Totes les llengües romàniques són llengües amb exió de gènere, és a dir que els substantius (i els adjectius, els articles i els pronoms) en aquestes llengües varien segons aquesta categoria gramatical. En el cas del català, tenim dos gèneres, el masculí i el femení, que són els dos únics gèneres que la nostra llengua ha conservat del llatí (el qual, a més, tenia gènere neutre). Aquest també és el cas del castellà.
Tanmateix, aquesta característica no la comparteixen totes les llengües. L’anglès, per exemple, no té flexió de gènere. De fet, l’oposició de gènere masculí-femení només es dóna en un 15 % de les llengües del món.