A finals dels anys 90, els professors i professores del grup LIEC ja estàvem convençuts de l’estreta relació entre aprendre ciències i aprendre a parlar, escriure, i llegir ciències, i del paper del llenguatge com a instrument mediador per excel·lència de l’aprenentatge. Aquest convenciment, potser de manera inicial tímid – no deixàvem de ser professors i professores de ciències – ens va portar a reflexionar i consensuar un marc de referència comú, a partir també de les aportacions que ens feien l’Àngels Prat (de Didàctica de la Llengua) i la Isabel Gómez (de Psicologia), i amb la coordinació de la Neus Sanmartí i la Mercè Izquierdo. Així vam començar a dissenyar activitats i a investigar-ne la seva incidència, on s’ensenyés, explícitament, a escriure alhora que aprenien contingut científic. En aquest context es van dissenyar tot de bastides per tal que els i les alumnes les facin servir per fer descripcions, justificacions o argumentacions. També es va fer molt d’èmfasis en el paper de la conversa i de les preguntes (tant les que fa el professorat com les que fan els i i les alumnes), i en concret de les preguntes investigables, a les classes de ciències.
En aquesta època es va començar a col·laborar amb la Universidade de Santiago de Compostela, concretament amb el grup RODA (Razonamiento, Discurso e Argumentación) dirigit en aquell moment per la Dra. Marilar Jiménez Aleixandre.

El resultat de tot aquell treball va ser, entre d’altres, el llibre Aprendre ciències tot aprenent a escriure ciències, coordinat per la Neus Sanmartí que va ser reconegut amb el Premi de Pedagogia Rosa Sensat 2002. El llibre El llibre proposa una manera dʼensenyar ciències que integra lʼescriptura com a eina fonamental dʼaprenentatge. Mostra com el fet de descriure, argumentar i explicar fenòmens ajuda l’alumnat a co nstruir millor el coneixement científic. A partir d’exemples de pràctiques d’aula, defensa un enfocament reflexiu i comunicatiu per promoure el pensament científic dels i les alumnes de secundària.

Vint anys després, en Jordi Domènech Casal va publicar Mueve la lengua que el cerebro te seguirá, una obra on es proposen activitats aplicades a les aules de sobre com podem fer servir eines lingüístiques per promoure els tipus de processos mentals que volem ensenyar a l’alumnat: dissenyar experiments, treure conclusions de dades, determinar la certesa d’una proposició… Les experiències s’analitzen des de diferents marcs de la Filosofia del Llenguatge i la Didàctica de les Ciències, i es proposen 41 suports i bastides didàctiques (plantilles, exemples, rúbriques,…). El manuscrit original del llibre va ser premiat amb el XXXI Premi Joan Profitós d´Assaig Pedagògic.

Anteriorment, el 2004 es va publicar el llibre Pensar, actuar i parlar a la classe de ciències: per un ensenyament de les ciències racional i raonable, on la Mercè Izquierdo i en Joan Aliberas plantegen la necessitat de caracteritzar la ciència escolar per tal que pugui acomplir la tasca que té encomanada. En el llibre s’analitzen diverses concepcions de ciència per tal d’identificar els aspectes bàsics de l’activitat científica a l’escola: l’estructura de l’activitat d’aprenentatge, els valors que la mouen, els models teòrics que li proporcionen els continguts específics, els problemes teòrics i pràctics que apareixen, i el domini dels llenguatges que són necessaris per comunicar i llegir ciències.

Contribucions més rellevants en aquesta temàtica (ordenades cronològicament)
  • Vergara Sandoval, C., López Simó, V. & Couso Lagaron, D. M., (2005). Dialogar en un aula para construir ideas científicas: caracterización del discurso docente, Ápice. Revista de Educación Científica. 9, 1, pàg. 2-0 
  • Aguada Bertea, M. R., Pipitone Vela, C., & Marbà Tallada, A. (2023). Aprender a formular preguntas investigables en la formación inicial del profesorado de educación primaria. Revista Eureka sobre Enseñanza y Divulgación de las Ciencias, 20(2), 260101–260117. 
  • Tena, È., & Couso, D. (2023). El diseño de preguntas investigables en el ciclo superior de primaria. Enseñanza de las Ciencias, 41(1), 101–123. 
  • Domènech Casal, J. (2019). Estrategias lingüísticas para el tránsito a la competencia científica: Hablar y escribir para pensar en el aula de ciencias. Investigación en la Escuela, 97, 47–63. 
  • Aliberas Maymi, J., Gutiérrez Goncet, R. & Izquierdo Aymerich, M., (2017). Introducción a un método para la conducción y análisis de diálogos didácticos basado en la evaluación de modelos mentales, a Enseñanza de las ciencias: revista de investigación y experiencias didácticas. 35, 2, pàg. 7-28 21 pàg.
  • Piptone, C., García-Lladó, À., Guitart Mas, J., Caminal de Mingo, A., Marchan – Carvajal, I., Agudelo, C., Marín Hernánedez, E: (2016). Actividades dialógicas de ciencias en la formación inicial del profesorado de educación primaria  
    Campo abierto: Revista de educación, Vol. 35, Nº 1, 2016, págs. 93-108
  • Marchán, I. & Sanmartí, N. (2014). ¿Cómo elaborar una prueba de evaluación escrita 
    Alambique. Didáctica de las Ciencias Experimentales 78, 1-10 
  • Roca Tort, M., Márquez Bargalló, C., & Sanmartí Puig, N. (2012). Las preguntas de los alumnos: una propuesta de análisis. Enseñanza De Las Ciencias. Revista De investigación Y Experiencias didácticas, 31(1), 95–114. https://doi.org/10.5565/rev/ec/v31n1.603 
  • Sanmartí, N. & Márquez, C. (2012). Enseñar a plantear preguntas investigables, Alambique. 70, pàg. 27-36 
  • Pedreira, M. & Márquez, C.,(2011). Per què insistim a conversar per aprendre Ciències? a Articles. De Didàcica de la Llengua i la Literatura. 54, pàg. 29-36 
  • Márquez Bargallo, C.Roca Tort, M. (2006). Plantear preguntas: un punto de partida para aprender ciencias, a Educación y Pedagogía, 18 (45) p:61-71. 
  • Oliveras Prat, B., & Sanmartí, N. (2001). Comparar ideas, más difícil que comparar cifras. Aula de Innovación Educativa, 105, 29–32. 
  • Ribas, N., & Sanmartí, N. (2002). Elaboración de textos expositivos: Orientaciones didácticas. Aula de Innovación Educativa, 108, 49–51. 
  • Solsona Pairó, N., Izquierdo i Aymerich, M., & Gutiérrez Goncet, R. (2000). El uso de razonamientos causales en relación con la significatividad de los modelos teóricos. Enseñanza de las Ciencias, 18(1), 15–23. 
    https://ensciencias.uab.cat/issue/view/v31-n2 [ensciencias.uab.cat] 
  • Sardà i Jorge, A., & Sanmartí, N. (2000). Enseñar a argumentar científicament: Un repte de les classes de ciències. Enseñanza de las Ciencias, 18(3), 405–422. https://ensciencias.uab.cat 
  • Sanmartí i Puig, N., & Izquierdo i Aymerich, M. (1999). Hablar y escribir: Una condición necesaria para aprender ciencias. Cuadernos de Pedagogía, 281, 54–58. 
  • Custodio Fitó, E., & Sanmartí, N. (1997). Aprendre a justificar científicament: El cas de l’origen dels éssers vius. Temps d’Educació, 18, 17–41. 
Tesis
Finançament rebut

Aquestes contribucions s’han pogut realizar gràcies al finançament rebut per diverses institucions: 

Desarrollo de competencias científicas: modelos y evidencias en la lectura, la escritura y la experimentación.
Marquez Bargallo, C. (IP)
Ministerio de Innovación y Ciencia
1/01/10 → 31/12/12

La competència comunicativa en les classes de ciències: anàlisi d’estratègies orientades a construir i compartir significats en el procés d’aprenentatge de models científics.
Sanmarti Puig, N. (IP)
Ministerio de Ciencia y Tecnología
1/12/02 → 1/12/05
€25,208.00

Les explicacions dels alumnes de ciències i matemàtiques. Anàlisis, caracterització i representació”.
Mercè Izquierdo (IP)
Dirección General de Investigación Científica y Técnica (DGICYT);
Juny 1993-Desembre 1996;9.616€;

La clase comunicativa: una estrategia para una enseñanza de calidad
Mercè Izquierdo (IP).
Centro de Investigación y documentación educativa;
Gener 1999-Desembre 2000;
12.020€,

La classe comunicativa: una estratègia per a un ensenyament de Qualitat
Mercè Izquierdo (IP).
Ministerio de Educación y Cultura
Setembre 1998-Setembre 2000
10.818€