impediren que el líder catalanista assumís un lloc rellevant en el govern espanyol. El llibre reprodueix documents inèdits que donen una nova visió de l’actitud de Francesc Cambó enfront del règim republicà, del seu pensament polític davant la crisi de juliol de 1936 i, tot plegat, ofereix una nova imatge d’aquest penúltim Cambó.

Resum: L’obra Polítics i militars a la Guerra del Francès (1808-1814) aprofundeix en diversos aspectes encara poc estudiats d’aquest conflicte bèl·lic que inaugura la història contemporània al nostre país. Descriu la mentalitat i el capteniment de les elits catalanes de l’època, treu a la llum la personalitat i actuació dels dirigents polítics –molts d’ells força desconeguts– que van bastir la resistència antinapoleònica a Catalunya, i exposa l’evolució de les institucions de govern del Principat: vocals catalans a la Junta Central espanyola, diputats catalans a les Corts de Càdis, Junta Superior de Catalunya i Diputació. També analitza les relacions entre el Principat i el govern espanyol durant la guerra, i la coexistència –sovint tensa– entre els polítics catalans i els militars de l’exèrcit regular present a Catalunya. Una altra part del treball es dedica a l’anàlisi de l’esmentat exèrcit regular que va actuar aquí contra les tropes franceses: els seus caps militars, l’estratègia i actuació pràctica, els costos econòmics i l’aparell administratiu (Intendència). També hi ha a l’obra àmplies referències a la política econòmica i fiscalitat, així com al fenòmen del radicalisme, a les conspiracions i a l’espionatge. Polítics i militars a la Guerra del Francès (1808- 1814) és el fruit d’un rigorós treball de recerca als arxius de Madrid, Segòvia, Simancas i Barcelona. Es basa en una documentació en bona part inèdita, i es complementa amb la referència a la bibliografia més actual. L’obra té vocació de precisió històrica, però també de síntesi i de divulgació

Resum: La nova societat industrial forjada al segle XIX va generar espais de sociabilitat laics adequats per al nou món urbà, que es concretaven en fórmules associatives que perseguien objectius específics. Així trobem els casinos, que oferien un espai recreatiu i lúdic als socis, procedents de les classes dirigents. Acollien una burgesia en ascens, ja fos d’origen industrial, comercial o agrari i també les professions liberals. El Casino de Vic, nascut el 1848, és el segon casino més antic de Catalunya i un dels degans d’Espanya. Ha aplegat les classes dirigents de la ciutat i de la comarca d’Osona. Durant la segona meitat del segle XIX i primer terç del segle XX, tenia un caràcter marcadament elitista, però mai no ha estat impermeable a la resta de col·lectius, especialment a la segona meitat del segle XX. De forma progressiva, el Casino de Vic s’ha anat transformant en un centre cultural i social molt actiu i molt viu. Va néixer com a casino dels senyors per esdevenir un casino de ciutadans inquiets. Entitat d’entitats, degana del moviment associatiu de Vic, la seva petjada en la història ha estat profunda. Un espai al centre de la ciutat per compartir, conviure i conversar.

Resum:
Els anys trenta no van ser un moment òptim per als interessos polítics de la Lliga Regionalista de Barcelona. Com era previsible, la Lliga de Sabadell també es va veure immergida en una notable desorientació, que es va traduir en la derrota electoral de tots els comicis que es dugueren a terme al llarg de la Segona República.

Resum: El llibre aborda el paper de la dona en el moviment catalanista durant la II República (1931-1936), moment en què després de l’aprovació de la Constitució del 1931, se li concedí el dret de sufragi.

Resum: El llibre d’Arnau Gonzàlez i Gisela Bou La creació del mite Lluís Companys. El 6 d’octubre de 1934 i la defensa de Companys per Ossorio y Gallardo, basat en l’apassionant correspondència inèdita entre Companys i el seu advocat madrileny, descobreix aspectes fins ara desconeguts de la personalitat del president de la Generalitat, simbòlic màrtir de la Catalunya contemporània.
L’empresonament del president Companys pel govern republicà espanyol després del fracàs de la proclamació per part de la Generalitat de l’Estat català dins la República federal espanyola el 6 d’octubre de 1934 va ser l’inici del naixement del mite Companys, que s’intensificaria amb el seu assassinat al castell de Montjuïc, per ordre del general Franco, el 15 d’octubre de 1940.
El 1934 Companys va encarregar la seva defensa jurídica davant del Tribunal de Garanties Constitucionals a l’advocat madrileny Ángel Ossorio y Gallardo, qui va entendre la necessitat de presentar un Companys sacrificat per Catalunya, per les seves llibertats i per la democràcia republicana. El llibre d’Arnau Gonzàlez i Gisela Bou és una de les aportacions més valuoses al coneixement d’aquesta qüestió.

Resum: El període 1931-1945 fou per a Montornès del Vallès una etapa de grans canvis i transformacions tant socials com polítiques i culturals. El pas de la Dictadura de Primo de Rivera a la II República va suposar una renovació de la vida del municipi que es va veure accentuada per l’esclat de la Guerra Civil i que va acabar trencant-se amb la instauració del règim franquista. L’estudi analitza aquestes múltiples transformacions de l’estructura políticosocial i els fets que marcaren la història de Montornès del Vallès en aquells anys: des de la proclamació de l’Estat Català el 6 d’octubre de 1934 per part de la secció local d’ERC, passant per la violència revolucionaria de la guerra, fins a la repressió de la Comisión de Libertad Vigilada del primer franquisme.

Resum:
Maria Gemma Rubí ens proporciona una suggestiva anàlisi de com es va produir la lenta transició del liberalisme a la democràcia a la ciutat de Manresa, prototipus de ciutat mitjana dins el teixit urbà de Catalunya, en el període de la Restauració (1875-1923). El llibre proposa un model per explicar la transició de la política protagonitzada per notables a la política de masses que és extrapolable a d’altres ciutats. El model conjuga diversos elements com són el progrés del vot representatiu, el desenvolupament d’una política competitiva i d’un cert pluralisme polític, la capacitat mobilitzadora del calolicisme polític i del republicanisme, la importància de les relacions clientelars i el sorgiment d’un nou clientelisme associat als partits polítics. Ens explica, en resum, com en aquell període vam canviar la societat, les formes d’exercici del poder i els estils de fer política en una direcció mes plural, malgrat que els canals de representació no eren els adequats.

Resum: Aquest llibre és una anàlisi exhaustiva del període constitutiu del pancatalanisme com a moviment cultural, polític i social, entre els anys 1931 i 1939. Concebut al llarg de la Renaixença, a la segona meitat del segle XIX, el terme “Països Catalans” es consolidà als anys trenta del segle XX i tingué com a motor d’expansió l’Estatut d’Autonomia assolit pel Principat, que fou l’impulsor i el referent per a la resta dels territoris. El govern de la Generalitat de Catalunya, els partits polítics, com ara ERC, la Lliga o UDC, i els moviments associatius nacionalistes, com ara Palestra o la FNEC, foren el model de les relacions amb els sectors pancatalanistes del País Valencià i de les Illes Balears, minoritaris però puixants. Els vincles entre els diferents territoris no foren fàcils i provocaren polèmiques que han arribat gairebé idèntiques fins avui dia: la unitat de la llengua, l’imperialisme català o el terme a utilitzar per a definir totes les terres de llengua catalana. A partir d’una recerca a fons en la premsa nacionalista d’arreu dels Països Catalans,d’arxius particulars i d’una àmplia bibliografia, hom pot concloure que el pancatalanisme de l’època republicana establí la primera pedra teòrica i política d’un moviment que es tallà en sec el 1939 a causa de la instauració de la dictadura franquista. L’ús i l’acceptació creixent del terme “Països Catalans” el va situar a poc a poc en un lloc destacat de l’ideari del nacionalisme pancatalà i, als anys seixanta, recuperà protagonisme gràcies a intel·lectuals com ara Joan Fuster.

Resum: Els diputats escollits a les Corts Constituents de la II República formaren la primera representació parlamentària catalana caracteritzada pels postulats republicans, esquerrans i catalanistes, que apartava de manera quasi absoluta els vells partits dinàstics, els radicals i els regionalistes de la Lliga. Una obra d’una gran actualitat perquè segueix de prop la intensa batalla política per a assolir l’Estatut d’Autonomia de 1932.

Resum: Fuster analitza l’etapa de 1843 a 1854, la «dècada moderada», en la qual s’estabilitza i es defineix el model del que serà l’Estat liberal espanyol fins a 1868. Per a Catalunya, aquella dècada va ser especialment important perquè és el moment que apareix en clarament les dificultats d’encaix d’una societat industrial en el marc d’un Estat espanyol amb vocació especialment agrària, els dirigents del qual rebutjaven la industrialització moderna, la fàbrica i les seves conseqüències en el camp de la transfo rmació econòmica i social. El llibre il·lustra molt bé aquests problemes i representa una contribució molt interessant al coneixement del segle XIX català. Ens ajudarà a entendre millor els problemes que Catalunya va trobar per encaixar el seu desenvo lupament industrial en el marc d’un liberalisme bastard on les Constitucions no es complien i les eleccions eren sistemàticament falsejades en una monarquia sotmesa al poder dels militars.

Resum:
Tots a l’escola? és un títol que juga amb la ironia de les intencions educatives liberals de la primera meitat del segle XIX. El llibre pretén explicar els avenços en matèria educativa del XIX espanyol des de la crítica objectiva que permet la distància del temps. La lectura del text descobreix un evident esforç legal del liberalisme per implantar l’ensenyament general, crear el mitjà i reorganitzar el superior, però també palesa una limitació, perceptible en l’estudi local de Lleida a l’hora de concretar les infraestructures materials i humanes planificades. Amb tot i amb això, fou mèrit dels liberals vuitcentistes la plasmació del sistema educatiu espanyol contemporani, el qual, com s’aprecia en aquest volum, resultà del debat i l’enfrontament entre les tendències polítiques del moment. Aquest treball fou guardonat amb el XXII Premi Ferran Soldevila de Biografies i Investigacions Històriques convocat per la Fundació Congrés de Cultura Catalana.

Resum: La democràcia es va obrir camí lentament en el marc d’un sistema polític que solament era liberal, malgrat haver reconegut els drets polítics als ciutadans de sexe masculí. El 1891 el sufragi universal masculí va ampliar notablement la representació política de la ciutadania, però la supervivència del règim polític depenia del control rigorós del vot que havien d’exercir les autoritats governamentals, perquè aquesta era l’espina dorsal del sistema polític sorgit de la constitució de 1876. Mots com tupinada, roda falsa d’electors o candidat cunero formen part de la nostra història electoral, d’una època en què els ciutadans començaven a exercitar-se en el dret de sufragi i al mateix temps el règim polític de la Restauració institucionalitzava unes pràctiques fraudulentes conduents a fasilficar els resultats de les urnes. Aquestes pràctiques van ser presents en la prehistòria de la nostra democràcia, en el decurs d’un procés molt lent i ple d’obstacles que va fer possible el trànsit del liberalisme a la democràcia. El llibre que teniu a les mans analitza la vida política de la societat manresana del darrer quart del segle XIX, l’establiment del torn dinàstic, la marginació del carlisme, del republicanisme i de l’obrerisme, el sorgiment del catalanisme polític i la decisiva conjuntura finisecular d’àmplia mobilització que osa en entredit les bases del sistema polític