Les nostres premisses epistemològiques i teòriques articulen les dimensions biològiques, psíquiques i socials de la vida humana des d’una perspectiva sociològica crítica, feminista i psicoanalítica. Específicament, prenem com a referència el marc interaccionista que entén de forma dialèctica la relació entre aquestes dimensions. Partim del supòsit que hi ha una dimensió biològica que possibilita l’existència humana, però aquesta dimensió ni explica ni causa els seus comportaments, significacions, accions, desigualtats, poder, etc. Considerem la dimensió biològica com l’equipament que fa possible l’existència humana en una pluralitat de vies que no pot predir ni predeterminar. La dimensió biològica està en interacció amb les dimensions psíquiques i socials. Alhora, allò biològic, com a possibilitat oberta, ho està també a modificacions i alteracions no naturals sinó socials. Des d’aquesta perspectiva la vida social té impacte en la biologia de forma immediata (a través de la dimensió psíquica) i immediata (a través del medi). Implica entendre que la naturalesa humana no es pot explicar de forma independent de la vida social i psíquica. Tenim especial interès en deslligar les concepcions dualistes entre cos i ment, cos i cultura, biologia i societat.
Definim la corporalitat com a producte i com a productor de la vulnerabilitat de gènere, de l’orientació sexual i dels imperatius institucionals que la sustenten, sota relacions de poder, de domini i d’explotació. En els nostres estudis i trobades privilegiem com a eix d’aproximació l’articulació de les relacions de gènere, de sexe, de sexualitat, de classe i d’edat en la producció de la corporalitat i de la subjectivitat en l’actual context occidental objectivat en institucions capitalistes -patriarcals, històricament produït. Prestem especial atenció als àmbits de la salut, del treball i de l’esport. La nostra aproximació és crítica pel que fa al coneixement científic que produïm tant si es tracta d’investigació fonamental no orientada com si es tracta de l’elaboració de diagnòstics. Es recolza en una ètica que sotmet a crítica els fins del coneixement científic, el seu impacte sobre el benestar humà i la seva contribució a reduir el patiment evitable, especialment el referit a la desigualtat sexual, de gènere, d’orientació sexual, de classe i de diversitat funcional.