El desplegament tècnic de producció de dades ve del seu encaix itinerant entre les consideracions teòriques i les interpretatives que obtenim de la nostra constant vinculació amb els contextos situats que analitzem i de la nostra contratransferència o impacte emocional. El desplegament reflexiu sobre la nostra forma d’analitzar, interpretar i explicar la realitat biopsicosocial és una eina central per avaluar la qualitat de la nostra producció de coneixement científic, així com per a evitar caure en una producció de coneixement basada en la “objectivitat universal”. Maturana a Realidad: La búsqueda de la objetividad o la persecución del argumento que obliga (1996), assenyala que a l’origen de les explicacions hi ha una base emocional. És a dir, l’anàlisi de la realitat depèn del camí explicatiu que adoptem i aquest depèn del domini emocional en el qual ens trobem quan expliquem.
Els estudis psicosocials sobre la corporalitat han experimentat un gran desenvolupament en les últimes dècades. No obstant això, en aquestes narratives s’obvia una dada fonamental: el desenvolupament sostingut, interdisciplinari i pioner dels estudis feministes sobre el tema. És en el camp del coneixement científic feminista que es produeix un procés creixent d’atenció sobre que passa amb la corporalitat, perquè aquesta és sempre adjectivada. No hi ha una corporalitat neutre o universal, encara que el coneixement androcèntric, etnocèntric i eurocèntric ha pretès consagrar el que la vida social ja produeix com a un efecte fonamental de les nostres societats desiguals: la construcció d’un universal, el “cos masculí blanc adult normalitzat heterosexual”, constituint la resta de corporalitats com a alteritats subalternes, com a alteritats no simètriques, sinó subordinades en el sentit de Beauvoir. En el seu cèlebre assaig El segon Sexe (1949), assenyala el caràcter inessencial de l’alteritat de les dones respecte al caràcter de valor absolut dels homes, en les societats sexistes. La dona, en la societats sexistes, es determina i es diferencia respecte a l’home i no al revés. Ell, i la seva corporalitat, és el Subjecte, és l’Absolut: ella, i la seva corporalitat, és l’Alteritat.
Les principals vies de producció de dades que emprem són la història de vida, o novel·la familiar, l’entrevista semi-dirigida, el grup de discussió, l’etnografia, la fotografia, l’anàlisi de contingut, l’anàlisi crítica del discurs, l’anàlisi visual (especialment el fonamentat en el camp de la sociologia visual). També ens recolzem en qüestionaris estandarditzats (convencionals i Delphi) i dades estadístiques.