Diccionari Biogràfic dels Parlamentaris de Catalunya (1810-1939)
Aquest Diccionari s’alimenta de les dades procedents d’un sistema de gestió i informació documental format per tres bases de dades, biogràfica, documental i bibliogràfica, que s’ha construït exprofesso sobre els parlamentaris catalans que van exercir la seva tasca política i institucional durant el període comprès entre 1868 i 1923. La base de dades biogràfica contempla informació personal, professional, política i l’activitat parlamentària dels diputats i senadors catalans. S’han explorat i s’han explotat de forma exhaustiva una pluralitat de fonts hemerogràfiques, arxivístiques i bibliogràfiques.
Tres projectes de recerca competitius (BHA 2002-01307, HUM 2005-01485, HAR-2009-08089) finançats per la Direcció General d’Investigació i pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional han propiciat la tasca d’un equip d’investigadors que ha treballat entre 2006 i 2008.
La base de dades biogràfica està integrada per 673 registres corresponents als parlamentaris que van formar part de les Corts Generals entre 1869 i 1923, i que per tant van prendre possessió efectiva de la seva acta. En concret, 562 foren diputats, 197 senadors, i 86 foren alhora diputats i senadors. Respecte al Sexenni Democràtic, el total de parlamentaris fou de 191, 158 dels quals eren diputats i 51 senadors. Solament 18 foren simultàniament diputats i senadors. En relació amb la Restauració borbònica, Catalunya envià a les cambres legislatives 522 parlamentaris: 438 diputats, 164 senadors i 80 diputats que també foren senadors.
El període cronològic observat creua diferents règims polítics, des de l’experiència democràtica i republicana del Sexenni Revolucionari (1868-1874), fins a la Restauració canovista, finalitzant la investigació amb la crisi d’aquest règim polític que donà pas a la Dictadura de Primo de Rivera. L’explotació i formalització de les dades recollides ofereix una infraestructura de recerca bàsica a la comunitat d’investigadors, i alhora obrir o bé aprofundir en diferents vies de recerca; com per exemple, analitzar la representació dels interessos polítics de Catalunya en les Corts Generals d’una banda, i per l’altra, estudiar les continuïtats i ruptures que es van establir entre les generacions de polítics del Sexenni i de la Restauració. L’atractiu principal del període històric a investigar resideix principalment en el tipus de representació política que va tenir lloc durant aquests anys en els quals la lluita política essencial es va centrar en la defensa del proteccionisme de l’economia catalana, més enllà de les grans ideologies polítiques i de la representació dels interesos territorials dels districtes catalans. Evidentment, la pèrdua dels mercats colonials va posar fi a un tipus de representació política vertebrada en els interessos de les grans corporacions econòmiques, molt eficaç durant aquests anys, però de diferent encaix a l’albada del segle XX, a causa de la irrupció del catalanisme polític conservador representat per la Lliga Regionalista i de la reorganització política del republicanisme català. En darrer lloc, l’estudi de l’activitat parlamentària d’aquest personal polític facilita també remuntar l’estudi de la qüestió catalana al darrer terç del segle XIX.
Membres investigadors: Gemma Rubí i Marició Janué (coordinació). Josep Lluís Martin Berbois, Josep Armengol i Arnau González.