Quan ens referim a una persona concreta, cal utilitzar la forma masculina o femenina d’acord amb el sexe d’aquesta persona. En el cas de noms de professions, càrrecs i places, doncs, farem servir les formes femenines quan sabem que fan referència a dones. Per saber com és la forma femenina d’un nom de professió, ofici, càrrec, etc., consulteu el DIEC2 per al català, el DRAE3 per al castellà i, per a l’anglès, dictionary.com
Immaculada Marçal, vicerectora d’Economia |
Marta Nogués, tècnica superior |
la síndica de greuges |
les alumnes Beth Kelso i Martina Miró |
la gerent |
la meva advocada |
la ministra |
María Estella, fiscala de la Audiencia |
la gerenta |
tres médicas |
a successful businesswoman |
Com hem pogut observar en la taula anterior, quan hi ha una única forma per al masculí i per al femení (noms invariables), l’article femení —determinat o indeterminat— sovint és l’element diferenciador. Semblantment, convé usar les formes femenines dels numerals i dels adjectius indefinits.
una gerent |
la cap |
dues auxiliars |
Laura Cervelló, estudiant * |
la miembro más antigua |
alguna estudiante |
* En català, el substantiu estudiant pot referir-se indistintament a homes i dones, tot i que també hi ha una forma específica per al femení, estudianta, d’ús poc freqüent.
Cal tenir en compte, però, que si estem redactant un text que ha de ser vàlid durant un temps prou llarg, com ara una resolució d’atorgament de funcions, convé utilitzar un nom genèric, o bé una denominació doble, en previsió que aquell càrrec pugui ser ocupat més endavant per una altra persona.
Proposem | En lloc de |
La direcció ha d’avisar amb vint dies d’antelació de… | La directora ha d’avisar amb vint dies d’antelació de… |
Correspon al vicerector o vicerectora d’Economia signar les resolucions de… | Correspon a la vicerectora d’Economia signar les resolucions de… |