L’abril del 2025 vam preparar juntament amb Hansun Hsiung (Durham University) un taller experimental sobre reconstrucció sensorial en la història de la ciència, i el paper dels sentits en la generació de coneixement. El vam presentar a l’UCL, en un seminari sobre workshops experimentals metodològics a la història de la ciència.
Títol de l’experiment: Hearing Voices: Psycho-sensorial Reconstructions of Past Experiences.
Declaració de l’objectiu de l’experiment: Els historiadors han demostrat com la reconstrucció d’experiments serveix per recuperar coneixement tàcit (per exemple, gestos, habilitats). Però en lloc de buscar la “certesa” del coneixement, aquí pretenem reconstruir una cosa que per al registre científic normalment es descarta, és incert i desconegut: les experiències sensorials, afectives i encarnades dels experiments. Ja som conscients que l’experiència està situada històricament i experimentada de diferents maneres contingents pels participants. Tanmateix, sostenim que el problema de la comunicació de l’experiència és quelcom que preocupa el nucli de la investigació històrica i els límits de l’epistemologia. Per examinar la comunicació de l’experiència, necessitem nous mètodes —nous modes de comunicació acadèmica— que problematitzin reflexivament la “comunicació”. Argumentem que l’espiritualisme i les seves pràctiques associades —un àmbit on les experiències psicofisiològiques d’estímuls sensorials extraordinaris estaven en joc— són un repositori clau per a la inspiració.
A l’experiment, vam fer dos grups experimentals amb els participants. Els dos grups es van trobar, sense cap tipus de context històric, amb diferents registres del passat, referents al mateix esdeveniment: una manifestació paranormal (el cas Enfield, ocorregut als afores de Londres). En no donar-los context històric (que normalment els historiadors fem servir per donar significat als esdeveniments que estudiem) preteníem que els participants haguessin de construir el significat del que va passar, tan sols mitjançant l’experiència sensorial a què van tenir accés. Un dels grups va haver de llegir una transcripció escrita de tots els sons que es van poder escoltar a la casa durant els esdeveniments paranormals (cops, moviment de mobles, veus de possessió…). L’altre grup accedia a la mateixa informació, però en comptes de llegir la transcripció, escoltava mitjançant uns audiòfons (amb els ulls tapats) els sons propis de l’esdeveniment (vam utilitzar enregistraments reals editats per donar-li efecte binaural). Després de la lectura/audició, tots dos grups havien de respondre una sèrie de preguntes, per després comparar les seves experiències, i els coneixements que havien obtingut a través d’ells.
A través d’això, vam poder explorar el paper dels sentits i les emocions a la producció de coneixement. A més, vam plantejar la necessitat de innnovar en noves maneres de comunicar la història de la ciència que no es quedin només al text escrit, i incorporin aquests components sensorials i emocionals, per tal d’enriquir i fer més completa la nostra idea del passat.
