Quan cal fer una coordinació de noms relatius a persones, s’ha d’evitar que un adjectiu femení determini noms de gènere diferent. La concordança de l’adjectiu es fa amb el nom masculí, que en aquest cas s’escriu preferentment abans del femení.
Proposem | En lloc de |
els nens i les nenes més alts | els nens i les nenes més altes*
les nenes i els nens més alts |
* El primer exemple de la columna de la dreta no es considera correcte perquè la interpretació gramatical és que solament són altes les nenes. El segon exemple és totalment correcte, però podria ser interpretat de dues maneres: que tant els nens com les nenes són alts o que només ho són els nens. La proposta de la columna de l’esquerra, en canvi, no permet cap tipus d’ambigüitat.
Quan s’usen formes dobles, doncs, cal usar sempre una única forma d’adjectiu o de participi, també en els casos en singular.
el síndic o síndica de greuges és escollit… |
el secretari o secretària encarregat de la gestió horària |
En el cas dels articles, en canvi, és convenient no estalviar-ne cap en les dobles formes coordinades amb la conjunció i.
els becaris i les becàries seleccionats |
El cas de les dobles formes coordinades amb la conjunció o i amb articles determinats és més complicat, ja que, sobretot quan es fan en plural, tenen el risc que siguin interpretades com si ens referíssim a dos col·lectius diferenciats, quan realment el que volem és parlar de dones i homes conjuntament. La possibilitat de fer aquesta interpretació es pot reduir clarament si doblem el nom però no l’article.
Proposem | En lloc de |
Ho han de fer els delegats o delegades | Ho han de fer els delegats o les delegades |
El funcionari o funcionària encarregat del registre… | La funcionària o el funcionari encarregat del registre… |