Què cal evitar?
Deixant de banda aquest debat sobre la conveniència de l’ús del masculí amb valor genèric, és fàcil de constatar que molts textos actuals encara traspuen visions sexistes i androcèntriques, que cal evitar. Entenem per usos androcèntrics del llenguatge els que invisibilitzen o fan difícil imaginar en un àmbit determinat la presència o l’actuació de les dones. Entenem per usos sexistes els que menystenen o desvaloren un dels dos sexes.
Com?
En aquesta guia intentarem, doncs, desemmascarar alguns d’aquests usos i proposar-hi solucions. També descriurem algunes estratègies lingüístiques que la llengua mateixa ens forneix per tenir alternatives a l’ús del masculí com a genèric.
Cal tenir en compte que sempre hem d’aprofitar les possibilitats que ens proporciona la llengua, que és flexible i s’adapta a l’evolució de la societat i a les necessitats comunicatives, sense allunyar gaire la redacció dels textos del llenguatge comú formal, és a dir, amb mesura i amb sentit comú, sense violentar la llengua ni caure en expressions forçades o artificioses.
Estratègies
En definitiva, cal trobar les estratègies més idònies per a cada cas concret. Diversos factors poden afectar l’aplicació d’aquestes estratègies: la llargada del text, el tipus de document (no és el mateix un text periodístic o literari que un text administratiu o jurídic), l’autoria del text (en un text institucional, emès per la mateixa Universitat Autònoma de Barcelona, cal parar més atenció a aquesta qüestió que no pas si el text és un producte individual, com ara el material docent d’una professora), la intenció del text i el públic a qui va dirigit. I sempre cal mantenir la coherència interna de les solucions pel que fa a aquestes estratègies.
Documents de la UAB
A la Universitat Autònoma de Barcelona es produeixen una gran quantitat de documents de tipus ben divers (des de formularis de matrícula fins a articles científics i documents audiovisuals). Per abordar d’una manera pràctica la qüestió del sexisme en el llenguatge, cal d’entrada detectar en quins documents és més rellevant actuar (documents normatius, amb autoria de la UAB, amb gran difusió, etc.), en quins documents apareix més sovint aquesta problemàtica (documents de tipus obert —és a dir, de destinatari múltiple o indeterminat—, com ara cartes, circulars, formularis i impresos de tota mena) i quin és el grau de di cultat per trobar una solució i aplicar-la (en determinats tipus de textos, serà més fàcil utilitzar les mateixes estratègies, per exemple en formularis, circulars, etc., però en d’altres, caldrà trobar noves solucions per a cada document). La taula de l’annex recull els resultats d’aquesta primera anàlisi en l’àmbit de la UAB.
Finalment
Passem, doncs, a exposar un seguit de recursos per evitar la discriminació sexista en el llenguatge. Les solucions que proposarem només són solucions possibles que han de ser estudiades per a cada cas i que no s’han d’aplicar mecànicament. Cal procurar, com dèiem abans, que en resulti un llenguatge natural i sempre tenir en compte el context, perquè no totes les solucions són adequades a tot arreu.