Quan no ens referim a una persona concreta, sempre que es pugui s’han d’utilitzar noms invariables pel que fa al gènere, altrament dits epicens (és a dir, substantius de gènere inherent arbitrari que designen indiferentment els individus mascles i femelles, com ara víctima, personatge, infant, individu, etc.).
| Proposem | En lloc de |
| persona, ésser humà, individu | home |
| infant, criatura | nen |
| bebè, nadó | nounat |
L’ús de la paraula persona, amb un adjectiu o amb una frase subordinada que la qualifiquin, ens permet disposar d’un neutre ben habitual en la llengua comuna, tant en català com en castellà, que és tan útil que ja s’ha fixat en algunes expressions del llenguatge administratiu, com ara la persona interessada.
| Proposem | En lloc de |
| les persones beneficiàries | els beneficiaris |
| la persona interessada | l’interessat |
| la persona beneficiària (de la beca),
la persona becada |
el becari |
| la persona que signa | el signant |
| la persona usuària | l’usuari |
| la persona responsable de la secretaria | la secretària |
| les persones afectades | els afectats |
| las personas mayores, las personas de edad avanzada | los ancianos |
| las personas adultas | los adultos |
| las personas afectadas | los afectados |
| algunas personas | algunos |
La paraula part és un cas semblant al de la paraula persona i s’utilitza sovint en llenguatge administratiu i jurídic.
| Proposem | En lloc de |
| la part arrendatària | l’arrendatari |
| la part demandant | el demandant |
| la parte contratante | el contratante |
Per designar una pluralitat de persones d’un mateix grup, estament, categoria professional, etc., l’ús del masculí amb valor genèric és el més habitual. Com ja hem explicat a la introducció, aquest ús és perfectament normatiu i propi de la llengua catalana i de la llengua castellana, i no es pot considerar sexista. Simplement és la conseqüència que el masculí, en aquestes llengües, sigui la categoria no marcada. No obstant això, en aquests casos és recomanable utilitzar també mots col·lectius o construccions metonímiques per designar aquests grups. Aquest recurs permet que no hi hagi cap mena de dubte que l’ús de formes masculines per designar una pluralitat de persones en el text és genèric. Vegem-ne alguns exemples:
| En determinats casos, proposem | En lloc de |
| tothom | tots |
| autoritats municipals | alcaldes i regidors |
| mainada, quitxalla | nens |
| l’alumnat | els alumnes |
| el professorat, l’equip docent | els professors |
| la gent gran | els ancians |
| el professorat tutor | els tutors |
| la plantilla, el personal | els treballadors |
| la ciutadania | els ciutadans |
| la classe política | els polítics |
| el veïnat | els veïns |
| la població d’Andorra, la gent d’Andorra | els andorrans |
| la població immigrant | els immigrants |
| el poble fenici | els fenicis |
| la pagesia | els pagesos |
| el género humano, la humanidad, la especie humana, la gente | los hombres |
| la juventud | los jóvenes |
| el electorado | los electores |
| la comunidad universitaria | los alumnos, los profesores y el resto de trabajadores |
| la gente de Madrid | los madrileños |
| humanity, humankind, people | men |
Volem deixar ben clar que no es tracta d’aplicar indiscriminadament aquestes formes sinó de tenir-les a mà quan ens calgui recórrer-hi i sempre vigilant molt a l’hora d’aplicar-les, perquè aquesta solució no funciona en tots els contextos, sinó només quan s’està parlant del conjunt del col·lectiu. Per exemple, alumnat i professorat no sempre poden substituir alumnes i professors:
| el nombre d’alumnes | * el nombre d’alumnat |
| La Maria, en Joan i en Pere són professors que m’han marcat | * La Maria, en Joan i en Pere són professorat que m’han marcat |
Val la pena indicar que no recomanem utilitzar la paraula estudiantat en lloc d’alumnat per designar el conjunt d’estudiants, ja que aquest mot encara no queda recollit a cap diccionari de referència i, a banda, està ben poc arrelat en l’àmbit universitari català.
Finalment, amb paraules com ara personal, cos o equip i diferents complements, també es poden formar expressions col·lectives, que sempre s’han d’utilitzar anant amb compte de no modificar el significat o crear construccions agramaticals, tal com acabem d’explicar.
| Proposem | En lloc de |
| el personal docent i investigador,
el PDI |
els professors i els investigadors |
| el personal d’administració i serveis,
el PAS |
els treballadors d’administració i serveis |
| el personal de secretaria | les secretàries |
| el personal d’infermeria,
el personal infermer |
les infermeres |
| el cos auxiliar tècnic | el cos d’auxiliars tècnics |
| el cos mèdic, el personal mèdic, l’equip mèdic | els metges |
| el cuerpo notarial | los notarios |
| el personal auxiliar de farmacia | los auxiliares de farmacia |
| una parte del personal investigador del ICTA | algunos de los investigadores del ICTA |
| el cuerpo de policía | los policías |
Atenció: quan el subjecte és un nom col·lectiu, es prefereix utilitzar el verb en singular.
| El Comitè d’Empresa ha aconseguit un nou acord |
Tan sols hi ha una excepció, el nom col·lectiu gent, amb el qual és indistint utilitzar el verb en singular o en plural.
| La gent no sabia què calia fer en aquella situació
La gent no sabien què calia fer en aquella situació |
Evidentment, abans d’utilitzar qualsevol de les formes esmentades anteriorment cal que ens assegurem que podem fer-ho, és a dir, que ens estem referint a homes i dones, i no només a homes o només a dones:
| ~ La persona embarassada no ha de fumar |
Per acabar, tot i que a l’anglès hi ha pocs casos problemàtics en aquest aspecte, ja que no hi ha flexió de gènere en aquesta llengua, cal que parem atenció a determinats termes que no serveixen per designar individus dels dos sexes.
| Proposem | En lloc de |
| chairperson | chairman |
| firefighter | fireman |
| cleaner | cleaning lady |