Sabaté Tomàs, Marta

Director/a: Sala Roca, Josefina; Arnau Sabatés, Laura

Departament/Institut: Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Pedagogia Sistemàtica i Social

Data de defensa: 16-07-2018

ISBN: 9788449081576

Paraules clau: CREI; Joves tutelats; Jóvenes tutelados; Fostered youth; Problemes de conducta; Problemas de conducta; Behaviour problems

Matèries: 36 – Benestar i problemes socials.Treball social. Ajuda social. Vivenda. Assegurances

Àrea de coneixement: Ciències Socials

Pàgines: 296 p.

Resum:

Els Centres Residencials d’Educació Intensiva (CREI) són una tipologia de recurs residencial especialitzat existent a Catalunya per a joves amb problemes greus de comportament, sobre els que no s’ha realitzat cap investigació específica fins el moment. És per això que la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), organisme dependent del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya va encarregar la realització del present estudi amb la finalitat d’endinsar-se en els CREI i, així, entendre com funcionen, quin perfil de joves acullen i quina és l’evolució que aquests joves fan durant la seva estada. A més, es va aprofundir en les trajectòries d’aquells joves que van evolucionar positivament analitzant els factors que podrien haver tingut una incidència significativa. En aquest estudi exploratori hem utilitzat un disseny transaccional mixt, que combina la metodologia qualitativa i quantitativa. La recollida de dades es va fer a través dels equips directius i els professionals dels centres mitjançant l’observació, un qüestionari i entrevistes semiestructurades. Les dades obtingudes es van organitzar en tres blocs. En el primer d’ells es van identificar similitud i diferències referents a l’organització i el funcionament dels centres.

En el segon bloc, es va identificar que, durant els tres anys previs a la realització de l’estudi, la mitjana d’edat d’ingrés era de 15.4 anys (SD=1.4) i normalment procedien de CRAE, de centre d’acollida o de domicili familiar. El temps mitjà d’estada era de 14.4 mesos (SD=10.10) i més de la meitat dels joves es escapolir alguna vegada durant el seu internament, consumia algun tòxic i es coneixia que havia comès algun delicte. Ja al centre, un 47.8% van fer una millora progressiva; un 44.9% no va presentar cap millora significativa; i un 7.3% va iniciar un procés amb una millora però va acabar trencant el seu procés. La mitjana d’edat de sortida va ser de 16.6 anys (SD=1.10) i dels que es coneixia el destí de sortida normalment retornaven al domicili familiar o a CRAE, o anaven a altres recursos residencials de transició a l’autonomia, o acabaven internats en un Centre educatiu del Departament de Justícia. Els principals motius pels quals aquests joves van ser desinternats van ser la pèrdua de plaça per escapoliment de llarga durada, la finalització del procés, la majoria d’edat i el trasllat a un altre centre que s’adaptés millor a les seves característiques. En el tercer bloc es va aprofundir en aquells casos que van residir als CREI durant un any o més.

Els anàlisi van mostrar que els joves que havien evolucionat positivament eren aquells que majoritàriament s’havien adaptat al funcionament del centre molt ràpidament, van crear un vincle positiu amb els professionals, tenien fona relació amb persones de dins i fora del CREI, assistien a recursos externs, van residir més temps als centres desinternant-se per haver finalitzat el seu procés, i el destí més freqüent va ser el retorn a domicili o a CRAE. En pocs casos consumien estupefaents, se’ls coneixien delictes o es van escapolir del centre. D’altra banda, els joves que no van millorar significativament eren aquells que majoritàriament consumien drogues, havien comès algun delicte, s’escapolien, no tenien cap persona disponible fora del centre i, si la tenien, la relació amb ella desorganitzada o negligent. En sortir del centre, aquests joves ingressaven en un Centre educatiu del Departament de Justícia o retornaven al domicili familiar. Les troballes d’aquesta investigació poden aportar informació rellevant que faciliti als professionals vinculats a aquests centres reflexionar sobre la seva pràctica i evolucionar cap al disseny i la implementació d’intervencions i estratègies que incrementin el seu impacte positiu.