Workshop internacional “Scandals and Politicization of (Anti)Corruption. From Loyal Subjects to Mass Politics (17th – 20th Centuries)” (12 – 13/12/2024)
Ens plau anunciar-vos la celebració del workshop internacional “Scandals and Politicization of (Anti)Corruption. From Loyal Subjects to Mass Politics (17th – 20th Centuries)”, que tindrà lloc els dies 12 i 13 de desembre de 2024 a la Sala de Graus de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB.
El taller està organitzat per Gemma Rubí, Joan Pubill-Brugués i Ricard Torra-Prat, integrants del Grup de Recerca en Estudis Polítics, les Identitats, les Institucions i la Corrupció (GREPIIC) de la UAB i/o bé del projecte “Historia de la corrupción y de la desconfianza política en España (1750-1975)” (PID2022-140247NB-100).
L’acte comptarà amb la participació de diversos experts internacionals en el fenomen dels escàndols de la corrupció.
Seminari permanent del GREPIIC (04/12/2024)
Postguerra, corrupció i Falange. Arrese, ministre secretari general de FET y de las JONS
A càrrec de Joan Maria Thomàs (Universitat Rovira i Virgili).
Dimecres 4 de desembre de 2024, a les 17:15, a la Sala d’Actes de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB.
També es podrà seguir per streaming a través del següent enllaç.
Seminari permanent del GREPIIC (27/11/2024)
Jueces contra la República: el poder judicial frente a las reformas republicanas
A càrrec de Rubén Pérez Trujillano (Universidad de Granada).
Dimecres 27 de novembre de 2024, a les 17:15, a la Sala d’Actes de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB.
També es podrà seguir per streaming a través del següent enllaç.
“Caciquisme a la Catalunya de la Restauració”. Intervenció de Gemma Rubí al capítol 1139 de “En Guàrdia!”, a Catalunya Ràdio, 26/10/2024
En la Catalunya de la Restauració borbònica, en el marc d’una societat cada vegada més industrialitzada, hi havia cacics territorials com els que existien en altres comunitats més agràries. El caciquisme no anava directament relacionat amb el retard econòmic. Tot i això, Catalunya va ser un dels llocs en què el sistema de torn dinàstic de la Restauració va caure més aviat en el desprestigi. En el cas català, com en moltes altres parts d’Europa, les campanyes de denúncia del caciquisme van suposar un pas important en la lenta evolució del liberalisme polític a la democràcia entre els segles XIX i XX, que coincidia amb l’eclosió de la societat i la política de masses. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Gemma Rubí Casals, catedràtica d’Història Contemporània de la UAB, membre del Grup de Recerca en Estudis Polítics, les Identitats, les Institucions i la Corrupció.
Escolta el podcast a través del següent enllaç.
Nova publicació: Ricard Torra-Prat, Joan Pubill-Brugués i Arndt Brendecke, Corruption, Anti-Corruption, Vigilance, and State Building from Early to Late Modern Times, Routledge, 2024.
Corruption, Anti-Corruption, Vigilance i State Building from Early to Late Modern Times desafia els enfocaments historiogràfics actuals, proposant noves interpretacions per repensar la relació entre la corrupció i les transformacions sociopolítiques i econòmiques des dels inicis de la globalització.
Adoptant enfocaments transnacionals i a llarg termini, el llibre explora la dimensió històrica de nocions com la rendició de comptes, la transparència i la vigilància en els seus contextos polítics, socials i jurídics immediats. El punt de partida és considerar la corrupció no com una categoria moral sorgida el 1789 per deslegitimar sistemes estatals passats, aliens o presents, sinó com un concepte en disputa constant que també s’ha d’historizar en les societats del passat. La col·lecció revisa cronologies i examina diferents marcs locals, regionals i nacionals, posant en relleu que el camí cap a la modernitat va ser contestat i es va veure afectat per una sèrie de circumstàncies úniques, com ara revolucions i poders polítics externs.
Aquest llibre, que es basa en les investigacions més recents i ofereix nous mètodes de recerca, és un recurs convincent per als acadèmics interessats en la història política i la història de la corrupció.
Seminari permanent del GREPIIC (24/05/2024)
Una caracterització preliminar de la implementació de polítiques d’integritat: el cas de la Comunitat Valenciana
A càrrec de Gonzalo Pardo i Maria Ángela Abellán (Universitat de València).
Divendres 24 de maig de 2024, a les 11:00, a la Sala de Vistes de la Facultat de Dret de la UAB.
També es podrà seguir per streaming a través del següent enllaç.
Noves publicacions: Daniel Vallès Muñío i Elisabet Velo Fabregat (dirs.), Acció normativa de Generalitat republicana (I), Generalitat de Catalunya, 2024; Elisabet Velo Fabregat i Daniel Vallès Muñío, Represa de l’activitat normativa de Catalunya en l’etapa republicana (1931-1939), Generalitat de Catalunya, 2024.
Acció normativa de la Generalitat Republicana (I) és un llibre que tracta de mostrar com la Generalitat republicana i el Parlament van bastir normativament la societat catalana: mitjans de comunicació, justícia, seguretat pública, educació, drets socials, salut, drets de les dones, llengua i cultura i agricultura. S’exposen les lleis i normes que afectaren aquests àmbits. Però també es reflexiona sobre la resolució del conflicte polític i allò que s’hagués pogut fer en acció exterior, però que no es materialitzà. Un conflicte a l’ombra de la legislació republicana: la imposició del model territorial el 1931, els Fets d’Octubre de 1934, el cop d’Estat de 1936 i la victòria franquista de 1939. Tots ells denoten que, malgrat la voluntat dels legisladors catalans de modernitzar el país, no sempre va ser una empresa fàcil ni pacífica, per bé que es va veure definitivament trencada el 1939.
Pel que fa a La represa de l’activitat normativa de Catalunya en l’etapa republicana (1931-1939), és una obra derivada de la primera monografia, de la col·lecció “Referents”, núm. 22, volum I, de la Generalitat de Catalunya. S’hi sintetitza l’anàlisi feta sobre algunes de les normes jurídiques més importants aprovades pel Govern i pel Parlament de Catalunya entre els anys 1931 i 1939. En el transcurs de la Segona República, tant la Generalitat com el Parlament de Catalunya van impulsar una producció normativa que va bastir la societat catalana dotant-la d’eines jurídiques en matèries com els mitjans de comunicació, la justícia, la seguretat pública, l’educació, els drets socials, la salut, els drets de les dones, la llengua i la cultura, i l’agricultura. Es reflexiona sobre altres qüestions com la resolució del conflicte polític, ben present en el període republicà, així com sobre allò que s’hauria pogut fer en acció exterior però que els dirigents catalans no van dur a terme.
Seminari permanent del GREPIIC (19/04/2024)
Presentació del llibre: “La ciudad de la Huerta. Percepciones de Valencia en conflicto (1875-1910)”
A càrrec de l’autor, Jorge Ramón Ros (Universitat de València).
Divendres 19 d’abril de 2024, a les 12:00, a la Sala d’Actes de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB.
També es podrà seguir per streaming a través del següent enllaç.
Presentació del llibre “Macià, el president del poble. Orígens ponentins i pensament polític” de Quintí Casals i Marc Macià (Espai Macià, Les Borges Blanques) – 18/04/2024
Presentació del llibre: “Macià el president del poble. Orígens ponentins i pensament polític” (Editorial Fonoll, 2024)
A càrrec dels autors, Quintí Casals Bergés i Marc Macià Farré (Universitat de Lleida).
Dijous 18 d’abril de 2024, a les 19:00, a l’Espai Macià de Les Borges Blanques.
“L’afer Bloch”. Intervenció de Joan Torrents Juncà al capítol 1087 de “En Guàrdia!”, a Catalunya Ràdio 16/03/2024
El novembre del 1931, tot just acabada de néixer la II República, el diari La Publicitat va destapar un suposat cas de corrupció que havia implicat polítics republicans i socialistes de la Generalitat de Catalunya i dels ajuntaments de Barcelona i Tolosa, i que els havia relacionat amb l’estafador francès Lazare Bloch. El que es va conèixer com l’afer Bloch va suposar un escàndol polític i financer que podia posar en qüestió els fonaments del nou règim republicà, quan justament el que es volia era posar en pràctica un projecte de moralització pública de les institucions. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Joan Torrents Juncà, investigador predoctoral i de Formació de Professorat Universitari a la UAB i membre del Grup de Recerca en Estudis Polítics, les Identitats, les Institucions i la Corrupció.
Escolta el podcast a través del següent enllaç.
Call for Papers: congrés internacional “Electoral Fraud and Political Distrust: Entanglements and new Perspectives of Study in Modern Europe (c.1750-c.1950)” (Universitat Autònoma de Barcelona, 29-30/01/2025)
Des del Grup de Recerca en Estudis Polítics, les Identitats, les Institucions i la Corrupció (GREPIIC) ens plau informa-vos del següent call for papers:
Els estudis electorals i els estudis sobre frau electoral reben des de fa temps l’atenció dels estudiosos, especialment d’història, ciències polítiques i sociologia, entre d’altres disciplines. Fins a les darreres dècades del segle XX els estudis sobre eleccions s’havien centrat, principalment, en l’agència de les elits polítiques, deixant de banda les experiències dels altres actors, com ara els electors i no electors. Algunes tendències projectaven sobre l’electorat una imatge d’apatia i desmobilització, especialment abans del sufragi universal. Com a resultat, el frau electoral s’entenia, sobretot, com una forma de domini governamental.
Aquesta conferència no té com a objectiu qüestionar l’existència del frau electoral
promogut pels governs. Ha estat àmpliament demostrat a Europa, Amèrica
i altres contextos, amb aportacions que demostren la intervenció irregular de
governs a les eleccions (Araque, 2008; Voilliot, 2005; Ruderer, 2016). Aquesta situació no estava renyida amb discursos impugnadors (Fernández Peña, 2023; Rubí, 2020).
Aquest enfocament sobre el frau electoral es connecta fàcilment amb les percepcions socials de la desconfiança cap a les elits polítiques i els governs. Les relacions de confiança i desconfiança entre governats i governants s’han explorat des dels orígens de la modernitat, considerant el significat de la governança i la sobirania (Knights, 2021; Rosanvallon, 2010). No obstant això, la relació entre la desconfiança i el frau electoral gairebé no s’ha estudiat i, quan s’ha abordat, s’ha fet al voltant de la idea d’apatia dels electors, que mantindrien un paper merament tutelat. Aquest congrés pretén abordar el frau electoral com una qüestió de desconfiança política dels ciutadans envers la política en general i els polítics en particular, però des d’una posició activa i no necessàriament sotmesa de l’electorat.
Entenem el frau electoral com una eina que té com a objectiu principal influir en les condicions lliures de vot per obtenir un resultat favorable. També reconeixem les contribucions de base de la història social de la política, que han renovat els estudis electorals en les últimes dècades i han contribuït a la comprensió de l’electorat amb una independència en ascens (O’Gorman, 1989; Lawrence, 2009; Garrigou, 2002). Els electors ja no es consideren des d’una posició de submissió (Luján, 2023a).
També s’han examinat altres matèries i explorat noves perspectives d’estudi. Per aquest motiu, considerem d’interès científic examinar el paper tant dels electors com dels no electors i la seva relació amb el poder polític.
Aquesta jornada pretén contribuir als debats i plantejaments recents sobre el frau electoral, com els que ofereixen la nova història de la corrupció política, els estudis de gènere, la politització popular o la història cultural de la política, entre els principals. La relació entre el frau electoral i la desconfiança política pot proporcionar la base teòrica dels papers a l’hora d’abordar el tema des d’aquestes diferents metodologies.
En particular, suggerim tenir en compte els estudis de gènere les contribucions dels quals sovint s’han relacionat amb una perspectiva cultural a l’hora d’abordar els estudis electorals. Les interpretacions procedents d’aquests estudis han modernitzat el tema amb explicacions significatives tenint en compte els rols de la masculinitat en la política (McCormack, 2007 i 2012) i la configuració de les cultures polítiques a partir de la intervenció de les dones (Lauwers, 2022; Gleadle, 2009). Fins i tot una anàlisi dins dels paràmetres d’interseccionalitat oferiria perspectives inèdites. Les contribucions publicades recentment han demostrat com qüestions socials com l’ètnia, la classe o el gènere contribuïen (i contribueixen) a generar desigualtat tenint en compte la participació política. També han permès repensar processos de participació electoral i democratització (Baudot, 2023).
Pretenem connectar aquestes perspectives enriquidores amb el frau electoral i la desconfiança política de manera que les noves aportacions puguin il·luminar el paper dels subjectes habitualment descuidats en relació al frau electoral o les visions renovades dels subjectes ja explorats. Els documents haurien de posar més atenció a la relació entre aquests col·lectius i els governs. La història de la politització popular també pot contribuir a l’avenç de la investigació, revisant el paper i l’agència dels subjectes corrents en relació al frau electoral. De fet, aquests grups ja s’han començat a considerar com a actors amb impacte en la política i el clientelisme (Monier, 2023; Crook and Crook, 2023).
Una altra perspectiva que sembla essencial és la de la nova història de la corrupció política, que ha permès renovar la comprensió d’aquest fenomen combinant mètodes de la història de les idees i l’anàlisi dels discursos, juntament amb la història social. És a dir, analitzar conjuntament discursos i pràctiques per interpretar els valors morals associats a determinades conductes. Entenem que, tant des del punt de vista cultural com social, la nova història de la corrupció política ha contribuït a renovar els estudis electorals des de diferents perspectives. Trobem valuoses aquelles publicacions que han considerat el significat de les males pràctiques electorals (Villette, 2015), i que poden inspirar obres que revisin pràctiques com l’extorsió, els rumors falsos, el suborn, etc.
Finalment detectem la necessitat de prestar més atenció a les fonts primàries desateses o ignorades durant molt de temps, com les protestes electorals, els recursos al cens/taula electoral per incloure o excloure potencials electors, les discussions a les sales de comissió (Rix, 2022), etc. Aquestes fonts poden aportar més llum sobre la comprensió del frau electoral des d’alguns dels enfocaments esmentats anteriorment. Hi ha poques obres que en hagin abordat l’anàlisi d’aquestes fonts i constitueixen aportacions enriquidores (Luján, 2023b; Rubí, 2019; Ricci i Porto Zulini, 2016).
Aquestes directrius no exclouen altres propostes innovadores que puguin haver estat oblidades per l’organització, però també poden contribuir a debats sobre el frau electoral i la seva relació amb la desconfiança política.
El congrés tindrà lloc a la Universitat Autònoma de Barcelona els dies 29 i 30 de gener de 2025. Es preveu que els participants a la conferència proporcionin els primers esborranys de les seves ponències el desembre de 2024 per fomentar la discussió durant l’esdeveniment.
Directrius per a les propostes
Aquest congrés pretén reunir propostes que abordin casos de frau electoral des de
de la segona meitat del segle XVIII fins a les primeres dècades del segle XX. Es tindràn en compte propostes que abordin qualsevol entorn geogràfic d’Europa (des d’una perspectiva comparada o transnacional). Encara que l’anglès pot ser la llengua comuna de la conferència, les propostes es poden redactar en anglès, castellà o català.
Les propostes de paper han d’incloure:
- Un títol provisional
- Un resum d’unes 300-400 paraules (aproximadament 1 pàgina)
Les propostes es poden enviar a la comissió organitzadora durant tot el mes de març
2024, essent el 15 d’abril de 2024 la data límit per a la recepció de propostes.
Organització i contacte
- Oriol Luján, professor lector (Universitat Autònoma de Barcelona), oriol.lujan@uab.cat
- Gemma Rubí, catedràtica (Universitat Autònoma de Barcelona), mariagemma.rubi@uab.cat
Seminari permanent del GREPIIC (15/03/2024)
Prerrogatives constitucionals de la Corona a l’estat espanyol i desafiaments actuals.
A càrrec d’Alfredo Ramírez (Universitat Autònoma de Barcelona) i Damià del Clot (Universitat Autònoma de Barcelona)
Divendres 15 de març de 2024, a les 11:00, a la Sala de Vistes de la Facultat de Dret de la UAB.
També es podrà seguir per streaming a través del següent enllaç.
Call for Papers: workshop internacional “Scandals and Politicization of (Anti)Corruption. From Loyal Subjects to Mass Politics (14th – 20th Centuries)” (Pati Manning, 12-13/12/2024)
Abusos de poder, crims obscens, comportaments herètics, anatemes violents… En definitiva, qualsevol acte o discurs que transgredeixi les normes establertes, han escandalitzat les societats al llarg dels segles, depenent de cada context històric. Ja sigui centrant-se en tribunals, cancelleries o bisbats dels antics règims, o en
les institucions parlamentàries dels Estats liberals, els escàndols han exposat els límits de la tolerància col·lectiva envers les desviacions polítiques i el qüestionament dels valors morals i l’ètica pública. En aquest sentit, estudiar els escàndols de corrupció és una oportunitat per comprendre com funcionen les relacions de poder i la politització. Un cop es revelen les pràctiques corruptes, l’esclat d’un escàndol pot erosionar l’autoritat i la legitimitat polítiques. Així doncs, l’statu quo és qüestionat i el poder és escrutat.
Alhora, la impugnació de la governança no sempre ha comportat un desig de justícia. Els ideals de reparació, l’exigència de reformes profundes, la lluita per la transparència o les demandes ciutadanes d’esclariment dels fets poden haver estat inicialment motivats pel faccionalisme o els interessos partidistes. La retòrica anticorrupció pot haver disfressat sentiments malsans com la venjança. També pot ser un canal per aconseguir la notorietat pública o el benefici privat. De la mateixa manera, els escàndols poden ser instrumentalitzats en funció dels objectius i metes: estabilitzar el poder governamental, servir com a eina correctiva o com a pretext per enderrocar un règim. En qualsevol cas, poden afectar les pròpies estructures de poder.
Partint de totes aquestes premisses, aquest workshop internacional pretén considerar el potencial polititzador dels escàndols. Entenem per politització, en sentit ampli, com totes les nocions i idees que fan que les persones tinguin consciència política i els ajuden a definir l’esfera política. Fomenten la indignació pública, però les propostes i solucions poden ser alternatives i, fins i tot, antagòniques. Considerant els escàndols al llarg de diferents marcs nacionals i cronològics, des de les admonicions que es troben als espills de prínceps (specula principum) fins a les manifestacions de masses durant l’època d’entreguerres, passant per les causes cèlebres de l’Antic Règim, l’objectiu és fomentar el debat historiogràfic sobre la capacitat dels escàndols polítics per a mobilitzar totes les classes socials, revisar els valors socials i influir en les ideologies dels individus.
Per aquest motiu, es convida els participants a presentar propostes privilegiant els temes següents:
- Cultures polítiques i lluita contra la corrupció.
- Religiositat, política corrupta i bé comú.
- Raons i objectius de la denúncia de la mala conducta a l’exercici del càrrec.
- Rumors, reclams populars i la fabricació/difusió d’escàndols.
- Els escàndols com a relats polítics.
- Casos comparatius al llarg de la història.
S’accepten propostes d’unes 500 paraules sobre els temes esmentats més amunt
fins a l’1 de juny del 2024, juntament amb un breu CV. Les propostes s’han d’enviar a Scandalspolitization@gmail.com.
La decisió sobre les propostes rebudes s’anunciarà el 31 de juliol de 2024. Les contribucions presentades durant el taller seran recollides per a la publicació per una editorial de prestigi.
Comitè organitzador:
- Dr Joan Pubill-Brugués (Margarita Salas, Universitat Autònoma de
- Barcelona)
- Dr Ricard Torra-Prat (Beatriu de Pinós, Universitat Autònoma de
- Barcelona)
- Prof. Dra. Maria Gemma Rubí Casals (Universitat Autònoma de Barcelona)
Amb el suport de:
- PID2022-140247NB-100, Historia de la corrupción y de la desconfianza política en España (1750-1975)
- 2021 BP 00040, Political Corruption and Statebuilding in 18th Century Spanish Monarchy
- 2021 SGR 00053 Grup de Recerca en Estudis Polítics, les Identitats, les Institucions i la Corrupció
Seminari permanent del GREPIIC (01/03/2024)
Presentació del llibre: “Todo por el pueblo y para el pueblo. Los orígenes de la democracia en España (1808-1890)”
A càrrec de l’autor, Quintí Casals (Universitat de Lleida).
I, a continuació, presentació del projecte de tesi doctoral: “Clientelisme polític i corrupció en el Partit Republicà Radical d’Alejandro Lerroux (1901-1936)”
A càrrec de Raúl Cuenca (Universitat Autònoma de Barcelona)
Divendres 1 de març de 2024, a les 11:00, a la Sala d’Actes de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB.
També es podrà seguir per streaming a través del següent enllaç.
Seminari MUHBA: “Barcelona. La ciutat de la República” (MUHBA Padellàs, 18/01/2024)
Coincidint amb el 150è aniversari de la I República, aquest seminari pretén donar a conèixer a la ciutadania els darrers avenços en la recerca.
Coordinador científic: Jordi Roca Vernet
Dijous, 18 de gener de 2024
MUHBA Padellàs
Programa:
16.00 h Obertura
16.15 h La pressió carlina sobre la ciutat de Barcelona, Lluís Ferran Toledano (UAB)
17.00 h Festes i músiques durant la República, Anna Costal (ESMUC)
17.45 h Pausa
18.00 h El derribo de la Primera República: Barcelona en el imaginario antifederal, Eduardo Higueras (UNED)
18.45 h L’espai públic durant la I República, Jordi Roca Vernet (UB)
19.30 h Debat
https://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/docs/SeminariRepublica.pdf
Seminari permanent del GREPIIC (24/10/2023)
Corruption, Public Service and Common Good
A càrrec del professor Ian Cawood (University of Stirling).
Dimarts 24 d’octubre de 2023, a les 11:30, a la Sala d’Actes de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB.
També es podrà seguir per streaming a través del següent enllaç.
Nova publicació: Quintí Casals Bergés, Todo por el pueblo y para el pueblo. Los orígenes de la democracia contemporánea en España (1808-1890), Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2023.
Quintí Casals presenta un estudi empíric que pretén cimentar l’anàlisi descriptiva i la interpretació dels inicis de la democràcia a Espanya durant el segle XIX. Destaca per les seves facetes inèdites que desplega per al coneixement dels idearis, personatges, grups i pràctiques d’aquells que van enarborar la democràcia com a bandera al llarg del segle, en un desenvolupament que ofereix continguts innovadors en incorporar a les fonts d’arxiu els testimonis, relats i d’altres recursos documentals que permeten rescatar successos carregats de significats i sentits generats per les vivències d’aquells que van obrir de manera constant i esperançadora les metes creixents de la democràcia política a cada moment.
Davant l’oligarquia liberal dels grans contribuents que van governar la major part del segle, els demòcrates exclosos del joc polític es van integrar en un programa polisèmic de conceptes comuns compartits (Poble, progrés, sufragi universal, república democràtica, drets naturals, legalitat, harmonia social, emancipació del quart estat...) per tal de lluitar pels drets de tots els ciutadans espanyols de sexe masculí. La monografia aporta propostes innovadores tant en el marc teòric i metodològic com en els seus resultats, de manera que constituirà una referència per a futures investigacions sobre la història de la democràcia a Espanya.
13/09: Workshop internacional “Gestionar la ciutat ‘virtuosa’. Transparència, (anti)corrupció i mobilització política en la societat de masses (1890s-1930s)”
Ens plau anunciar-vos la celebració del workshop internacional Gestionar la ciutat ‘virtuosa’. Transparència, (anti)corrupció i mobilització política en la societat de masses (1890s-1930s)
El 13 de setembre tindrà lloc el workshop internacional “Gestionar la ciutat ‘virtuosa’. Transparència, (anti)corrupció i mobilització política en la societat de masses (1890s-1930s)”, amb la finalitat de debatre entorn de la utilitat de la història urbana per entendre les pràctiques corruptes, el bon govern i la transparència.
El taller està organitzat per Gemma Rubí, Raúl Cuenca i Joan Torrents, integrants del Grup de Recerca en Estudis Polítics, les Identitats, les Institucions i la Corrupció (GREPIIC) de la UAB, i compta amb el suport de la Facultat de Filosofia i Lletres, que acollirà la trobada a la Sala d’Actes (B7/1056).
L’acte comptarà amb la participació d’Óscar Anchorena Morales (Universitat d’Alacant), Sergio Valero Gómez (Universitat de València), Susana Serrano Abad (Universidad del País Vasco / Euskal Herriko Unibertsitatea), Kathleen S. Sullivan (Ohio University) i Patricia Strach (University at Albany).
També es podran seguir online, sense necessitat d’inscripció, a través d’aquest enllaç: STREAMING.
Francesc Cambó. L’últim retrat (2022), de Borja de Riquer, obra guanyadora del XXXVIII Premi Ferran Soldevila de Biografia, Memòries i Estudis Històrics
Francesc Cambó. L’últim retrat (2022), obra de Borja de Riquer, membre del nostre grup, acaba de rebre el XXXVIII Premi Ferran Soldevila de Biografia, Memòries i Estudis Històrics. El jurat ha remarcat que “s’ha concedit el premi a una obra madura, complexa, que aplega tota la trajectòria d’una personalitat igualment complexa i combina molt bé el vessant del polític, el mecenes, l’home de negocis i el bon vivant sense caure en cap dels apriorismes i els judicis ideològics que han enterbolit la valoració de la seva figura i perfilant el complicat i traumàtic context de la Catalunya de la primera meitat del segle XX”. Igualment, s’ha remarcat que “no és només la conclusió d’una trajectòria investigadora, ja que el text s’ha enriquit amb nova documentació inèdita i el resultat és un treball que serà, sens dubte, referent inexcusable per a l’estudi de la figura de Francesc Cambó i de la Catalunya de la Restauració, la República, la Guerra Civil i la primera postguerra”.
L’acte de lliurement del premi tindrà lloc el dimecres 12 de juliol a les 18:30h, al Jardí Ferran Soldevila. Edifici Històric de la Universitat de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 585).
Seminari permanent del GREPIIC (12/05/2023)
Party system and political rotation in Portugal (1851-1910). Structural characteristics and its evolution
A càrrec de la professora Teresa Maria Sousa Nunes (Universidade de Lisboa).
Divendres 12 de maig, a les 9:30, a la Sala d’Actes de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB.
També es podrà seguir per streaming a través del següent enllaç.
Seminari permanent del GREPIIC (24/03/2023)
El cantonalisme català, 1873. Commemoració de la Primera República.
A càrrec del professor Lluís Ferran Toledano Gonzàlez (GREPIIC-UAB).
Divendres 24 de març, a les 10:30, a la Sala de Reunions del Departament d’Història Moderna i Contemporània (UAB)
Presentació del llibre: La intervención británica durante la Penínsular War. Campañas de Cataluña, Valencia, Murcia y Baleares (1808-1814) (Editorial PUV, 2022) ; a càrrec de l’autor, Maties Ramisa Verdaguer.
També es podrà seguir per streaming (demanar enllaç a través del correu electrònic)
Presentació del llibre El rey patriota. Alfonso XIII y la nación (Galaxia Gutenberg, 2023) de Javier Moreno Luzón. Conversa amb Borja de Riquer, Gemma Rubí, Jordi Amat i Joan Tarrida a la llibreria La Central c/ Mallorca (Barcelona) 7/02/2023
Dimarts 7 de febrer a les 19h a llibreria La Central del c/ Mallorca (Barcelona), tindrà lloc la presentació del llibre El rey patriota. Alfonso XIII y la nación (Galaxia Gutenberg, 2023) de Javier Moreno Luzón. L’autor conversarà amb Borja de Riquer, Gemma Rubí (membres del GREPIIC), Jordi Amat i Joan Tarrida. Entrada lliure fins a completar l’aforament
Nova publicació: Damià del Clot, Anatomia del Deep State espanyol, Barcelona: Pòrtic. 2023.
Els mecanismes ocults d’un poder que opera impunement dins de l’Estat
Quan Espanya perd les colònies d’ultramar, l’exèrcit cau en el pou del desprestigi. Sense gestes imperials a exhibir, l’Estat es gira cap endins i fa bandera de la unitat. Inventa enemics, crea un marc jurídic d’excepció i forja institucions amb vocació repressora. El bé comú és substituït per la raó d’Estat, que és defensada, si convé, des dels angles morts del sistema. El franquisme ho accentua i la mort del dictador no ho atura, perquè les elits espanyoles es reciclen i continuen tenint el poder en una democràcia de baixa qualitat. D’aquesta manera, el marc jurídic queda en mans d’institucions receloses amb el sistema de drets i llibertats de la Constitució.
Els assassinats de J. F. Kennedy i d’Aldo Moro, el Watergate i certes pràctiques de la Rússia de Putin han estat explicades a partir de l’existència d’un poder que opera en la penombra de les institucions. També l’anomenada Operació Catalunya, el Catalangate, les declaracions de l’exministre Barrionuevo sobre els GAL i tot allò relacionat amb l’excomissari Villarejo acrediten l’existència d’un poder a les clavegueres de l’Estat.
https://www.grup62.cat/llibre-anatomia-del-deep-state-espanyol/365071
Nova publicació: Frédéric Monier, Lluís Ferran Toledano, Joan Pubill, Gemma Rubí (eds.), Las sombras de la transparencia. Secreto, corrupción y “Estado profundo” en la Europa contemporánea, Granada: Comares, 2022.
El propòsit d’aquest llibre és el de sotmetre a l’anàlisi històrica una sèrie de conceptes clau al món actual, com ara els de transparència, secret i “Deep State”. La noció de transparència, que sovint es presenta com un ideal difícil d’assolir davant els mals que pateixen les nostres societats, troba el seu revers en el concepte de secret, juntament al de govern ocult o Estat profund, les suposades maquinacions del qual disminueixen la credibilitat dels sistemes democràtics. Les contribucions agrupades en aquest volum aporten una reflexió transdisciplinària sobre aquells processos històrics, esdevinguts a l’Europa dels segles XIX i XX, que aprofundiren les dissonàncies sorgides entre els ideals cívics —transparència— i les pràctiques que es perseguiren i denunciaren —corrupció, abús de poder—. Un desequilibri, en definitiva, que alimentà les sospites ciutadanes i donà pàbul a les conspiracions.
https://www.comares.com/libro/las-sombras-de-la-transparencia_145522/
Seminari permanent del GREPIIC (16/12/2022)
Presentació del llibre: Las sombras de la transparencia. Secreto, corrupción y “Estado profundo” en la Europa contemporánea. Frédéric Monier, Lluís Ferran Toledano, Joan Pubill i Gemma Rubí (eds.) (Editorial Comares, 2022) a càrrec de Joan Pubill Brugués (GRECS UAB)
Presentació del projecte de tesi doctoral: La verema del poder. Pràctiques i discursos de la corrupció política i el bon govern durant la Segona República espanyola (1931-1936), a càrrec de Joan Torrents Juncà (GREPIIC UAB)
Divendres 16 de desembre, a les 11h, a la Sala de Reunions del Departament d’Història Moderna i Contemporània (UAB)
També es podrà seguir per streaming (demanar enllaç a través del correu electrònic)
Conferència 13/12/2022
Estat de Dret, reserves governamentals i lluita contra les immunitats del poder
A càrrec del catedràtic de Dret Constitucional Joan Lluís Pérez Francesch, membre del GREPIIC.
Dimarts dia 13 de desembre a les 18 h, a la Sala de Graus de la Facultat de Dret de la UAB
Nova publicació: Diego Palacios Cerezales; Oriol Luján (eds.), Popular Agency and Politicisation in Nineteenth-Century Europe . Beyond the Vote, Switzerland: Palgrave Macmillan, 2022.
Aquest volum està coordinat per Diego Palacios (UCM) y Oriol Luján (GREPIIC-UAB). Forma part de la sèrie “Palgrave Studies in Political History (PSPH)”
This book provides an entry point to the most cutting-edge lines of research on popular political mobilisation in Europe. It brings together leading scholars from Germany, France, Britain, the Netherlands and Spain. The chapters explore the connected dimensions of popular participation within different countries and across borders, covering the topics of iconoclasm, popular acclamations, street politics, associations, petitions and electoral agitation. Focusing on the role of disenfranchised citizens and women, this collection broadens the themes of traditional political historical research that has identified political participation with the right to vote and struggles for political inclusion, and brings a wide array of formal and informal political practices to the centre of nineteenth-century European life. A must-read for scholars, undergraduates, and graduate students wishing to explore multiple dimensions of the history of political engagement and politicisation.
Nova publicació: Borja de Riquer, Francesc Cambó. L’últim retrat, Barcelona: Edicions 62, 2022.
El catedràtic emèrit d’Història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona Borja de Riquer, membre del GREPIIC, acaba de publicar el llibre “Francesc Cambó. L’últim retrat. El polític, el mecenes, l’home de negocis, les altres passions” (Edicions 62).
“El reconegut historiador Borja de Riquer s’ha dedicat durant trenta anys a seguir les petges de Francesc Cambó, un home amb moltes passions, la vida del qual, complicada, contradictòria i insòlita, és també la crònica d’un país i d’una època. Aquesta és, sens dubte, la biografia més completa que s’ha escrit mai sobre el polític de la Lliga, el retrat definitiu i revelador d’un referent, una figura controvertida que va destacar i influir com pocs“
Versió en català: https://www.grup62.cat/llibre-francesc-cambo/361348
Versión en castellano (Crítica): https://www.planetadelibros.com/blog/noticias/20/articulo/borja-de-riquer-publica-su-nuevo-libro-cambo-el-ultimo-retrato/540
“La Diputació carlina”. Intervenció de Lluís Ferran Toledano al programa “En Guàrdia!” de Catalunya Ràdio 19/11/2022
El dia 1 de novembre del 1874 els carlins van instaurar una Diputació General de Catalunya a Sant Joan de les Abadesses, en plena Tercera Guerra que els enfrontava amb els liberals. La derrota militar dels que defensaven les postures tradicionalistes ha fet que aquesta institució de vida efímera hagi estat oblidada en el temps. En parlen els historiadors Josep M. Solé i Sabaté i Lluís Ferran Toledano al programa “En Guàrdia!” de Catalunya Ràdio, dirigit per Enric Calpena. Lluis Ferran Toledano acaba de publicar el llibre “La Catalunya dels furs carlins” de la col·lecció “Dies que han fet Catalunya”, editada per Rosa dels Vents. Escolta el podcast en “ivoox” a través del següent enllaç.
Lluís Ferran Toledano Gonzàlez presenta l’assaig “La Catalunya dels furs carlins” a Més 324 de TV3 el 28/11/2022
Xavier Graset conversa amb Lluís Ferran Toledano Gonzàlez, membre del GREPIIC, sobre el seu darrer llibre “La Catalunya dels furs carlins. 1 de novembre de 1874” (2022, Rosa dels Vents).
Mira-ho aquí: https://www.ccma.cat/video/embed/6189275/
Borja de Riquer presenta la biografia “Francesc Cambó. L’últim retrat” a Més 324 de TV3 el 23/11/2022
Xavier Graset conversa amb Borja de Riquer, membre del GREPIIC, sobre el seu darrer llibre “Francesc Cambó. L’últim retrat” (2022, Edicions 62).
Nova publicació: Lluís Ferran Toledano, La Catalunya dels furs carlins. (1 de novembre de 1874), Barcelona: Rosa dels Vents, 2022.
Lluís Ferran Toledano, membre del GREPIIC, acaba de publicar el llibre “La Catalunya dels furs carlins (1 de novembre de 1874)”, de la col·lecció “Dies que han fet Catalunya”. Edita Rosa dels Vents. 360 p
El carlisme català ha estat una de les cultures polítiques més riques de la Catalunya contemporània, expressió del monarquisme i de la contrarevolució a casa nostra, capaç d’inaugurar un dels cicles guerracivilistes més llargs de l’Europa del segle XIX, comparable a escala global amb els de Colòmbia i el Riu de la Plata. Malgrat les derrotes, es revifà en contextos històrics com el del Sexenni Democràtic (1868-1874), ja en plena societat industrial i burgesa. Aleshores, dirigit pel nou pretendent Carles VII, el carlisme català bastí una xarxa rica de sociabilitat amb cercles i casinos i amb desenes de capçaleres de premsa, mentre aconseguia tretze escons en les eleccions generals del 1871. En un teatre d’operacions particular, s’aixecaren en armes, com hem dit, l’abril del 1872, i no sucumbiren fins a final del 1876.
Nova publicació: Damià del Clot, Lawfare. La estrategia de represión contra el independentismo catalán. Madrid: Catarata, 2022.
El proceso soberanista ha supuesto una crisis constitucional que ha destapado las debilidades de la democracia española y de su sistema judicial. Este se ha sumado a la estrategia de persecución del movimiento independentista que emergió con fuerza en Catalunya cuando el Tribunal Constitucional hizo pública la sentencia del Estatut en junio de 2010.
Este libro analiza la estrategia del lawfare —guerra legal o batalla jurídica—, que no es desconocida por el Estado español. El franquismo se sirvió ya de la ley y de los tribunales de excepción para aniquilar la disidencia política. Pero fue a principios del siglo XXI cuando Estados Unidos perfeccionó esta técnica a raíz de los atentados del 11-S. Hoy la estrategia del lawfare requiere de las complicidades del gobierno, de los medios de comunicación, de los operadores judiciales y, sobre todo, de un deep state que tiene como objetivo proteger la razón de Estado.
Nova publicació: Enric Ucelay-Da Cal, Susanna Tavera, Àngel Duarte i David Martínez Fiol (dirs.) El Mediterrani Català (1931-1939). Un inèdit contemporani. (Edició d’Arnau Gonzàlez Vilalta). Girona: Aledis, 2022.
A vegades s’obre un calaix i apareix un manuscrit oblidat. Aquest és el cas d’El Mediterrani català (1931-1939).
Acabat d’escriure el 1995 com a mirada plural dels territoris de parla catalana o Països Catalans durant el període republicà, vicissituds diverses el deixaren inèdit. Llegida avui, aquesta obra esdevé tant una nova i encara suggerent interpretació com un testimoni del moment polític i historiogràfic dels anys 1980-1990.
Per a explicar-ho breument: ‘Vist des de fora, els anys trenta foren a la Mediterrània catalana una romàntica combinació d’assolellats paisatges i violent colorisme polític. Tot i que tal record romàntic ha sobreviscut, per la gent que la visqué, la dècada passà ràpidament com un aiguat, deixant rere seu confusió i fang.
Seminari permanent del PICEC (28/10/2022)
La corrupció política i el projecte de llei de protecció de les persones alertadores de la corrupció
A càrrec del catedràtic de Dret Penal Joan J. Queralt (UB)
Divendres 28 d’octubre de 2022 a les 10:00, a la Sala Graus de la Facultat de Dret de la UAB.
Taula rodona PICEC organitzada pel PICEC-UAB, l’Oficina Antifrau de Catalunya i el Programa de Doctorat en Dret de la UAB 13/05/2022
Ens hi acompanyaran Joaquim Bosch, Lourdes Parramon i Joan J. Queralt, sota la moderació de Míriam Cugat i amb Joan Lluís Pérez Francesch com a presentador, per debatre sobre:
L’avantprojecte de llei de la protecció de les persones alertadores de la corrupció
13 de maig de 2022 a les 11:30
Sala de Graus de la Facultat de Dret (UAB)
Nova publicació de membres del PICEC: Riquer i Permanyer, Borja de; Toledano, Lluís Ferran; Rubí i Casals, M. Gemma (Eds.), Money, Politics and Corruption in Modern Spain, Sussex Academic Press, 2021. 240 p. ISBN: 978-1789760705
Borja de Riquer, Lluís Ferran Toledano i Gemma Rubí coordinen el llibre: Money, Politics and Corruption in Modern Spain, editat per Sussex Academic Press, 2021. 240 p. ISBN: 978-1789760705
It is common to think that Latin countries, in southern Europe or Latin America, are naturally corrupt regions when, in reality, this is a modern-day clich; that merely legitimizes alleged superiority. This book provides the interpretative tools to investigate political corruption in contemporary Spain and its colonies, in a comparative and interdisciplinary historical perspective, conducted and developed by specialists in economic history, political and administrative history, and political science. Addressing the historical functionality of corruption in Spain, and its weakening of the democratic ideal, provides an investigatory template and research model for combating and better understanding the evolution of corruption in Western democracies and other international arenas. Key to the investigation are the interrelations established between political power bases and different economic interest groups, against the background of elites who have become state players over time. The most frequent corrupt practices are bribery, favouritism, tax fraud, embezzlement of public funds, revolving appointment doors, influence peddling and political control of local territories through
Decés del catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona, i membre del PICEC, Antoni Moliner i Prada (1948-2020)
Benvolguts/des,
Acaba de deixar-nos el company i amic Antoni Moliner Prada, catedràtic emèrit del departament. Ha mort a Alacant, la terra que tant s’estimava. Terra que el va veure créixer com a docent i on hi tornava sovint per a descansar amb la família. Sempre recordava amb orgull el fet que el seu pare hagués estat mestre, parlava de la importància de conèixer les inquietuds dels estudiants, i ensenyar amb vocació des de la humilitat. Per a tots nosaltres ha estat un molt bon company, una excel·lent persona, atent a la situació de cadascú, en especial dels més joves.
Professor de la nostra universitat des del 1988, en plena efervescència dels actes del bicentenari de la Revolució Francesa. Autor d’un nombre considerable de publicacions: una vintena de llibres, uns 80 capítols de llibre i quasi un centenar d’articles. Ha mantingut contactes estrets fent estades docents i d’investigació en nombroses universitats, bàsicament de Portugal, França i Itàlia. L’Antoni Moliner ha viscut la jubilació com un parèntesi que li permetia gaudir de la família i sobretot dels nets. Amb tot, continuava mantenint els seus projectes. Li feia molta il·lusió participar en el Congrés de Lisboa sobre el Vintismo. I amb constància escrivia fitxes per a la base de dades de casos de corrupció. En aquest sentit, havia estat director del PICEC (Política, Institució i Corrupció a l’Època Contemporània), un SGR finançat per la Generalitat de Catalunya, i havia estat també responsable de nombrosos projectes d’investigació finançats pel Ministeri.
Com és sabut, el centre d’atenció de la seva obra ha estat el segle XIX, la crisi de l’antic règim i la revolució liberal, sense descuidar altres èpoques i temàtiques com ara la Setmana Tràgica o l’expulsió dels Moriscos. Sense cap mena de dubte, ens ha deixat un dels millors historiadors del segle XIX espanyol i català. La seva producció ha girat al voltant de tres eixos principals, trenats pel gran estudi que va fer, avui en dia d’obligada referència, sobre les juntes revolucionàries.
El primer és la Guerra del Francès, molt abans de la febrada commemorativa encetada el 2008. Estudis sobre la Catalunya resistent que van merèixer el Premi Xarxa el 1989; treballs innovadors sobre el vocabulari polític seguint la petjada de Pierre Vilar; sobre les guerrilles —que va merèixer un altre premi l’any 2003—; sobre el domini napoleònic; les ciutats assetjades —en especial Tarragona—; els afrancesats; o la transcripció i edició de la monumental obra de Raimon Ferrer, entre d’altres. Tot plegat fa que ens trobem amb un dels millors especialistes reconeguts arreu sobre la Guerra del Francès.
Un segon apartat el constitueix la mirada biogràfica, començant pels polítics progressistes Joaquín María López i Pere Felip Monlau; els estudis detallats de personalitats de la guerra napoleònica com ara Lorenzo Calvo de Rozas, José María Blanco White, Vicente Cardoso i Francisco Copons, així com Menéndez Pelayo i, cal recordar, pel que fa a Sabadell, l’excel·lent biografia sobre Fèlix Sardà i Salvany.
Una tercera línia de treballs concerneix als estudis sobre Història de l’església, de la religió i del catolicisme, amb biografies com ara la dels bisbes Joaquín Abarca, Josep Caixal i Antoni Maria Claret, i diversos treballs sobre la tensió entre clericalisme i anticlericalisme. Un dels seus darrers llibres, Episcopado y secularización en la España del siglo XIX, va ser precisament publicat en col·laboració amb el Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona. I tenia molt avançada la biografia del bisbe Josep Pont i Gol. Però per sobre de qualsevol altre consideració, no el podríem entendre sense el seu humanisme. Et trobarem a faltar.
Ferran Toledano i Gemma Rubí (PICEC)
BUTLLETA D’INSCRIPCIÓ Més informació
Acte suspès provisionalment
Acte de record de la professora Irene Castells i Oliván
25 de març de 2020 a les 10h.
Sala d’actes (B7 1056) de la Facultat de Lletres de la UAB
Ponència d’Adrià Fortet al seminari sobre Israel de la Societat d’Estudis Militars, celebrat a l’Institut d’Estudis Catalans el 17 d’octubre de 2019
González Vilalta, Arnau (Ed.)The Illusion of Statehood. Perceptions of Catalan Independence up to the End of the Spanish Civil War. Sussex Academic Press / Cañada Blanch, 2019, 304 p.
In October 1936, as the Spanish Civil War turned a tension in peripheral Europe into a European disaster, the Ministers of Foreign Affairs of Nazi Germany and Fascist Italy signed a series of agreements detailing the need for a common action to prevent the creation and consolidation of a Catalan State. The backdrop to the revolutionary charades, the self-evident dangers of totalitarian states, and the conservative enthusiasms of Francos Spanish nationalists lay in the potential of Catalonia seceding. What would be the internal and international implications? The postwar world of 19191923 created political patterns that gave heart to many sub-state nationalisms patterns that hardened into conflictual shape, especially after the rise of Hitler in early 1933. Contributors to the volume trace the convictions of journalists, observers and diplomats that a Catalan split-off was inevitable. But Catalan politics blew in quite another way, later reacting to Soviet dis-interest and British indecisiveness, amongst a host of other pressures. Placing Catalonia and the Catalan nationalist movement in the foreground of contemporary Spanish discourse reveals why present internal complexities require a historical dimension that takes into account early twentieth-century pan-European/ pan-international movements that supported or decried secession, albeit for widely differing nationalist motives. Not least were the perceived and feared reactions of minority populations, and the potential strategic geographic/diplomatic consequences for European leaders. In a way, the unfolding of antagonisms on the international and European scene led to the internal Spanish conflict. The Illusion of Statehood takes the reader away from the bluster of left/right politics and the potentialities of social revolution toward a better understanding of how Catalan independence was viewed by European states and powers. This thoughtfully argued book is essential reading for all historians and students of twentieth-century European history. It provides a much-needed reasoned perspective on the Catalan issue and its historical antecedents.
Entrevista a Borja de Riquer: Realitzada per Silvana Ferreyra (Centro de Estudios Históricos, Universidad Nacional de Mar de Plata) i publicada a la revista Pasado abierto, núm. 9 (2019)
Realitzada per Silvana Ferreyra (Centro de Estudios Históricos, Universidad Nacional de Mar de Plata) i publicada a la revista Pasado abierto, núm. 9 (2019)
“Los estudios históricos se han centrado sobre todo en los políticos corruptos, pero estudian muy poco a los corruptores”
En aquesta entrevista, el Dr. Borja de Riquer, descriu el seu llibre Cambó en la Argentina. Negocios y corrupción política (Barcelona, Edhasa, 2016). Analitza les fonts i mètodes que va emprar per a escriure una interesant història connectada entre Espanya i Argentina, a partir de les trajectòries de la CHADE i Francesc Cambó. Van dialogar sobre la història de la corrupció política, el peronisme, el franquisme, el poder de les empreses multinacionals, entre d’altres temes que tracta en el seu llibre.
Entrevista a Gemma Rubí, investigadora del PICEC
Publicada a:
El Pou de la Gallina : revista manresana d’informació i opinió. Manresa, núm. 352 (abril, 2019), p. 24-28.
Es pot llegir a través d’aquest enllaç.
Ressenya de “La corrupción política en la España contemporánea” (Marcial Pons, 2018) a Revista Catalana de Dret Públic
S’ha publicat al blog de la Revista Catalana de Dret Públic la ressenya del nostre col·laborador Adrià Fortet sobre l’obra “La corrupción política en la España contemporánea” que va publicar Marcial Pons l’any passat sota la direcció dels Drs. Borja de Riquer, Joan Lluís Pérez Francesch, Gemma Rubí, Lluís Ferran Toledano i Oriol Luján.
Es pot llegir a través d’aquest enllaç.
Entrevista a Borja de Riquer i M. Gemma Rubí en el programa 324 de TV3 (9 de gener, 2018)
Amb motiu de la presentació de la publicació “La Corrupción política en la España Contemporánea“, recull de les actes del I Congrés Internacional sobre la corrupció política a l’Espanya Contemporània (desembre, 2017)