Lectura – LIEC (Llenguatge i Ensenyament de les Ciències)

Després de tot el treball fet en relació a l’escriure i al parlar a les classes de ciències, durant la primera dècada del 2000, vam dedicar les sessions del grup a reflexionar sobre la lectura. Poc a poc es va anar construint un marc comú que ens va permetre planificar i fonamentar les intervencions a l’aula, en les que destacaríem:

a) Les activitats han de tenir una doble intenció: aprofundir tant en el contingut científic del text com en la formació del propì lector.
b) En el disseny de les activitats és important tenir en compte les tres fases del procés lector: fase prèvia (relacionada amb l’activació d’idees prèvies i la formulació d’hipòtesis inicials), fase de lectura (que comporta la regulació del procés de lectura) i fase post-lectura (d’avaluació i investigació de implicacions).
c) En tot el procés cal promoure que els i les alumnes aprenguin a reflexionar tant sobre com llegeixen com sobre allò que estan aprenen, i com s’autoregulen.
d) És necessari proposar formes de gestionar l’aula que contemplin el treball individual, per parelles, en petit grup i en gran grup, per tal de desenvolupar les habilitats necessàries en cada tipus d’agrupació.
e) És indispensable plantejar preguntes que promoguin un aprenentatge científic significatiu, i que promoguin tant la lectura literal (aquella més vinculada en la recerca d’una informació concreta que apareix en el text) com la lectura inferencial (aquella que permet anar més enllà de la informació textual i construir un significat també amb el coneixement de la persona que llegeix) i l’avaluativa (que permet anar més enllà del text i reflexionar sobre d’altres aspectes més relacionats amb la regulació del procés lector, o les emocions, etc.).

L’objectiu final és potenciar la lectura autònoma, significativa i crítica dels diferents tipus de textos que es troben a Internet, diaris, llibres i revistes científiques. Així doncs, es tracta de capacitar a les persones perquè al llarg de la seva vida puguin revisar els seus coneixements i apropiar-se’n de nous. Si durant l’educació obligatòria som capaços de despertar l’interès dels nois i noies per continuar llegint sobre temàtiques científiques un cop finalitzats els estudis els capacitarem per no ser uns «assistents passius » a la influència de la ciència en les seves vides quotidianes actuals i adultes. Partint d’una realitat d’aula: nois i noies capaços de descodificar textos –que saben llegir- en canvi, no són capaços de comprendre textos de ciències escolars i no escolars.

Fruit d’aquest treball, es va publicar el llibre Márquez, C. (Editor) & Prat, À. (Editor). (2010). Competència científica i lectora a secundària. L’ús de textos a les classes de ciències. Barcelona: Quaderns de Rosa Sensat. En aquest llibre es proposa incidir en la competència comunicativa dels estudiants de secundària, i especialment en la comprensió lectora i en les repercussions en el desenvolupament de la competència científica. En el llibre es presenten vint-i-cinc propostes, aplicades a l’aula, d’activitats de lectura de documents de temàtiques científiques. En totes hi plana la intenció de formar un lector capaç de comprendre un text per aprendre ciències o d’aprendre ciències per aprendre a llegir.

El podeu adquirir a Rosa Sensat. Associació de mestres.

En el marc del projecte Enseñar y aprender a leer ciencias finançada pel Ministerio de Educación, Política Social y Deporte es van elaborar diverses activitats de lectura que es poden consultar a aquí:

El uso de piercings
El DDT: ¿el insecticida ideal?
La corona del rey Herón II
¿Agua para las fuentes ornamentales?
La gran batalla de Gripus
¿Cómo se transmite el calor?
La Antártida y su biodiversidad
La Alquimia, los jabones y mi abuela
¿Cómo se descubrieron las vacunas?
Meteorología exótica y lagos en Titán
La gestión del agua
El Vesubio
El Congreso aprueba la selección de embriones con fines terapéuticos
Hechos, afirmaciones y predicciones del Cambio Climático
Propuestas para mejorar la calidad ambiental de vuestro municipio
El oso pardo: una especie en peligro de extinción
El volcán Krakatoa y “El Grito” de Munch: historia de una casualidad
Los Antibióticos
El museo más ecológico del mundo
¿Google contamina?
La central nuclear de Garoña: ¿el cierre o la prórroga?
Las especies invasores
Leyendo imágenes
No tan verdes como parecen
Unas mezclas útiles: los medicamentos
La importancia de saber leer las etiquetas
¿Cómo evitar la aparición de las caries? Las gráficas ayudan a comunicar resultados
La obesidad en el mundo
Continúa la polémica por los bañadores de Speedo
Diferentes usos para la misma agua

Contribucions més rellevants en aquesta temàtica (ordenades cronològicament)

Márquez, C., da Silva, M. G. L., & Marbà-Tallada, A. (2024). Desde la lectura de la realidad a la acción problematizadora: Un análisis del nivel de consciencia en el desarrollo del pensamiento crítico. Revista Brasileira de Pesquisa em Educação em Ciências, 24, 35 pàg.

Márquez, C., Marbà Tallada, A., Pau Custodio, I., & Prat Pla, À. (2021). La lectura en la construcción de los modelos científicos. En M. Quintanilla & A. A. (Eds.), Enseñanza de las Ciencias para una nueva cultura docente: Desafíos y oportunidades (pp. 179-208). Colección Educación Universidad Católica de Chile.

Pau Custodio, I. (2018). Novel·les a la classe de ciències: Una nova mirada a les narratives de ficció. Ciències, 35, 22-27.

Márquez, C., Martí, L., Badillo, E., Marín, A., & Cuadras, M. L. (2018). Un problema de conills: L’àlbum il·lustrat per establir connexions entre matemàtiques i ciències. Guix. Elements d’Acció Educativa, 443, 69-74.

Pau, I., Marbà, A., & Márquez, C. (2017). Acercar la ciencia a los jóvenes a través de novelas de ficción realista. Aula de Secundària, 23, 40-43.

Márquez Bargalló, C. M., & Oliveras Prat, B. (2017). Análisis de las dificultades de futuros profesores de química al leer críticamente un artículo de prensa. Educação e Pesquisa, 43, 535-552.

López, V., & Pintó, R. (2017). Identifying secondary-school students’ difficulties when reading visual representations displayed in physics simulations. International Journal of Science Education, 39(10), 1353-1380.

Oliveras, B., Márquez, C., & Sanmartí, N. (2014). Students’ attitudes to information in the press: Critical reading of a newspaper article with scientific content. Research in Science Education, 44, 603–626.

Oliveras, B., Márquez, C., & Sanmartí, N. (2011). The use of newspaper articles as a tool to develop critical thinking in science classes. International Journal of Science Education, 35(6), 885–905.

Oliveras Prat, B., & Sanmartí, N. (2010).Aprofundint en el concepte de transferència d’energia a través de la lectura d’un text. Ciències, 15, 19-23.

Márquez, C. & Prat Pla, A., (2010). Favorecer la argumentación a partir de la lectura de textos, a Alambique: Didáctica de las Ciencias Experimentales, 63, pàg. 39-49 10 pàg.

Marbà, A., Márquez, C., & Sanmartí, N. (2009). ¿Qué implica leer en clase de ciencias? Alambique, 59, 102-111.

Prat, A., Márquez, C., & Marbà, A. (2008). Literacitat científica i lectura. Temps Educació, 34, 67-82.

Hinojosa, J., & Sanmartí, N. (2006). Anàlisi del procés de lectura d’un guió de pràctiques per a l’aplicació del mètode científic. Ciències, 5, 31-33.

Márquez, C., & Prat i Pla, À. (2005). Leer en clase de Ciencias. Enseñanza de las Ciencias, 23(3), 431-440.