Gemma Morell
Soc enginyera de disseny industrial, especialitzada en ecodisseny i ecologia industrial per Elisava i la UAB. Actualment, estic fent el doctorat, investigant el recorregut que segueix la roba usada un cop la retirem dels nostres armaris. L’objectiu de la meva recerca és minimitzar l’impacte ambiental d’aquest trajecte. On acaba tota la roba que ja no volem? T’ho explico!
Marc Miranda
Soc investigador predoctoral al Departament de Traducció i Interpretació de la UAB i estudio la mediació intercultural a la sanitat. Més concretament, em fixo en què passa en totes aquelles situacions en què no hi ha cap figura professional que faci de pont lingüístic i cultural entre el personal sanitari i les persones que no parlen català ni castellà. Per exemple, imagineu-vos que un dia heu d’anar a un centre de salut i que no us podeu entendre ni fer-vos entendre amb un metge. Aquesta és la realitat diària de moltes persones a Catalunya: tenen dret a l’atenció sanitària, però no tenen com comunicar-s’hi i això pot derivar en pràctiques que no sempre garanteixen una bona atenció mèdica.
Ana Isabel Pérez
Soc graduada en estudis superiors de música (especialitat en cant clàssic i contemporani) per l’Escola Superior de Música de Catalunya, graduada en Traducció i Interpretació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i màster en Interpretació de Conferències (UAB). Actualment, exerceixo com a investigadora predoctoral al grup de recerca MIRAS (Mediació i Interpretació: Recerca en l’Àmbit Social). En un món on la globalització és cada cop més present, la tasca dels intèrprets com a ponts entre llengües i cultures esdevé essencial per establir una comunicació eficaç i de confiança. Tanmateix, la feina de l’intèrpret va molt més enllà de les paraules. En aquesta xerrada descobrirem la importància de la veu per tal que l’intèrpret transmeti al públic els missatges amb fidelitat, reflectint les emocions de l’orador original i afavorint la comprensió del públic, tot mantenint la professionalitat en cada moment.
Sergi Ballespí
Soc doctor en psicologia i professor agregat. Investigo i parlo sobre els trastorns mentals i com tractar-los però em pregunto: per què només treballem en la salut mental quan la perdem? Què passaria si les habilitats que es promouen en teràpia, un cop tenim un problema, les treballéssim abans de tenir-lo i per a no tenir-lo? Què passaria si totes les persones creixéssim aprenent a observar-nos, a conèixer-nos, acceptar-nos, agradar-nos, regular-nos, pensar-nos i entendre’ns millor amb nosaltres i els altres? I com ho podríem fer per a traslladar el treball en salut mental més enllà del context clínic i intentar que hi tingui accés tota la població?
Zainab Ul Kaisar
Sóc enginyera química amb un Màster en Enginyeria Biològica i Ambiental per la Universitat Autònoma de Barcelona, on actualment estic cursant el doctorat. La meva recerca se centra en la recuperació de nitrogen d’aigües residuals, la reducció electroquímica de CO₂ a àcid fòrmic i la producció d’àcid 3-hidroxipropiònic amb el llevat Pichia pastoris. En aquest discurs, mostro com la ciència pot transformar el CO₂, de residu problemàtic a recurs útil per crear bioplàstics sostenibles. Encara que estem lluny d’una aplicació industrial, aquesta recerca és un primer pas cap a un futur més verd.
Miquel Urmeneta
Soc periodista i doctor en Comunicació. Estic amb un peu als mitjans i l’opinió pública; i, amb l’altre, a la Universitat. Son dos mons separats i aquesta distància ens perjudica com a societat. De fet, crec que la veritable desinformació no són les anomenades “fake news” sinó la desconnexió entre el debat públic i la recerca. En la meva xerrada explico aquest problema i apunto una solució en la qual podem participar tots.
Ester Parareda
Soc advocada laboralista, llicenciada en dret a la UAB i màster en assessoria laboral, gestió d’equips i MBA. Actualment, estic realitzant un doctorat en dret laboral europeu, amb la idea de trobar un mitjà efectiu per avançar cap a l’harmonització de les normatives laborals en els diferents estats membres que conformen la Uunió Europea. La meva investigació proposa la utilització de mecanismes amb eficàcia jurídica vinculant i el model de “flexiseguretat” danès per avançar cap a aquesta hegemonia, utilitzant la metodologia del dret comparat, contrastant els ordenaments jurídics laborals d’Espanya i Dinamarca.
